La sentència sobre la pedrera Berta posa en entredit la política d’abocadors de la Generalitat

Comunicat de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i
de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus sobre la sentència
de la secció tercera de la sala del contenciós administratiu del
tribunal superior de justícia de Catalunya relativa al rebliment de la
Pedrera Berta amb bales de residus procedents dels ecoparcs de l’àrea
metropolitana de Barcelona

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i la
Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus, en nom de la Federació
Ecologistes de Catalunya, manifestem la nostra satisfacció per la sentència
núm. 437 de la sala del contenciós administratiu del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya que considera nul·la de ple dret
la modificació de l’article 39 del Pla Especial d’Ordenació i Protecció
del Parc Natural de Collserola que pretenia permetre la restauració
de l’àrea extractiva de la Pedrera Berta (El Papiol) amb materials
inerts o estabilitzats procedents de les instal·lacions de tractament
de residus municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta modificació (vegeu annex) va ser promoguda per l’Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i el
Consorci del Parc de Collserola per ubicar a la Pedrera Berta el futur
substitut de l’abocador metropolità de la Vall d’en Joan al Garraf, i
aprovada per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres
Públiques el 2 d’abril de 2001.

Amb aquesta sentència es determina, d’una banda, que l’ús de
l’espai de la Pedrera Berta com a abocador de residus municipals no és
compatible amb la normativa urbanística del Pla General Metropolità,
que predomina sobre el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Parc
Natural de Collserola.

D’altra banda, en aquesta sentència es determina que, d’acord a la
normativa actual sobre gestió de residus i dipòsits controlats, l’ús de
residus d’origen municipals inertitzats (amb presència d’un
màxim d’un 15% de materials biodegradables) no és compatible amb l’ús
de residus inerts per la restauració d’espais degradats per
activitats extractives, ja que en el primer cas sempre s’està parlant
de residus que han de destinar-se a dipòsits de classe II i en el segon
a residus de classe I. D’aquesta manera es considera incompatible
un projecte de restauració d’un espai degradat per una activitat
extractiva amb un projecte de dipòsit controlat de classe II (residus
municipals).

Aquestes dues determinacions suposen una contradicció amb les
línies estratègiques de la política de gestió de residus del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus,
que plantegen l’ús de sistemes de tractament previ de la fracció de
rebuig dels residus municipals per estabilitzar la fracció fermentable
que s’aporta als abocadors d’acord a la normativa vigent, i destinar
aquests materials inertitzats parcialment a usos de restauració
paisatgística d’espais degradats i/o abocadors de classe II. Així
doncs, la pretensió de fer servir residus municipals en forma de
bales —residus inertitzats— provinents del rebuig dels
Ecoparcs per a fer la restauració de la pedrera Berta queda estroncada
i només s’hi podran fer servir terres i runes —residus inerts— com
s’establia inicialment a les normes urbanístiques.

El conveni recentment signat recentment per l’Agència de Residus
de Catalunya, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus, l’Entitat Gestora de Runes i l’Ajuntament de
Badalona per la realització d’una prova pilot de restauració de la
Pedrera Vallençana amb bales de residus estabilitzats procedents dels
Ecoparcs de l’àrea metropolitana és un exemple de la política que es
volia iniciar en aquest sentit però que, donada la jurisprudència
sentada amb aquesta sentència, haurà de quedar només en una prova
pilot. La sentència, doncs, suposa un fre a les aspiracions de les
administracions competents en la gestió dels residus municipals pel que
fa substituir els abocadors de residus municipals per suposades
restauracions de pedreres amb residus municipals en forma de bales
provinents dels Ecoparcs. L’única alternativa per a abordar el
problema dels residus municipals no podrà passar doncs per anar omplint
pedreres clausurades sinó que caldrà que les diferents administracions
es posin a treballar per a complir els objectius marcats per la llei i
els programes de gestió de residus municipals i avançar cap a una
gestió realment sostenible.

Així mateix, queda de relleu la manca de valentia del Patronat
de Collserola donat que no es va oposar a la modificació de les
normes urbanístiques per pressions polítiques tot i sent conscient que
estava contravenint el seu mandat de garantir de la conservació
d’aquest espai natural.

Esperem, doncs, que aquesta sentència suposi un precedent per la
preservació dels espais naturals amenaçats del nostre país i,
especialment, per la correcta gestió dels residus que generem a casa
nostra, de manera respectuosa amb el medi i sostenible socialment i
ambientalment.

Per a més informació:

93 680 2751 / 93 680 1678 Òscar Pérez / Víctor Mitjans