Penjat el 13 de maig de 2005
Penjat el 13 de maig de 2005, per ecologistes
La proximitat de la finalització de la vida útil de l’abocador de Coll Cardús, un fet previsible des de feia anys, ha dut a un intens debat polític sobre la ubicació del nou abocador i, en un segon terme, sobre la gestió de residus a la comarca. En motiu del Consell d’alcaldes celebrat avui i en el que es presentarà el pla director de residus que fixarà les directrius en aquest àmbit al Vallès Occidental, volem fer un seguit de consideracions.
En els darrers cinc anys el Vallès Occidental ha incomplert tots els índexs de recuperació de materials previstos en el PROGREMIC mentre la generació de residus ha augmentat progressivament. Alhora molts municipis tampoc han implantat la recollida selectiva de la matèria orgànica (d’obligat compliment per als municipis de més de 5000 habitants des de l’any 1997). Per tant com que no s’ha fet un esforç per acomplir les normatives en aquesta àrea el punt de partida és baixíssim.
Considerem que seria una gran equivocació aprovar la ubicació d’un nou abocador abans de debatre, consensuar i aplicar un model de gestió de residus integral i sostenible que garanteixi una disminució important de deixalles destinades a tractament finalista; que es fonamenti en l’educació ambiental; que prevegi les instal•lacions de recuperació de residus suficients i amb criteris d’obtenir els materials de qualitat i la màxima recuperació; que estableixi uns objectius de recuperació que assoleixin com a mínim els objectius del PROGREMIC (49% a l’any 2006) i que aposti per la responsabilitat dels productors.
Alhora, considerem que s’han adoptar immediatament mesures encaminades a reduir la generació de residus. Concretament, demanem la redacció d’un Pla en el que es concretin totes les actuacions i recursos per dur-les a terme i en el que s’incloguin tant els ciutadans com els comerços i indústries de les localitats. Entenem que aquestes campanyes de minimització de residus han de tenir una continuïtat i que no han de quedar com a experiències aïllades en el temps.
Considerem que totes aquestes qüestions han de ser prèvies a la decisió d’implantar un nou abocador a la comarca, més encara quan la seva ubicació pot provocar conflicte i una forta agressió ambiental al territori i més en l’espai on es vol construir que és un corredor biològic de la Via Verda.
Més encara quan la ubicació que es proposa de l’abocador a Cerdanyola tindrà una capacitat d’1 milió de m3 i un temps de vida aproximat de 9 anys. Cal doncs una aposta i convenciment dels ajuntaments, partits polítics i Associacions municipalistes en aplicar un model de gestió sostenible dels residus a la comarca per evitar l’agressió social i ecològica que la construcció d’aquest abocador pugui representar. Si no es canvien els models de consum i s’implanten models recuperadors el pas del temps deixarà obsolet aquest model, basat en generar cada cop més residus i en buscar nous forats on col•locar-los. Amb aquesta actitud, les possibles ubicacions de més abocadors, esdevindran realitat en un futur proper.
Quant al model de gestió dels residus més apte, tal i com justificàvem a la Proposta Ciutadana presentada al Juny del 2004 (us annexem una síntesis) proposem el model de gestió sostenible de residus Residu Mínim i adequat al sistema de recollida porta a porta en alguns municipis.
El model Residu Mínim és un model de recollida selectiva integral de deixalles en origen i que està consolidat en molts municipis de Catalunya, els quals assoleixen nivells de recuperació totals propers al 60-72%. És un model senzill i simple que facilita la participació en les recollides selectives i que basa l’èxit del seu funcionament en l’educació ambiental de la població.
Segons les nostres dades, si s’implantés aquest model a la comarca el present any, l’any 2010 estaríem assolint uns índexs de recuperació totals del 52%.
Quant a les infraestructures que es proposaran, manifestem que cal escollir tecnologies contrastades i que han de ser de titularitat pública. A favor d’aquest últim objectiu s’hi han manifestat en diverses vegades tant els responsables del Consell Comarcal com de l’Agència de Residus. Per tant demanem que s’aclareixi com es comptabilitzarà aquest objectiu en les ubicacions proposades tant per al nou abocador com per a la planta de tractament de la fracció resta.
Finalment, insistim en la necessitat d’obrir definitivament aquest debat a la ciutadania. Tots els conflictes relacionats amb els residus (les taxes a Sabadell i Terrassa, les plataformes contra els abocadors a Rellinars i Vacarisses, etc) són expressions del descontent per la presa unilateral de decisions per part de l’administració i la demagògia de molts partits polítics. Alhora, són oportunitats perdudes per consensuar i millorar les decisions. En aquest sentit, esperem un canvi d’actitud tant del Consell Comarcal com dels Ajuntaments que l’integren i que el debat sobre el model de gestió de residus, que esperem que s’iniciï quan més aviat possible, tingui en compte aquest criteri.
També ens dirigim al DMAH i a l’ARC a vetllar per uns Plans de gestió comarcals de residus que respectin els criteris preventius i la Llei Reguladora de Residus.
En els darrers cinc anys el Vallès Occidental ha incomplert tots els índexs de recuperació de materials previstos en el PROGREMIC mentre la generació de residus ha augmentat progressivament. Alhora molts municipis tampoc han implantat la recollida selectiva de la matèria orgànica (d’obligat compliment per als municipis de més de 5000 habitants des de l’any 1997). Per tant com que no s’ha fet un esforç per acomplir les normatives en aquesta àrea el punt de partida és baixíssim.
Considerem que seria una gran equivocació aprovar la ubicació d’un nou abocador abans de debatre, consensuar i aplicar un model de gestió de residus integral i sostenible que garanteixi una disminució important de deixalles destinades a tractament finalista; que es fonamenti en l’educació ambiental; que prevegi les instal•lacions de recuperació de residus suficients i amb criteris d’obtenir els materials de qualitat i la màxima recuperació; que estableixi uns objectius de recuperació que assoleixin com a mínim els objectius del PROGREMIC (49% a l’any 2006) i que aposti per la responsabilitat dels productors.
Alhora, considerem que s’han adoptar immediatament mesures encaminades a reduir la generació de residus. Concretament, demanem la redacció d’un Pla en el que es concretin totes les actuacions i recursos per dur-les a terme i en el que s’incloguin tant els ciutadans com els comerços i indústries de les localitats. Entenem que aquestes campanyes de minimització de residus han de tenir una continuïtat i que no han de quedar com a experiències aïllades en el temps.
Considerem que totes aquestes qüestions han de ser prèvies a la decisió d’implantar un nou abocador a la comarca, més encara quan la seva ubicació pot provocar conflicte i una forta agressió ambiental al territori i més en l’espai on es vol construir que és un corredor biològic de la Via Verda.
Més encara quan la ubicació que es proposa de l’abocador a Cerdanyola tindrà una capacitat d’1 milió de m3 i un temps de vida aproximat de 9 anys. Cal doncs una aposta i convenciment dels ajuntaments, partits polítics i Associacions municipalistes en aplicar un model de gestió sostenible dels residus a la comarca per evitar l’agressió social i ecològica que la construcció d’aquest abocador pugui representar. Si no es canvien els models de consum i s’implanten models recuperadors el pas del temps deixarà obsolet aquest model, basat en generar cada cop més residus i en buscar nous forats on col•locar-los. Amb aquesta actitud, les possibles ubicacions de més abocadors, esdevindran realitat en un futur proper.
Quant al model de gestió dels residus més apte, tal i com justificàvem a la Proposta Ciutadana presentada al Juny del 2004 (us annexem una síntesis) proposem el model de gestió sostenible de residus Residu Mínim i adequat al sistema de recollida porta a porta en alguns municipis.
El model Residu Mínim és un model de recollida selectiva integral de deixalles en origen i que està consolidat en molts municipis de Catalunya, els quals assoleixen nivells de recuperació totals propers al 60-72%. És un model senzill i simple que facilita la participació en les recollides selectives i que basa l’èxit del seu funcionament en l’educació ambiental de la població.
Segons les nostres dades, si s’implantés aquest model a la comarca el present any, l’any 2010 estaríem assolint uns índexs de recuperació totals del 52%.
Quant a les infraestructures que es proposaran, manifestem que cal escollir tecnologies contrastades i que han de ser de titularitat pública. A favor d’aquest últim objectiu s’hi han manifestat en diverses vegades tant els responsables del Consell Comarcal com de l’Agència de Residus. Per tant demanem que s’aclareixi com es comptabilitzarà aquest objectiu en les ubicacions proposades tant per al nou abocador com per a la planta de tractament de la fracció resta.
Finalment, insistim en la necessitat d’obrir definitivament aquest debat a la ciutadania. Tots els conflictes relacionats amb els residus (les taxes a Sabadell i Terrassa, les plataformes contra els abocadors a Rellinars i Vacarisses, etc) són expressions del descontent per la presa unilateral de decisions per part de l’administració i la demagògia de molts partits polítics. Alhora, són oportunitats perdudes per consensuar i millorar les decisions. En aquest sentit, esperem un canvi d’actitud tant del Consell Comarcal com dels Ajuntaments que l’integren i que el debat sobre el model de gestió de residus, que esperem que s’iniciï quan més aviat possible, tingui en compte aquest criteri.
També ens dirigim al DMAH i a l’ARC a vetllar per uns Plans de gestió comarcals de residus que respectin els criteris preventius i la Llei Reguladora de Residus.
Salvem el Vallès
ADENC
CEPA
Ecologistes de Catalunya
Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus
