Catalunya incompleix la Directiva europea d’abocadors

La
Directiva Europea 99/31/CE del 26 de abril 1999 té per objecte
prevenir o reduir els efectes ambientals negatius de l’abocament de
residus, i en particular el de les aigües superficials, les
aigües subterrànies, el sòl, l’aire i la salut
humana.

Per
assolir aquests objectius, l’estratègia marca un
escenari de reducció esglaonada de l’abocament de residus
biodegradables —paper, cartró, matèria orgànica,
restes vegetals… Aquest escenari preveu abocar a l’any 2016.
només el 35% dels residus biodegradables que s’abocaven
el 1995.

El
primer termini d’aquesta reducció gradual d’abocament de
residus biodegradables, estableix una reducció de
l’abocament del 25% dels residus biodegradables. Aquest
termini s’ha exhaurit aquest passat 16 de juliol sense
assolir els objectius marcats, ja que a Catalunya no només no
s’ha reduït la quantitat de residus biodegradables abocats
sinó que ha augmentat un 13% respecte 1995; aquest fet
està directament relacionat amb els deficients resultats de
recuperació de la brossa orgànica amb un 11% de
recuperació (dades de 2005) quan l’objectiu del
PROGREMIC era arribar a recuperar el 50% el mateix any. Això
doncs, ara estem incomplint en un 50% els objectius previstos a la
Directiva, segons les estimacions realitzades per EdC; aquest
incompliment és responsable de l’emissió de 300.000
tones de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, l’equivalent al
20% de les emissions associades al trànsit a la ciutat de
Barcelona.

Des
de la Federació Ecologistes de Catalunya volem denunciar
aquest incompliment, fruit de la vulneració reiterada dels
objectius de recuperació de brossa orgànica marcats per
la Llei Reguladora de Residus 6/93 i les seves modificacions així
com dels objectius de recuperació de la brossa orgànica
i del paper i cartró establerts en el Pla de Gestió
dels Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC 2001-2006) i el PMGRM
1999-2006.

La
situació és encara més preocupant si tenim en
compte que la revisió del PROGREMIC (2001-2006), posposa
l’objectiu de recuperar només el 55% de la brossa
orgànica produïda el 2012 i recuperar el 75% del paper.
Aquests objectius són insuficients, especialment per a la
brossa orgànica ja que no permeten assolir els objectius de la
Directiva a través de la recollida selectiva en origen i de
qualitat.

Algunes
conclusions:

El
no assoliment dels objectius marcats per la Directiva d’Abocadors
posa de relleu el fracàs de la gestió dels residus
municipals durant aquesta darrera dècada, especialment el
model de gestió dels residus municipals promogut per l’Agència
de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Medi
Ambient, basat en els Ecoparcs com a instal·lacions de
transvasament dels residus a abocadors o en forma de CDR a les
incineradores.

És
encara més preocupant que aquesta política i model
fracassat que es vulgui exportar a la resta del país segons es
preveu al PROGREMIC (2006-2012) amb la agressió que comporta
al territori i a les poblacions on s’imposen aquestes
instal·lacions.

Les
administracions ARC i l’EMMA mantenen una política
ineficient i continuista que;

• no marca
  objectius ni instruments eficients de reducció de residus

• trasllada els
  objectius de recuperació de residus previstos pel 2006 al 2012

• instauren el
  model dels Ecoparcs, autèntics forats negres on no hi ha transparència
  en el flux dels residus ni amb els resultats de la seva gestió.

• no prioritza
  la prevenció i generarà gran quantitat de residus no aprofitats

• prioritza el
  tractament “resta” molt costós i de baix rendiment, davant de la
  prioritat de la bona separació en origen i la qualitat del compost.

• no obliga als
  ajuntaments mandrosos a complir la Llei reguladora

• es continua
  utilitzant i potenciant àmpliament l’abocament i la incineració,
  amagades darrera noves denominacions (eufemismes com l’ús de
  combustibles alternatius (cremar en cimenteres com la de CEMEX a Sant
  Feliu de Llobregat, Ciments Molins,..) o restauració d’espais degradats
  amb “bales inerts” la Vallensana (Badalona), La pedrera Elena de
  l’empresa Sugranyes (Cerdanyola),..

• s’imposen les
  instal·lacions sense contemplar el consens social i doncs, es generador
  de conflictes socials

Demanem
un replanteig dels models de gestió de residus proposats per
l’ARC i l’EMA:

• La realització
  d’Auditories ambientals i econòmiques als dos Ecoparcs, amb la
  participació de les entitats socials en el criteri de contractació de
  l’auditoria i en el seguiment i resultats. Transparència informativa.

• Moratòria a la
  construcció dels nous Ecoparcs

• Aturada de
  l’ompliment dels residus de les bales dels Ecoparcs a la pedrera
  Vallensana i moratòria a l’ompliment de pedreres i extraccions amb
  residus.

• Moratòria a la
  crema de residus en instal·lacions industrials com a “combustibles
  alternatius”; en Cimenteres (Ciments Molins, CEMEX,..), tèrmiques (Sant
  Pere de Torelló,..), ceràmiques, etc.

• Obertura d’un
  debat obert i transparent amb les Plataformes, entitats ecologistes,
  socials i de defensa del territori i medi ambient , amb conflictes al
  territori català.