Penjat el 15 de novembre de 2005
Penjat el 15 de novembre de 2005, per ecologistes
GEPEC-EC proposa conservar la zona agro-forestal
| Des del Pont del Diable fins al Mèdol i la Móra-Tamarit, passant pel Gurugú, la Budellera, el Mas Rafel…, és a vista d’ocell com millor s’aprecia com tot aquest territori, densament arbrat, es conforma com a una corona forestal perimetral, al nord i per la part de llevant a la ciutat de Tarragona. És un gran espai natural, destacable pel relatiu bon estat de conservació de la seva massa boscosa i les espècies de flora i fauna associades, així com pels seus valors paisatgístics, històrics i socioambientals; s’hi localitzen, doncs, a banda de les restes romanes reconegudes, algunes pintures rupestres i diversos masos d’interès, construccions de pedra seca, carrerades ramaderes.. . Tanmateix, funcionalment des d’una òptica més biogeogràfica, aquest espai en l’actualitat certament constitueix un continum especialment transcendent pels papers estratègics que desenvolupa com a zona tampó i cinturó connector: esdevé una corona verda tampó esmorteïdora de la pressió antròpica, filtrant d’impactes respecte altres espais més sensibles de la Conca del Gaià, una zona absorbent de les necessitats d’esbarjo de la població, i el principal connector biològic-faunístic entre les zones del Baix Gaià i el Baix Francolí.
Aquest és sens dubte el futur científicament desitjable per a tot l’àmbit agroforestal de llevant de Tarragona, el d’una corona verda, ben establerta, perdurable, i així ho hauria d’entendre també, i integrar, els diferents planejaments que justament ara són en curs: el nou POUM de Tarragona, el Pla Territorial del Camp de Tarragona, la Xarxa Natura 2000, el Pla de Connectors Biològics, el Catàleg del Paisatge…
En aquest sentit cal informar que la major part d’aquesta zona -faltant sols perfilar l’encaix d’alguns sectors per tal de dotar-la de continuïtat-, en conseqüència lògica al seu interès biològic (presència de 5 hàbitats d’interès comunitari, dels quals 2 són de conservació prioritària per la CE, algunes espècies rares de plantes, ocells, mamífers i insectes…), ja s’ha sol.licitat d’incloure a la XARXA NATURA 2000 europea conjuntament amb altres espais de la Conca del Gaià: a tal efecte es va elaborar doncs, a instàncies del propi Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, una extensa Proposta per a la Xarxa Natura 2000 de la Conca del riu Gaià i el Litoral Associat, subscrita per 20 entitats, que són tots els Centres d’Estudi de la seva Conca, els Centres Excursionistes, els Grups i Plataformes Ecologistes, la Federació Catalana de Caça, la Institució Catalana d’Història Natural de l’Institut d’Estudis Catalans, la Unitat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili… Cal recuperar ambientalment, paisatgística, arqueològica i socialment tota l’àrea forestal de llevant de Tarragona i, considerant alhora que juga aquest rol estratègic de corona verda esmorteïdora de la pressió antròpica vers altres espais naturals -de tal forma com Collserola representa per a Barcelona en quant a espai absorbent d’usos i impactes-, tanmateix caldrà en un futur immediat gestionar-la activament, i intensivament, de manera similar, amb els precisos equipaments socio-ambientals i els recursos humans, materials i econòmics paral·lels: cal, doncs endegar-hi una gestió ambiental correcta, promocionar-hi l’educació ambiental, i ordenar-hi el lleure respectuós.
Semblants argumentacions consten ja en la "Proposta 2000 de la subàrea de medi natural del Dptm. de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona", i molts dels valors ambientals de la zona catalogats ja estan recollits també en els Estudis Previs i la Diagnosi Ambiental del Pla General d’Ordenació Municipal de Tarragona de l’any 1992 (elaborat pel CREAF per l’equip de l’arquitecte responsable, Sr.Cantallops). Val a dir, així mateix, que ja gaudeixen d’alguna figura de protecció a nivell municipal la pedrera romana del Mèdol i els boscos de l’entorn del Pont del Diable, així com les diverses balmes amb pintures rupestres incloses ja en el Conjunt Protegit de l’Arc Mediterrani com a Patrimoni de la Humanitat, i alguns masos catalogats d’interès històric. Si fins ara però, l’àrea en qüestió miraculosament s’havia preservat –encara no s’havia “desenvolupat”, s’ha dit!-, són molts ja actualment els sectors amenaçats urbanísticament, principalment per noves urbanitzacions o el recreixement d’algunes, resultant altament preocupants per l’amenaça que representen envers la continuïtat ecològica de la corona; destaquen en aquest sentit Mas Enric, Mas d’en Pastor–Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover, i la Budellera i Mas Rabassa al sud de l’autopista, que també són corona, malgrat ja migrats en connectivitat.
Un cas específic és el de la nova presó de Tarragona, plantejada d’ubicar a la finca de Mas Enric, constituïda gairebé per 100 Ha de bosc que s’han preservat gràcies a la presència de l’antic campament militar que, paradoxalment, va garantir-ne la seva conservació. Desde el GEPEC volem preservar i recuperar adequadament l’entorn Mas Enric: un espai natural on tant la flora i la fauna salvatge encara hi són ben visibles, i que representa un patrimoni natural i alhora social altament apreciat i utilitzat per les persones que hi viuen, no sols en el seu entorn proper, sinó també per la munió de persones de Tarragona i comarca que en gaudeixen respectuosament. Tot i així cal exposar que, en funció d’un possible disseny final de les instal·lacions penitenciàries (ocupació percentual de l’espai, edificabilitat, materials emprats, colors i textures, formes, aplicació de sistemes d’integració al paisatge, d’estalvi d’energia i aigua, etc.), i del necessari manteniment perimetral d’espais lliures que permetin una continuïtat i connectivitat biològica suficient a l’àrea, aquesta instal·lació en qüestió podria resultar ben bé compatible amb l’entorn; pel cas, una línia constructiva encertada a projectar-hi podria ser el model semisoterrat amb teulada vegetada (tipologia versemblant a l’equipament d’educació ambiental de les Planes d’en Son). Malgrat tot, cal dir també que malauradament a les comarques de Tarragona encara manquen precedents prou modèlics d’aquesta arquitectura sostenible i integrada al paisatge, i és així que lògicament la societat es preocupa pels probables impactes negatius que puguin derivar-se’n. Ben al contrari es presenta la pedrera prevista a l’entorn del Mèdol, una extensa àrea natural actualment inalterada, gens artifialitzada, on és destacable la presència d’espècies molt rares de quiròpters (seria de gran interès elaborar un estudi de detall que en concretés la distribució i estatus dels rata-penats a l’indret), i que possiblement la seva ubicació al bell mig d’aquest espai afectaria directa o indirectament alguna balma de la zona ja inclosa en el Conjunt Protegit de l’Arc Mediterrani de Pintures Rupestres: en aquí lo més coherent seria evidentment preservar l’espai lliure de qualsevol intervenció que pugués alterar la seva naturalitat.
Insistim, aquesta “corona verda”, cinturó esmorteïdor, tampó filtrant d’impactes i absorbent de necessitats, i connector ecològic, globalment constitueix un extens espai natural mereixedor no sols de protegir, sinó també d’actuar-hi positivament, gestionant-lo activament, conseqüentment, i promocionar-lo des del punt de vista ambiental, paisatgístic, arqueològic i social.
Estem potser davant la darrera ocasió per entendre la part de llevant de Tarragona des d’una òptica suficientment àmplia, biogeogràfica i humana, i, en aquest sentit, planificar suara la seva preservació possible amb tots els instruments legals a l’abast!
Per tot plegat hem demanat als Departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a l’Ajuntament de Tarragona que planejem plegats, un futur sostenible territorialment i, en funció de les premisses exposades, ens posem ja a dissenyar, configurar, i consensuar, l’abast d’aquest continum.
Contacte: Toni Bara, biòleg
GEPEC – Ecologistes de Catalunya
DNI 39678368
telèfons: 977-62.06.18 i 626-60.14.25
|
|
