Penjat el 22 de juny de 2007
Penjat el 22 de juny de 2007, per ecologistes
Tancant la Trilogia sobre les mancances ambientals més importants del POUM de Tarragona, la Platja Llarga esdevé un referent clau per a entendre la importància de preservar els espais naturals litorals que encara conserven l’atractiu d’una Costa Daurada lliure de passeigs marítims i que garanteixen la connectivitat ecològica amb l’interior.
|
CAPÍTOL 3: Platja Llarga
La forta oposició ciutadana a la voràgine especulativa del planejament urbanístic té un clar referent en la Platja Llarga, un dels darrers espais litorals del litoral tarragoní on s’hi pot passejar sense sabates i sentir directament la fresca brisa marina. El sentit social i ambiental d’una platja natural ja fa molts anys que s’ha demostrat a la Platja dels Muntanyans de Torredembarra, on GEPEC-EdC ha vetllat durant dècades per a que es conservin i es coneguin els seus valors naturals i paisatgístics. També ha tingut molt bona acceptació per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs la restauració ambiental i ecològica que està portant a terme GEPEC-EdC a les Platges del Torn i les Rojales, greument afectades per diversos incendis forestals, i que complementarà l’oferta de lleure actual amb itineraris naturalístics i educatius.
Cal, doncs, que l’Ajuntament de Tarragona no deixi perdre l’oportunitat de mantenir una platja natural al seu municipi, amb dunes, llacunes i espais de llibertat litoral que connectin el fràgil ecosistema litoral amb les garrigues i pinedes de l’interior. Una platja natural ben conservada té una dinàmica pròpia que permet, sense anar més lluny, prescindir de les costoses i fútils aportacions de sorra pròpies de les platges artificialitzades, com la platja del Miracle. Una platja natural aporta, a més dels seus valors naturals intrínsecs, una oferta educativa i de lleure per a aquells ciutadans que volen defugir de l’entramat urbà, la calor i la contaminació amb els que, malauradament, hem de conviure els habitants del Camp de Tarragona.
És necessari que qualsevol planejament urbanístic sostenible es plantegi seriosament la possibilitat de mantenir i millorar la conservació d’aquests darrers reductes naturals de la Costa Daurada. I per a que això sigui possible cal un nou redactat del POUM, i dels seus planejaments subsidiaris. En concret, els Plans Parcials 27 i 28, que el propi informe de sostenibilitat ambiental qualifica com a "severs" pel que fa a la vegetació, fauna, paisatge i connectivitat, no tenen viabilitat socio-ambiental.
L’avaluació ambiental de l’entorn de la Platja Llarga ha de fer-se molt abans de l’aprovació de qualsevol eina de planejament urbanístic municipal, ja sigui POUM o Pla Parcial, i és del tot insuficient prendre com a únic referent el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. El nivell de detall que contempla l’actual POUM no té en compte les directrius específiques per a elements prioritaris de conservació, com són els hàbitats d’interès comunitari i les espècies protegides que encara romanen a la Platja Llarga i al seu entorn (savines, jonqueres, ensopegueres, vegetació psammòfila, vegetació halòfila).
El POUM tampoc ha tingut en compte les bases per a les directrius de connectivitat ecològica, ja que tot i que es contempla la necessitat d’un corredor biològic al bell mig de la Platja Llarga, no en defineix clarament la seva delimitació i el condiciona al desenvolupament urbanístic dels respectius Plans Parcials 27 i 28. És imperatiu, doncs, que les actuacions a la Platja Llarga contemplin la conservació i recuperació dels hàbitats de duna i reraduna, i que tinguin en compte l’existència de dues antigues llacunes salobres allà on ara hi ha càmpings i aparcaments. Cal, per tant, una avaluació d’impacte ambiental prèvia amb un estudi de detall de la fauna i vegetació, tant de l’actual com de la potencial.
Per altra banda, GEPEC-EdC entén que, a més de l’adequació ambiental de la Platja Llarga, també cal fer una ordenació sostenible dels accessos i equipaments, tenint en compte el veïnatge i la continuïtat amb l’espai natural protegit de la Punta de La Mora. Això implicaria accessos dignes a la platja, des de les zones d’aparcament i d’arribada a la platja, de forma sempre perpendicular a la línia de costa, amb encordats i/o passeres amb parts elevades sobre les dunes, delimitades per evitar la dispersió de la gent sobre els ecosistemes dunars. Lògicament, caldria traslladar l’aparcament previst a la part interior, entre el ferrocarril i la N340, on certament hi ha prou espai per gran nombre de vehicles (tot conservant l’arbrat preexistent per ombra, ensems algunes illes de vegetació natural és clar), reservant però sí unes poques places en la part sud d’ús per a minusvàlids, serveis públics d’urgències, i de possible ús minoritari durant els mesos d’hivern.
 |
