La Comissió Europea vol abandonar el reciclatge en favor de la incineració

La desclassificació i la desregulació obren la porta a la crema de residus

La
Comissió europea ha adoptat les darreres dues Estratègies
Temàtiques en medi ambient: una Comunicació sobre
l’Estratègia Temàtica sobre Prevenció de Residus
i Reciclatge i una Comunicació sobre l’Estratègia
Temàtica de Recursos Naturals, a més d’una proposta
associada per modificar la Directiva Marc de Residus. La federació
Ecologistes de Catalunya —que treballa conjuntament amb el
Buró Europeu del Medi Ambient (EEB), la federació
ecologista Europea més important— està absolutament
decebuda i preocupada pel contingut d’aquestes propostes.

Malgrat
que l’actual Comissió s’ha refermat repetidament en el fet que
una “millor regulació” no és equivalent a
una desregulació o pitjor regulació, el conjunt de
documents sobre l’Estratègia de Residus fet públic obre
seriosos dubtes sobre aquest compromís. A l’estratègia
no només li falten els elements necessaris per tractar la
prevenció de residus i l’ús de recursos d’una manera
adequada, sinó que està desmantellant una part clau de
la legislació actual de la UE i minant el marc polític
necessari de promoure de manera decidida una societat europea del
reciclatge[1].

Les
propostes sobre la política de residus abandonen la jerarquia entre els
cinc nivells de jerarquia de residus
—prevenció, reutilització, reciclatge,
recuperació energètica i deposició— i
reclassifiquen les incineradores de residus municipals com a
recuperació únicament sobre la base de criteris de
rendiment energètic, sense tenir en compte altres impacte
ambiental i factors d’eficiència en l’ús dels recursos.
El paquet de propostes tampoc no fixa uns objectius de reciclatge de
residus orgànics per a la UE. Això és un mal
canvi de política ja que s’abandona l’impuls actiu de la
gestió de residus de la UE cap a la prevenció,
reutilització i reciclatge en favor de l’abocament i la
incineració. Segons Víctor Mitjans “Si donem el
mateix estatus al reciclatge material i a la incineració
desvirtuem l’aplicació de jerarquia de residus i promovem la
incineració de residus que té efectes sobre el medi
ambient. I en comptes de crear nous llocs de treball en el sector de
servei de reciclatge, veurem com s’invertirà en la
incineració, especialment en els nous estats membres”.

La
situació actual a Catalunya és que hi ha quatre
incineradores de residus municipals —Girona, St. Adrià
de Besòs, Mataró i Tarragona— i tres de residus
especials —Constantí, Canovelles i Tarragona. A més,
s’estan cremant residus a algunes cimenteres i hi ha projectes per
cremar-ne a d’altres (Pallejà o Alcanar). A més hi ha
el cas de plantes que no consten pròpiament com a
incineradores però que fan activitats de crema de residus com
la Incineradora de Grefacsa a Térmens i la de la Vall del Ges
que cremen restes d’animals i fustes tractades respectivament. També
hi ha projectes de biomassa que poden obrir la porta a la crema de
residus —La Sénia—. Aquesta situació podria
veure’s agreujada si aquest legislació tira endavant.

També
és especialment criticable el fet que el paquet legislatiu
presentat obre un precedent perillós amb escletxes legals, i
abandona l’actual enfocament basat en els fluxos de residus "on
els productors són els responsables" en favor d’un
enfocament basat en l’estudi dels materials, molt més complex
on la responsabilitat del productor queda diluïda i no es pot
dur a la pràctica. Hi ha també una tendència
perillosa en el fet que la Comissió està canviant de
les polítiques de gestió de residus harmonitzades a
nivell de la UE cap a la desharmonització i la
renacionalització de la gestió de residus, depenent de
plans de residus a nivell estatal poc executius i d’un enfocament
basat en el cicle de vida. Això queda ben il·lustrat en
el fet de no proposar legislació amb objectius de reciclatge
de residus biodegradables o altres fluxos de residus com demana el 6è
programa de medi ambient.

Tanmateix, cal remarcar que el
paquet també conté algunes eines útils om “la
implantació de plans estatals obligatoris sobre prevenció
de residus” però no estableix, o comença a
treballar, l’establiment d’un objectiu a nivell de la UE o un full de
ruta de com afrontar els creixents nivells de residus
generats.

Quant a l’Estratègia de Recursos de la
Comissió mostra una indiferència semblant pels
requeriments fets pel 6è programa de medi ambient [2]. Li
falten els objectius per a l’eficiència en l’ús de
recursos i per un menor ús de recursos. Donada la imminent
amenaça al sistema climàtic, als ecosistemes i a la
capacitat productiva derivada de l’ús insostenible de recursos
a escala mundial, aquesta manca d’ambició i objectius és
molt decebedora. A l’estratègia també li falten
l’ambició, els calendaris i les mesures polítiques
específiques i, fins i tot, un full de ruta per arribar als
objectius i mesures en algun moment del futur. Així mentre les
activitats descrites en l’estratègia són útils,
de facto impliquen un ajornament de les accions concretes durant, com
a mínim, cinc anys.

[1] El terme ‘societat del reciclatge’
s’hauria d’entendre com una societat la gestió de residus del
qual, després que la prevenció, estigui governada
gairebé totalment per la reutilització i reciclatge,
mirant d’eliminar progressivament els residus que s’han de tractar a
través de la incineració o l’abocament.

[2] A
l’article 8 del 6è Programa de Medi Ambient esmenta, entre les
accions prioritàries per l’ús sostenible i la gestió
de recursos "l’establiment d’objectius per l’eficiència
en l’ús de recursos i la disminució de l’ús de
recursos, tot desacoblant el lligam entre creixement econòmic
i els impactes ambientals negatius".