| A la Platja Llarga hi destaquen alguns poblaments d’espècies rares de duna i reraduna, la presència de les quals tanmateix ha estat una raó de base per la que s’han protegit diversos espais arreu del litoral mediterrani. És el cas del bell lliri de mar (Pancratium maritimum), la famosa savina litoral (Juniperus phoenicea ssp.eumediterranea), l’exígüa estepa de sorral (Halimium haliminifolium), l’estranya cesquera (Erianthus ravennae), la curiosa xisca (Imperata cylindrica), diferents espècies rares de joncs (Scirpus holoschoenus var.australis…), la peculiar sargantana cua-roja o de sorral (Acanthodactylus eritrurus), escarabats piloters, etc…
Són petites àrees naturals d’ambients de platja -amb “dunes” i “depressions de reraduna”- on les espècies anteriorment citades hi conformen alhora comunitats vegetals destacables i molt rarificades també en d’altres platges, com l’Eriantho-Holoschoenetum australis, el Juniperetum lyciae…
Es fa evident, però, que aquests han esdevingut alhora ambients molt degradats, els quals, seguint en la línia d’altres espais naturals costaners, seria importantíssim de restaurar ecològicament, fet tècnicament possible, i éssent tanmateix actuacions aquestes socialment molt valorades; NO pas artifialitzar la zona amb els passeigs anunciats (!) o d’altres estructures altament impactants i alterants del paisatge i els seus sitemes naturals.
En aquests espais, doncs, hi caldria ordenar-hi convenientment l’accés i l’ús públic delimitant els passos precissos pels usuaris vers la platja (de forma evidentment perpendicular a la línia de mar!), tot arranjant-hi espais concrets i apartats d’aparcament de vehicles i de serveis, i, mitjançant tractaments molt sensibles de cirurgia ambiental, endegar-hi sistemes de fixació del seu substrat sorrenc (estabilització de dunes per evitar la regressió de la platja), ensems el repoblament de les mateixes amb la vegetació autòctona pròpia d’aquests ambients (prioritzant especialment les espècies botàniques més escadusseres a priori esmentades), recuperar les praderies marines de Posidonia oceanica que tant col·laboren a fixar la sorra…
I, llavors, com han fet sempre els tarragonins, tant, i tan agradablement, qui vulgui anar passejar a la Llarga, que ho faci, respectuosament i conscient, per la sorra, per la vora del mar… QUE AIXÒ JA ELS RESULTARÀ UN BON PASSEIG ECOLÒGIC, BEN SEGUR!¡!
Toni Bara, biòleg abara@xtec.net
GEPEC – Ecologistes de Catalunya
DNI 39678368x
|
Penjat el 6 de desembre de 2005
