Penjat el 14 de gener de 2008, per ecologistes
El passat dia, 2 de gener de 2008, va trobar-se mort un voltor, la causa de la mort assenyalava a la col·lisió amb un aerogenerador al parc eòlic de PEBESA , conegut com "Parc Eòlic Baix Ebre" – on va trobar-se el cadàver, en estat deteriorat- es tracta del primer parc eòlic que es va construir a la zona, al terme municipal de Tortosa, a la Serra de Cardó-Boix. En el moment de la trobada es va donar avís als agents rurals, per tal que obrissin diligències i anessin a recollir el cadàver.
Tot i que la presència de voltors a la serralada del Cardó, és esporàdica. No hi cap colònia de cria, però si que s’hi fan avistaments puntuals d’individus solitaris, bàsicament joves en dispersió, la qual cosa indica que és un lloc de pas habitual per a aquestes aus. Malgrat ser una zona, on no hi ha colònies de cria d’aquestes espècies, mort d’aquest animal, és extraordinàriament representativa del que pot passar, quan aquestes centrals eòliques es construeixen a paratges propers a colònies o en zones de pas.
En aquest cas, cal esmentar que de construir-se les Centrals de Tossa del Vent, Mola Pascual o Coll Ventós (per citar alguns exemples), la mortalitat de voltors contra els aerogeneradors, podria esdevenir catastròfica i no parlem de la població d’àligues cuabarrades i altres espècies de gran envergadura protegides. La mort d’aquest voltor, és una prova claríssima, del perill que representen els aerogeneradors per algunes espècies, i ens dona una idea del que pot passar, en indrets on les aus passen sovint.
GEPEC-EdC i SEO/BirdLife, entenem doncs que d’una banda, la mobilitat de les poblacions de l’avifauna en dispersió, o la recuperació de les seves poblacions i d’altre, el desconeixement que hom te, del comportament d’algunes espècies envers les barreres que conformen els aerogeneradors, obliga a tenir una extrema prudència alhora de designar la ubicació de les centrals eòliques, especialment en segons quines serres.
Aquest voltor, i entenem que la seva mort no es una casualitat, és la punta de l’iceberg que no veiem.