Penjat el 29 de juliol de 2005, per ecologistes
¿Té por el Departament de Medi Ambient que un estudi independent fet amb sistemes que s’aparten de la línia oficial i que fan més esment en la bioacumulació i en els efectes directes sobre els éssers vius més sensibles de l’ecosistema, contradigui l’optimisme habitual a què ens té acostumats la Xarxa de Vigilància de la Contaminació?
En data 18 de juliol de 2005 se’ns ha comunicat per part del director dels Serveis Territorials i d’acord amb la consideració de la Direcció General de Qualitat Ambiental la desestimació de la nostra petició de finançament per a un “Projecte de Seguiment de l’evolució de la contaminació atmosfèrica a la plana del Camp de Tarragona prenent els líquens com a bioindicadors”. Aquest estudi havia de ser dirigit per la doctora Mireia Giralt, prestigiosa liquenòloga, investigadora i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili.
Volem manifestar la facultat del departament per gastar-se els diners en els projectes i campanyes que millor li plaguin, però no podem acceptar el raonament esmentat que: “la cobertura que proporcionen els sensors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica es considera suficient per donar una bona representativitat d’aquesta zona”. Aquest desacord està basat en diversos motius:
· Els sensors es limiten a mesurar la immissió de certs contaminants (diòxid de sofre, diòxid de nitrogen …) en un moment donat a l’atmosfera, però de cap manera estableixen la bioacumulació d’aquest contaminants i els efectes de la seva deposició a mitjà i llarg termini en la vegetació de l’entorn. Essent els líquens uns dels vegetals més sensibles a la contaminació, la seva evolució en classe d’espècies i en àrees d’ocupació, en un període de temps de deu anys, pot ser significativa sobre l’evolució positiva o negativa de la càrrega contaminant en la zona i, alhora, pot servir per fer prediccions sobre altres efectes en la flora o l’agricultura.
· En els darrers anys han estat moltes les vegades que el funcionament de la Xarxa de vigilància ha estat posat en entredit. De fet, les contínues referències a impactes lleus i moderats per part del Servei oficial de Vigilància són vistes amb certa ironia o reticència per part de molts ciutadans. L’elaboració d’un estudi independent segellat pel nostre grup podria haver servit com a contrapunt de les dades oficials o com a confirmació dels seus diagnòstics. En el primer cas, l’estudi contribuiria a estudiar la necessitat d’establir mesures més estrictes d’emissió; en el segon cas, ajudaria a crear en la ciutadania la sensació d’estar respirant un aire sanitàriament acceptable.
· Per altra banda, comença a ser ja més que sospitosa la canalització del finançament de projectes d’estudi de contaminació cap a certes facultats i doctors de la Rovira i Virgili, que acaben sempre, casualment, fent de catifa esmorteïdora i justificativa dels processos industrials químics o d’incineració al Camp de Tarragona. Ves per on, un estudi que anava en una línia diferent, topa radicalment amb la negativa de finançament del Departament de Medi Ambient.
Reus, 29 de juliol de 2005