Penjat el 5 de setembre de 2024
Penjat el 5 de setembre de 2024, per Limnos
La formiguera gran (Phengaris arion) és una papallona de la família de les blavetes (licènids) que gran viu en prats de muntanya entre els 600 i 1.300 metres d’altitud, i amb un sistema de reproducció fascinant i únic que depèn d’una relació de parasitisme amb unes formigues.
Aquestes papallones ponen els seus ous en plantes nutrícies específiques, com la farigola i l’orenga. Quan les erugues neixen, es nodreixen d’aquestes plantes durant unes setmanes, i, sorprenentment, quan arriba el seu moment es deixen caure al terra. El pas següent és crucial: les erugues alliberen substàncies químiques que imiten les feromones de les larves de les formigues Myrmica. Aquestes formigues són enganyades i porten les erugues als seus nius, pensant que són les seves pròpies larves, i no potencials preses. Un cop dins del niu, les erugues continuen imitant les larves de les formigues i són alimentades per les formigues obreres. Aquest procés parasitari permet que les erugues es desenvolupin fins a convertir-se en crisàlides i, eventualment, emergir del formiguer com a papallones adultes.
La vulnerabilitat de la formiguera gran està lligada a la seva estreta dependència de les plantes nutrícies i de la presència de les formigues Myrmica. Els canvis en l’ús del sòl, l’agricultura intensiva, el canvi climàtic i l’ús de pesticides representen amenaces significatives per a aquesta espècie. Per tant, la conservació dels hàbitats que contenen les plantes nutrícies i les colònies de formigues és fonamental per a la seva supervivència.
A Catalunya, el Projecte Microreserves de Papallones, liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, treballa per protegir la formiguera gran. Aquest projecte crea microreserves en zones clau per assegurar la protecció de les plantes nutrícies i les colònies de formigues Myrmica, contribuint així a la conservació d’aquesta papallona amenaçada.
