|
1- El GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA vol afirmar la seva disconformitat absoluta amb el fet que la Planta de Botarell, construïda per compostar matèria orgànica municipal procedent d’escombraries domèstiques, matèria vegetal, restes agràries o residus agroalimentaris, estigui acceptant com a matèria primera per fer el seu compost: FANGS DE LA DEPURADORA de Cambrils. Ens quedem bocabadats que es puguin considerar com a agroalimentaris els excrements i les orines, els productes químics domèstics, els detergents, els abocaments de les petites indústries i, en fi, tot allò que circula per les clavegueres i que fa cap als fangs d’una depuradora. Si la qualitat del compost ja és prou mediocre a causa de les dificultats que creen els impropis plàstics en els processos de descomposició i compostació, ara només falta incorporar fangs de depuradora per empitjorar la qualitat del compost.
El GEPEC denunciarà per aquests fets a l’Agència de Residus de Catalunya: al Director de la Planta de Compostatge de Botarell per permetre l’entrada de residus incompatibles amb els objectius de la planta i a l’ajuntament de Cambrils per donar un tractament il·legal als fangs de la seva depuradora, els qual han de ser tractats d’acord amb la seva caracterització en plantes adequades, com la que ja hi ha a Vila-seca. Els responsables d’aquesta actuació suposo que deuen saber que els fangs no compostats de la depuradora de Cambrils poden arribar a tenir, en comparació al compost que es fa a Botarell, metalls en percentatges quatre o cinc vegades superiors, com el zenc, el coure i el mercuri, a més d’altres elements químics. Per altra banda, la decisió per la qual un comprador elegeix compost i no fems o fangs per als seus tractaments agrícoles es veu enganyada per aquesta pràctica. Esperem que les depuradores del Camp de Tarragona, en autèntiques dificultats moltes vegades per canalitzar els seus fangs, no trobin gràcies a la decisió de la direcció de la planta de Botarell la solució màgica per als seus problemes: aviat faran cua al despatx del director de la Planta per demanar la seva admissió.
-
Cal reconèixer el progressiu augment en aportacions de part dels municipis. Cal la felicitació del GEPEC en aquest sentit als ajuntaments de Reus i de Vila-seca per l’esforç realitzat i, tal com es veurà després, per la qualitat mitjana de la matèria orgànica recollida. En la recollida global de SECOMSA ens resulta impossible saber, per les dades subministrades, a quins pobles correspon la matèria orgànica recollida i si, en alguns d’aquests, s’han produït augments significatius.
En la part més negativa de la balança, els ajuntaments de Constantí i de Tarragona, que ja no són posats a la taula, per la seva mínima aportació o per les aportacions fraudulentes que l’ajuntament de Tarragona va fer durant anys.
Així mateix, cal destacar negativament l’ajuntament de Torredembarra, que des de l’any 1999 té l’obligació de separar i compostar la matèria orgànica i que s’ha saltat a la torera durant anys aquesta obligació. Quan els tècnics i la regidoria d’aquest ajuntament s’han preocupat per destinar milers i milers d’euros de l’erari públic a fer festes solars i programes de reducció d’aigua, no obligatoris, mentre eludeixen les seves autèntiques obligacions legals, és oportú preguntar-se quines han estat les prioritats de la regidoria de Medi Ambient i de la seva supertècnica ( i destacada membre d’Ecologistes en Acció per a més INRI) en aquests cinc últims anys, per no haver fet encara res de res en separació de matèria orgànica.
A destacar, també, la dubtosa veracitat d’algunes dades que es passen als membres del Consorci de Botarell, ja que en dues actes els resultats que s’ofereixen d’algunes ciutats són radicalment diferents.
|
|
OCT 2001 – MARÇ 2002
|
OCT 2002 –
ABRIL 2003
|
OCT 2003 –
ABRIL 2004 1ª versió
|
OCT 2003 – ABRIL 2004 2ª versió
|
OCT 2004 – ABRIL 2005
|
|
|
SECOMSA
|
788
|
1147
|
1362
|
1280
|
1521
|
|
|
REUS
|
749
|
1007
|
985
|
1062
|
1432
|
|
|
CAMBRILS
|
320
|
470
|
541
|
367
|
686
|
|
|
VALLS
|
341
|
357
|
394
|
394
|
345
|
|
|
SALOU
|
596
|
737
|
951
|
592
|
922
|
|
|
VILA-SECA
|
382
|
419
|
502
|
502
|
808
|
|
|
CONSTANTÍ
|
|
|
410
|
410
|
0
|
|
|
RIB-PRI-TA
|
|
|
|
|
431
|
|
|
VENDRELL
|
142
|
180
|
790
|
187
|
206
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3- La qualitat de la matèria orgànica separada no ha millorat, la qual cosa mostra, després de tants anys, que els mecanismes establerts per al control i educació dels ajuntaments i d’aquests per al control i educació de la ciutadania, han estat ineficaços. A més a més, el GEPEC acusa la Planta de Botarell d’haver estat fent caracteritzacions fraudulentes en comparació amb les que estableix l’Agència de Residus de Catalunya. Aquestes caracteritzacions a la baixa han servit per poder mantenir un preu més baix a molts ajuntaments que aquells que els correspondrien pels mèrits efectuats. La queixa que planteja la Planta de Botarell a l’Agència de Residus és improcedent si la caracterització imposada i generalitzada en altres parts de Catalunya és la que l’Agència de Residus ha fet a Botarell el darrer trimestre del 2004 i el primer del 2005.
En aquest sentit, cal destacar com a especialment negatives les aportacions de residus impropis que efectuen els ajuntaments de Cambrils, el Vendrell, Vandellòs, La Selva, Vandellòs-Hospitalet, Mont-roig, Vendrell i Salou, i que havien estat força dissimulades pel tipus de caracterització que es feia a Botarell.
Cal felicitar, en canvi, rotundament els ajuntaments de Reus i Valls, els quals mantenen una alta qualitat en la seva matèria orgànica, malgrat les dificultats de ser ciutats grans. Probablement, uns regidors que s’ho creuen, uns tècnics eficaços i una bona despesa de diners per educar els ciutadans han estat la clau del seu èxit.
TAULA DE PERCENTATGES D’IMPROPIS EN LA MATÈRIA ORGÀNICA QUE ARRIBA A BOTARELL.
ELS NÚMEROS SÓN ELS PERCENTATGES EN PES DE PLÀSTICS, METALLS, ENVASOS, ETC QUE ARRIBEN BARREJATS AMB LA MATÈRIA ORGÀNICA. QUAN ELS NÚMEROS SÓN INFERIORS A 5 PODRÍEM CONSIDERAR QUE LA MATÉRIA ORGÀNCIA ÉS PROU BONA I QUAN NO PASSEN DE 10 PODRÍEM CONSIDERAR QUE LA MATÈRIA ORGÀNICA ÉS MÍNIMAMENT ACCEPTABLE.
(Totes les analítiques s’han fet per tècnics de la pròpia planta de Botarell, menys les dues últimes que s’han fet per tècnics proposats per l’Agència Catalana de Residus)
|
|
2000 3
|
2000/4
|
2001/1
|
2001/2
|
2001/3
|
2002/1
|
2002/2
|
2002/3
|
2003/1
|
2003/2
|
2003/4
|
2004/1
|
2004/2
|
2004/4
|
2005/1 (M)
|
|
REUS
|
11
|
12
|
11
|
10
|
13
|
11
|
9
|
19
|
16
|
8
|
9
|
8
|
6
|
11
|
9
|
|
CAMBRILS
|
26
|
|
17
|
12
|
10
|
11
|
47
|
11
|
14
|
20
|
10
|
13
|
10
|
23
|
24
|
|
VALLS
|
6
|
6
|
12
|
4
|
7
|
10
|
10
|
10
|
5
|
2
|
6
|
1
|
4
|
11
|
10
|
|
SALOU
|
23
|
11
|
6
|
19
|
17
|
9
|
54
|
5
|
18
|
5
|
13
|
10
|
4
|
19
|
18
|
|
VILA-SECA
|
10
|
10
|
2
|
13
|
14
|
5
|
9
|
13
|
8
|
7
|
10
|
4
|
6
|
22
|
13
|
|
CONSTANTÍ
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
30
|
42
|
33
|
|
|
|
VENDRELL
|
|
|
14
|
13
|
10
|
15
|
13
|
13
|
13
|
7
|
12
|
6
|
14
|
24
|
23
|
|
LA SELVA
|
|
|
|
|
|
4
|
5
|
6
|
7
|
9
|
1
|
3
|
5
|
17
|
13
|
|
POBLES (Mitja)
|
3
|
5
|
1
|
4
|
1
|
4
|
5
|
7
|
9
|
5
|
1
|
1
|
2
|
11
|
5
|
|
MONT-ROIG (M)
|
2
|
7
|
|
|
|
|
|
|
7
|
9
|
6
|
2
|
4
|
22
|
17
|
|
RIUDOMS (M)
|
4
|
5
|
2
|
5
|
1
|
4
|
5
|
7
|
9
|
6
|
1
|
1
|
1
|
17
|
10
|
|
VANDELLÒS (M
|
12
|
12
|
1
|
7
|
1
|
8
|
8
|
4
|
7
|
9
|
3
|
13
|
10
|
22
|
17
|
|
TARRAGONA
|
17
|
30
|
23
|
28
|
13
|
20
|
44
|
22
|
65
|
89
|
25
|
|
|
20
|
14
|
Fetes per ARC
-
Enfront d’aquests resultats tan mediocres, considerem que dirigir ara tots els esforços econòmics i de gestió cap a una planta metanitzadora, com s’està fent, que té com a objectiu principal el tractament-malbaratament de residus en massa per a l’aprofitament de la matèria orgànica en forma de biogàs, és una postura desafortunada. Tots aquests ajuntaments que han fet tan poc per augmentar la quantitat i la qualitat de la seva recollida selectiva, es veuran afavorits per un sistema groller que aprofita tan sols la fermentació de la matèria orgànica i deixa com a residus suposadament inerts (cosa que és falsa) la massa restant. Si la Planta de Botarell funcionés de forma òptima, si els ajuntaments mancomunats haguessin fet tots els esforços necessaris per conscienciar i exigir a la ciutadania la separació adequada dels materials valoritzables de les escombraries, el GEPEC estaria d’acord a buscar una solució per a aquests residus no separats que la pèssima educació ambiental d’alguns ciutadans es resisteix a tractar de l’única forma que no perjudica el medi ambient, permet la recuperació de matèries primeres, disminueix la contaminació i ajuda al desenvolupament sostenible del planeta. Mentre no existeixi un millorament clar en aquest sentit, el GEPEC s’oposarà a canalitzar recursos econòmics i tècnics en una planta metanitzadora utòpica i de resultats incerts.
ÀREA DE RESIDUS DEL GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA
|
Penjat el 10 d'octubre de 2005
