Penjat el 20 de juny de 2007
Penjat el 20 de juny de 2007, per ecologistes
El planejament urbanístic aprovat per l’anterior equip de govern del consistori tarragoní depreda "La Corona Verda" el darrer pulmó verd del municipi i la única possibilitat de la seva consolidació. Desitgem i demanem al nou consistori que es replantegi des de zero el POUM, tenint en compte les demandes d’un sector de la ciutadania que vol alguna cosa més que ciment i totxo.
|
CAPÍTOL 2: Corona Verda.
Seguint amb la revisió de l’informe de sostenibilitat ambiental que acompanya al POUM de Tarragona, constatem que les previsions d’expansió urbanística de Tarragona mosseguen la Corona Verda del llevant agroforestal, deixant una ferida que esdevindrà, sens cap mena de dubte, terminal.
La opció més intel·ligent seria redactar un nou POUM que permeti créixer a la ciutat sense comprometre les darreres àrees verdes ben preservades del llevant, el darrer connector ecològic entre la costa tarragonina i l’interior, amb continuïtat directa amb la Vall del Francolí i les Terres del Gaià.
No ho diem només nosaltres, com a associació ecologista compromesa amb la preservació dels valors naturals del territori, sinó també el propi informe de sostenibilitat ambiental adverteix que determinats plans parcials posen en greu risc la connectivitat biològica, la riquesa natural i el paisatge de la Corona Verda. Concretament les Àrees d’Afectació Significativa a la Corona Verda on l’impacte del POUM es qualifica com a moderat o sever són les següents:
• PPU-30, Rec Major – Accés nord a Tarragona
• PPU-41, Terres Cavades i PPU-58 Equipament sanitari assistencial a Sant Pere i Sant Pau
• PPU-50, Aqüeducte Les Ferreres – Pont del Diable
• PPU-23, Mas Sanromà i PPU-24 Els Paranys – la Budallera
• PPU-27, Platja Llarga – Mas de l’Hereuet i PPU-40 Cruïlla carretera de Barcelona amb carretera del Catllar.
• PPU-28, Mas Rabassa – Torre dels Escipions
• PPU-42, Ponent Mas d’en Sorder – Part de Mas de la Creu i PPU-43, Mas d’en Sorder
• PPU-51, Mas d’en Jover
• PPU-52, Eixample del nucli de Ferran
Creiem que en els Plans Parcials Urbanístics 27, 28, 42, 43 i 52, l’impacte no només pot qualificar-se com a "sever" sinó més aviat "crític" per la profunda transformació dels usos del sòl previstos, i pels efectes netament negatius sobre el medi natural. Per tant, no es poden deixar els objectius ambientals pendents de les fases posteriors del planejament urbanístic, sinó que ha de ser el propi POUM, acompanyat dels Plans Directors i Plans Territorials d’àmbit supramunicipal, els que defineixin sense ambigüitats les figures de protecció per aquells elements naturals del territori prioritaris pel seu interès estratègic i ambiental.
Conseqüentment, GEPEC-EdC insisteix en la necessitat d’incorporar al nou POUM les següents directrius, no només a nivell d’informe de sostenibilitat ambiental, sinó com a part integrant de la Memòria del nou POUM i dels seus Annexes:
Alliberar la zona de Mas d’en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover-la Móra 2, la Budellera, Mas Rabassa, i els ja Plans Parcials 27 i 28 rera la Platja Llarga, i tots aquells espais agro-forestals sobre els que actualment es planifica la seva urbanització, tot integrar-los lògicament a la CORONA VERDA, en coherència lògica amb el conveni signat recentment "Compte enrere 2010" entre l’Ajuntament de Tarragona i la UICN, i d’acord amb altres entitats ambientalistes.
En aquest sentit són preocupants les pretensions actuals de crear nous nuclis confrontats amb el medi natural, així com l’extensificació d’algunes urbanitzacions ja assentades, model obsolet de creixement absolutament insostenible i depredador de territori, degradador de l’espai natural, bosc o conreus, i, en definitiva, del paisatge; en són exemples indiscutibles el recreixement pretès de la urbanització del Rodolat del Moro o la Móra 2, aquesta darrera amb pendents superiors al 20%, i amb una part considerable afectada pel darrer incendi de la zona, fets que n’impossibiliten la seva requalificació segons la legislació actual! Tanmateix les raons esgrimides des de l’anterior equip de govern municipal són injustificables: per poder dotar de serveis de transport als veïns actuals no paga la pena la pèrdua d’un espai natural, evidentment, el seu fi no justifica els medis.
En aquest sentit són preocupants les pretensions actuals de crear nous nuclis confrontats amb el medi natural, així com l’extensificació d’algunes urbanitzacions ja assentades, model obsolet de creixement absolutament insostenible i depredador de territori, degradador de l’espai natural, bosc o conreus, i, en definitiva, del paisatge; en són exemples indiscutibles el recreixement pretès de la urbanització del Rodolat del Moro o la Móra 2, aquesta darrera amb pendents superiors al 20%, i amb una part considerable afectada pel darrer incendi de la zona, fets que n’impossibiliten la seva requalificació segons la legislació actual! Tanmateix les raons esgrimides des de l’anterior equip de govern municipal són injustificables: per poder dotar de serveis de transport als veïns actuals no paga la pena la pèrdua d’un espai natural, evidentment, el seu fi no justifica els medis. Urbanitzar correctament, de forma sostenible, Terres Cavades, modèlicament, amb habitatges sostenibles de 3-4 plantes, amb sistemes d’estalvi energètic-aigua-llum, petites zones verdes comunitàries… Realment una zona de creixement natural, de forma compacta amb el nucli urbà que, a mig termini, s’endevina com un continum des de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona ciutat: biogeogràficament i urbanística doncs, créixer, lleugerament, vers la zona de Terres Cavades és, certament, racional i lògic, malgrat tot però, aquest és també un procés que a priori ha d’obtenir la necessària acceptació social i acord amb el veïnat actual. Conservació de la part baixa del comellar de Terres Cavades com a gran Zona Verda del pertinent Pla Parcial a planificar de nou, i amb la funció de nexe d’unió principal de la zona del Llorito -i de la CORONA VERDA en general- amb la pròpia ciutat: una zona verda relativament lineal a modus de corredor verd ciutat-camp de forma directe. Aquest, doncs encara constitueix un territori amb significatius valors ambientals, amb una profunditat important de terra fèrtil, que manté una gran potencialitat de recuperació ambiental, i que podria absorbir gran part de les necessitats socials de contacte amb la natura i de lleure respectuós de la població de Tarragona.
Preservació específica del paratge de les Coves del Llorito i el seu entorn, un extens espai natural que acull valors significatius tant naturalístics, com paisatgístics, històrics i socials.
Recuperar els diversos trams abandonats de l’antiga carretera del Pont d’Armentera, proppassat Sant Pere i Sant Pau, com a miradors paisatgístics vers el paratge de les Coves del Llorito, les muralles de la ciutat i la mar Mediterrània…
Conservació general, en qualsevol planejament urbanístic, de les àrees de sòl fèrtil de potència significativa, com els comellars, concentrant-ne les transformacions urbanístiques a les parts de terreny més magre, com, sobre les pedreres del Llorito, sobre antics abocadors…
Sobre aquestes i d’altres qüestions, a GEPEC-EdC disposem d’extensa informació tècnica i naturalista que ben segur pot resultar d’interès per a endegar una planificació territorial i ambiental de qualitat, veritablement participada, al municipi de Tarragona, la qual oferim a totes aquelles persones i entitats interessades en la millora del nostre entorn, a les diferents agrupacions polítiques i responsables municipals, així com a l’administració territorial i mediambiental de la Generalitat, i al seu personal tècnic…
|
