EL SEGON RECREIXEMENT DE LA PRESA DE MARGALEF

Per aconseguir-ho es va redefinir el projecte en dues fases: en una primera es construïa una presa de només 19 m, de forma que la capacitat d’emmagatzematge era només de 0,8 hm3. En una segona fase, s’alçava fins a 34 m. per arribar als 2,85 hm3 de capacitat. Es va modificar l’estudi d’impacte ambiental per tal que el seu resultat permetés tirar endavant el pantà, però la Declaració d’Impacte Ambiental deixava ben clar que només podia realitzar-se la primera part del projecte, perquè l’impacte fos assumible: així ho va prometre el conseller d’Agricultura. No obstant, molt poc més tard, l’any 1992, un acord de Govern va donar llum verda al recreixement fins a 34 m, vulnerant la Declaració d’Impacte Ambiental esmentada, de caràcter preceptiu.

En aquest segon projecte de recreixement, es planteja alçar 4 m. més la presa per aconseguir arribar a una capacitat d’emmagatzematge de 3,77 hm3. La primera pregunta que cal que ens fem és: CAL AQUEST RECREIXEMENT? S’argumenta que és necessari per a poder estendre el reg de suport -principalment a l’oliver i la vinya- a quatre municipis aigües avall de la zona regada en l’actualitat, amb 370 ha noves a incloure en la zona regable. Però aquí ens trobem amb la primera anormalitat de tot aquest assumpte: la inclusió de la Palma d’Ebre dins de les zones regades amb l’aigua del pantà de Margalef. Aquest municipi, a la comarca de la Ribera d’Ebre, s’emporta cada any 1,4 hm3 de l’aigua del pantà de Margalef, amb la qual cosa es produeix un TRANSVASAMENT DE L’AIGUA a una conca diferent. Òbviament, si la Palma, com fóra lògic, s’abastés directament de l’Ebre, el recreixement de la presa deixaria de tenir sentit automàticament.

Suposem, no obstant, que és necessari incrementar la capacitat d’emmagatzematge del pantà per augmentar la garantia de les dotacions de reg i, al mateix temps, del cabal ecològic del riu. Està clar que, en la situació actual, la forma més senzilla i econòmica de fer-ho és recréixer la presa ja que, els impactes mediambientals principals ja estan fets. Tot i amb això, el recreixement implicarà dues conseqüències molt negatives per a l’entorn:

La cova de la Taverna, juntament amb la cova Santa, és una de les dues cavitats càrstiques més conegudes de la serra de Montsant. Es localitza al fons del barranc homònim i la seva entrada es troba, com s’ha dit, al mateix nivell màxim de les aigües del pantà de Margalef, molt a prop del represament. Té la particularitat de poder recórrer les diferents sales durant uns 200 m. i sortir-ne per una escletxa que es troba a un nivell superior. L’interior és molt agradable, ja que s’hi escola l’aigua cristal·lina del barranc i manté una temperatura força constant al llarg de tot l’any. En l’actualitat diverses empreses del sector turístic i d’esports d’aventura hi organitzen regularment visites. Hem de tenir en compte que la cova de la Taverna reuneix tot un conjunt de valors científics, culturals i patrimonials realment extraordinari. Podem destacar-ne els següents:

És molt probable que la cova de la Taverna allotgi espècies endèmiques d’artròpodes, tal com passa a la cova Santa, indret més conegut des d’aquest punt de vista: aquí s’hi ha descobert espècies noves per al patrimoni mundial de la biodiversitat. Es tracta del miriàpode Pseudosinella tarraconensis ssp tarraconensis i dels coleòpters Duvalius bertae ssp bertae i Anillochlamys catalonicus.

A més d’aquests fets inqüestionables, s’ha de destacar que aquest tipus de coves constitueixen un hàbitat natural d’interès comunitari, segons la Directiva Hàbitats (codi 8310).

Aquests dos efectes negatius del recreixement de la presa no fan sinó afegir-se als de la seva construcció inicial. La barrera física que suposa la presa impedeix que algunes espècies piscícoles completin el seu cicle reproductiu i desapareguin (si no es repoblen constantment), com l’anguila. Els científics coincideixen en el fet que també va provocar la desaparició de la llúdriga; encara que la completa extinció és molt difícil de demostrar, en qualsevol cas s’ha malmès una de les poblacions de llúdriga més importants de Catalunya.

Si el segon projecte de recreixement s’acaba portant a terme, s’han d’exigir mesures correctores, no només per als efectes negatius que produirà en ell mateix sinó també per als que ha ocasionat la mateixa construcció i recreixement inicial. De fet, hi ha diverses mesures correctores d’obligat compliment que no s’han protat a terme a les dues primeres fases. La destrucció de l’ecosistema de ribera no té solució possible, però sí que pot haver-hi mesures per disminuir l’efecte tall que l’obra produeix en l’ecosistema i per evitar la inundació de la cova de la Taverna:

Amb aquestes mesures s’evitaria un dels dos impactes causats pel recreixement, i es corregiria parcialment l’efecte tall de la presa. No obstant, el riu Montsant encara suporta una presa sense comportes funcionals a prop de la Vilella Baixa i un transvasament absolutament qüestionable des del punt de vista de la Nova Cultura de l’Aigua.

PLATAFORMA PER AL DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PRIORAT