La cultura del no i l'apagada de Barcelona

Penjat el 24 de juliol de 2007, per ecologistes

Segons la Federació Ecologistes de Catalunya el model centralitzat de
producció elèctrica és el responsable de l’apagada de Barcelona

L’aposta per la generació elèctrica distribuïda hauria evitat una
apagada d’aquesta magnitud

El Pla de l’energia ignora la producció elèctrica distribuïda quan és
una realitat en molts països

Les diferents informacions i tertúlies que s’han produït al voltant de
la gran apagada de Barcelona han posat de relleu el desconeixement
tècnic de la societat quant a qüestions energètiques. S’ha parlat de
mala sort, atzar, poca inversió i fins i tot algun polític sense
coneixements tècnics ni vergonya ha dit que la culpa era de la “cultura
del no” que s’ha instal·lat a la nostra societat, posant com a exemple
la oposició a la construcció de la línia d’alta tensió. Però a ningú se
li ha passat pel cap que es tractés d’una qüestió inherent a l’actual
sistema centralitzat de producció elèctrica.

És evident que, com sempre, els senyors que critiquen l’anomenada
“cultura del no” no s’han dignat a llegir ni un sol dels nostres
arguments.

El model elèctric actual està basat en un consum en constant augment i
en infraestructures de generació de grans dimensions allunyades dels
punts de consum. Això fa que siguin necessàries grans línies de
transport elèctric. La xarxa de transport porta l’electricitat a molta
alta tensió (220 i 400 Kv) des de les grans plantes generadores fins
les subestacions de transformació a on es redueix la seva tensió a
voltatges inferiors. A partir d’aquest moment és la xarxa de
distribució la que s’encarrega del subministrament fins els punts de
consum domèstics i industrials.

La oposició a la MAT i el canvi de model de producció i consum
energètic

Evidentment, aquest model centralitzat és molt sensible a problemes
tècnics en qualsevol de les seves fases. De fet, el risc de caiguda del
sistema (apagada) augmenta en relació directa a les distàncies que ha
de recórrer el llum. La gran apagada que està afectant Barcelona n’és
una prova fefaent.

Davant d’aquesta situació, la federació Ecologistes de Catalunya, fa
anys que demana un canvi de model i, en conseqüència, s’oposa a la
construcció de la línia de molt alta tensió entre els estats espanyol i
francès. L’actual situació energètica global (esgotament dels
combustibles fòssils) i el problema del canvi climàtic (emissions de
CO2) exigeixen un canvi radical de model energètic i la construcció de
la MAT només contribuirà a perpetuar la situació actual de
centralització —i poca seguretat en el subministrament— i dependència
de les fonts fòssils —i els seus impactes ambientals.

La gestió de la demanda i la millora de l’eficiència energètica són,
sens dubte, el primer pas. La progressiva i total substitució de les
fonts energètiques no renovables, brutes i perilloses per les netes i
renovables, el segon. Paral·lelament el model elèctric ha de
descentralitzar-se reduint al màxim els impactes a l’entorn i alhora
garantint el subministrament. La generació distribuïda o
microgeneració es la única alternativa que cal considerar i a més
presenta avantatges considerables.

La generació distribuïda pot garantir la qualitat del
subministrament i el menor impacte ambiental

La Generació Distribuïda (GD) és la generació d’electricitat mitjançant
instal·lacions que són suficientment petites en relació a les grans
centrals de generació, de forma que es puguin connectar en qualsevol
punt d’un sistema elèctric. Aquestes tecnologies no requereixen una
xarxa de transport elèctric a alta tensió.

Dit amb altres paraules: contràriament a la generació centralitzada, la
generació distribuïda es basa en un mallat de petites instal·lacions
generadores interconnectades per una xarxa elèctrica de distribució —no
de transport a molta alta tensió MAT— que permeten subministrar
electricitat d’una manera fiable ja que en cas de fallada d’algun dels
elements del sistema de generació o distribució, qualsevol altre el pot
substituir. Fent un símil podríem dir que és com el mallat d’ordinadors
que configuren internet.

Imaginem que a Barcelona hi haguessin hagut centenars de petites
instal·lacions de producció elèctrica en diferents punts de la ciutat
interconnectades entre sí i entre els consumidors finals i ens serà
fàcil veure com no hi hauria hagut una apagada com aquesta (veure
quadre).

Les experiències a Dinamarca (el 60% de les llars reben el
subministrament de calefacció comunitària) i Holanda (l’ús de la
microcogeneració abasta el 52% de l’electricitat generada) mostren la
realitat dels beneficis de lla GD. Especialistes com l’OFGEM-DTI
afirmen que un 40% de la demanda pot ser coberta per la GD. Entitats
com Greenpeace afirma que una “enorme” part de la demanda hauria de
satisfer-se amb la GD.

El Pla de l’Energia a Catalunya 2006-2015 i la generació distribuïda

I aquesta opció està prevista al Pla de l’Energia de Catalunya? Doncs
no, s’esmenta una sola vegada per justificar l’augment de la
cogeneració en empreses. Per contra, es parla de construir noves grans
centrals de producció elèctrica que consumeixen combustibles fòssils i
provocaran la duplicació de les emissions permeses pel protocol de
Kyoto l’any 2015 i que seguirà sense garantir un subministrament
elèctric de qualitat als ciutadans.

Barcelona amb generació distribuïda

Seria possible actualment una Barcelona amb generació distribuïda? És
evident que sí, ja que les tecnologies existeixen. La major part dels
habitatges es podrien abastir elèctricament si utilitzéssim la
superfície del terrat per a instal·lar-hi plaques solars fotovoltaiques
per a la producció d’electricitat i disposessin de sistemes
d’emmagatzematge d’electricitat per a les hores de menys producció.
Aquest hauria de ser la infraestructura bàsica que després s’haura de
complementar. Per exemple, els hospitals, biblioteques, edificis
municipals, etc. podrien disposar de petits motors de cogeneració que
funcionessin amb gas i que aprofitessin la calor residual per a la
calefacció. El port de Barcelona i altres zones industrials de la
ciutat podrien tenir petits parcs eòlics i hi podria haver petites
centrals distribuïdes en llocs estratègics de la ciutat per
subministrar la potència necessària per a infraestructures com trens i
metro. Instal·lacions com els semàfors o algun tipus d’enllumenat
podrien funcionar amb plaques fotovoltaiques pròpies i algun sistema
d’emmagatzematge.

A més llarg termini, es podrien tenir centrals fotovoltaiques de
producció d’hidrogen a través de l’hidròlisi. Això permetria abastir
els habitatges a través de les anomenades cel·lules de combustible que
converteixen l’hidrogen en electricitat i podrien alimentar cotxes i
autobusos que funcionessin amb hidrogen sense emetre CO2.

Avantatges de la
generació distribuïda

· Augmenta la fiabilitat i seguretat de la xarxa. La multiplicitat de
punts de generació, la seva proximitat als punts de consum i el dens
mallat de la xarxa elèctrica fan que els fluxos elèctrics no es
transportin lluny i siguin gestionables sense complicacions i per altra
part la capacitat de subministrar localment les demandes suavitza les
puntes de demanda evitant la saturació del sistema.
· Millora considerablement l’eficiència ja que s’eliminen les pèrdues
pròpies de la transformació i el transport a llargues distàncies.
· És molt més adaptable als avenços tècnics. És molt més fàcil
implementar aquests avenços en petites instal·lacions, més modulars,
que en les grans infraestructures pròpies del model actual centralitzat.
· Dóna lloc a un mercat basat en la competència real procurant tarifes
més econòmiques, serveis més acurats i possibilitaria la lliure elecció
de proveïdors. De fet, al sí de la UE ja s’està debatent sobre aquesta
qüestió (http://www.euroactiv.com/en/energy)
· Possibilita l’accés a la generació d’energia elèctrica a la
ciutadania. Associacions de veïns, cooperatives, ajuntaments, petites
empreses,… passarien a ser subministradors. A tall d’exemple, els
ajuntaments no caldria que eixuguessin el seu dèficit permetent la
urbanització insostenible del municipi. L’accés a l’energia
(considerada com a un dret de les persones) es veuria garantit ja que
passaria de ser un hostatge en mans de grans empreses a ser un bé de
lliure disposició.
· Aquest sistema més comunitari incidiria en un canvi d’actituds
socials que procuraria un augment de l’estalvi i un ús més eficient. La
proximitat i el coneixement popular del que és la generació i la
distribució elèctrica acceleraria l’adquisició d’una nova cultura de
l’energia.
· Les afectacions a l’entorn derivades de la micro-generació són
pràcticament nul·les el que significa que tindria una gran acceptació
per la població afectada.

Els desavantatges
del model elèctric centralitzat

ens ha portat a l’actual model elèctric el qual presenta una sèrie
d’importants inconvenients des del punt de vista estructural que suposa
la centralització (no analitzarem aquí aspectes com la gestió de la
demanda, eficiència o ús de fonts renovables).

· És molt ineficient, només el transport elèctric comporta unes pèrdues
del 10% tant en les fases de transformació com en el propi transport.
· És insegur ja que és molt difícil administrar grans fluxos
d’electricitat com els que es produeixen en el mercat únic europeu. El
risc de caiguda del sistema (apagada) augmenta en relació directa a les
distàncies que ha de recórrer el llum.
· És poc fiable, ja que com la generació i el transport es concentren
en poques infraestructures qualsevol accident o avaria deixa fora de
servei elements imprescindibles per garantir el subministrament. Això
comporta el desdoblament, per si de cas, tant de plantes de generació
com de línies de transport.
· No ha permès els beneficis d’un mercat únic europeu. Contràriament a
les expectatives que s’havien creat, el desenvolupament d’una gran
xarxa elèctrica a on els sistemes elèctrics dels països membres
s’interconnecten només ha servit perquè les empreses elèctriques es
fusionin entre si donant lloc a grans multinacionals que de fet actuen
com a monopolis impedint la millora de la qualitat dels serveis oferts
i el manteniment d’unes tarifes elèctriques que no han baixat. La
creixent preocupació a la Unió Europea per la seguretat dels
subministraments i per la instauració d’una competència real al mercat
elèctric europeu estan perfilant la Generació Distribuïda com
l’alternativa a desenvolupar.
· Sense tenir en compte les centrals de generació, les grans línies de
transport i estacions transformadores causen afectacions de gran
transcendència ja que afecten una superfície molt extensa i un gran
nombre d’habitants.
– Econòmiques com les devaluacions patrimonials de les propietats
afectades, la incidència negativa sobre activitats incipients (turisme
cultural, rural, etc), i els danys econòmiques als municipis.
– Paisatgística. No només la relacionada amb la pèrdua econòmica que
suposa el deteriorament de paisatges que serien un reclam turístic,
sinó també per la pèrdua que suposa per al patrimoni col·lectiu la
transformació d’uns indrets que són en realitat referents identitaris.
– Risc per a la salut humana i animal ocasionat per l’exposició a camps
electromagnètics, ozó i emissions sonores de baixa intensitat (leucèmia
infantil i juvenil, trastorns de la son, trastorns auditius….)
– Ecològica, actuant com a barrera que fragmenta els hàbitats naturals
i com a obstacle contra el que col·lisionen un nombre important d’aus.