VALL DE RIBES – ITINERARI BOTÀNIC (Ribes de Fresser, Ripollès, Girona, CAT)

La vall de Ribes, entorn de Ribes de Freser, va ser fins fa poques dècades el secret millor guardat del Pirineu català. Es tracta d’una vall tancada i que romangué força aïllada de la resta del país fins a l’arribada i eclosió del turisme massiu.
El medi físic de la vall de Ribes és profusament muntanyós i la seva diversitat climàtica presenta una vegetació força variada, depenent de la seva altitud, insolació i composició del sòl. Els biogeògrafs ens diuen que en aquesta vall de mida poc considerable s’hi troben unes 1.400 espècies vegetals; això sense comptar les subespècies, varietats i hibridacions. Les dades ens diuen que a Catalunya hi ha unes 3.300 espècies; per tant, si tenim en compte el percentatge, podem inferir que la riquesa de la vegetació de la vall és fenomenal.

El ple

La convocatòria del grup de botànica ESBARZER ha fet avui el ple amb 30 assistents. No és gaire sorprenent si tenim en compte que el guiatge era a càrrec de Josep M. Panareda. El Dr. Panareda va desenvolupar la seva activitat professional i acadèmica a la càtedra de Geografia Física a la Universitat de Barcelona; especialitzat en l’estudi del paisatge vegetal centrat en la dinàmica i evolució del paisatge en relació amb les activitats humanes. Ara, alliberat d’horaris i dates de termini, es dedica a activitats divulgatives centrades en temes geogràfics i botànics. El seu guiatge és per a nosaltres un privilegi i també un goig intel·lectual.

En aquest itinerari botànic, amb inici al refugi del Pla de l’Erola, a 1.500 m d’altitud, Josep M. Panareda ens ha regalat la seva saviesa sobre la riquesa vegetal de la contrada. Sota el seu “paraigües” hem donat mirada atenta a la vegetació de torrents, rierols i fonts, pinedes de pi roig, prats, matollars i ambients rupícoles. Al mateix inici de l’itinerari, s’ha pogut contemplar una frondosa pineda de pi roig “humanitzada”, sobre terreny silícic i vestida amb un mantell de neret florit (Rhododendron ferrugineum) i nabiu (Vaccinium myrtillus). Hem pogut observar també l’alt grau d’humitat de la zona; on no creix el neret o el nabiu, hi ha abundància de molsa. Durant la bona època per a l’explotació forestal, es van afavorir els arbres que oferien més rendiment econòmic; és el cas de l’ufanós i uniformitzat bosc de pi roig (Pinus sylvestris) que tenim al nostre pas, d’on s’eliminaven altres espècies arbòries menys productives.

Ai las, la intenció era bona, però Zeus ha decidit que tocava regalar pluja abundant a la contrada. Per tant, l’itinerari s’ha convertit en un intent de poc més d’un quilòmetre i mig amb una retirada a temps i tornada a l’aixopluc del refugi on s’ha continuat la conversa botànica durant una bona i agradable estona.

• Gent ESBARZER/ADENC (12 imatges)
• Quatre colors florals (10 imatges)

Llunarbori

A cobert i reconfortats amb l’escalfor de la llar de foc, Elena Sixto en ha fet la presentació del seu Llunarbori, un calendari de tretze mesos lunars on cada un rep el nom d’un arbre, com el bedoll, la moixera, el freixe o el salze, que també hem pogut veure durant la breu sortida. També ens ha ofert un tastet de curiositats, usos i creences, i ens ha llegit un dels seus poemes dedicat al salze (Salix alba):

Xops de botànica, vora el caliu de la llar de foc, hem trenat la nostra imaginació amb mots d’encanteri com els que cercava el rossinyol.

Dr. Josep Vigo

La jornada ha finalitzat amb una visita de reconeixement i agraïment al Dr. Josep Vigo, botànic, pteridòleg i professor de biologia vegetal de la Universitat de Barcelona; jubilat, fill de Ribes de Freser i sempre molt implicat en l’activitat divulgativa de l’ADENC.

La pluja no ha sigut obstacle a gaudir d’una jornada que ha sigut extraordinària; mai més ben dit.

Salut i natura.