L'ADENC qüestiona l'autorització excepcional d'aigua regenerada atorgada per l&#039

L’ADENC qüestiona l’autorització excepcional d’aigua regenerada
atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua als camps de golfs de Can
Sant Joan (Rubí i Sant Cugat del Vallès) i del real Club de Golf el
Prat (Terrassa)

L’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat amb caràcter d’urgència aquest
dilluns 7 de juliol una concessió d’aigua per a reg per tal que els
golfs del Real Club de Golf el Prat i de Can Sant Joan afrontin els
seus problemes de manca d’aigua que podrien posar en situació de crisi
les seves instal·lacions.

La concessió pot suposar una afectació de la qualitat de l’aqüífer de Torrebonica.

L’ADENC (http://www.adenc.cat)
considera que, malgrat les condicions imposades en la concessió,
l’Agència Catalana de l’Aigua ha prioritzat els interessos dels golfs
per davant dels interessos públics i de la protecció de l’aqüífer de
Torrebonica.

Els antecedents
El passat 27 de juny les instal·lacions de tractament de les aigües
residuals que subministren aigua regenerada al camp de golf del Real
Club de Golf el Prat (RCGP) i de Can Sant Joan van patir un incendi
(fortuït segons les fonts consultades). Aquest incident ha deixat
inutilitzat el sistema de dessalació de les aigües de reg dels dos
camps de golf. Aquest procés de dessalació és un element clau en el
tractament de les aigües residuals perquè puguin ser utilitzades per
reg. La reparació de l’EDR (nom tècnic de la planta) no estarà
enllestida fins d’aquí a uns tres mesos aproximadament. En aquests tres
mesos la planta sembla que pot efectuar part del tractament i adequar
els paràmetres fisicoquímics a les condicions establertes en la
concessió d’aigües vigent i que és del 2001. Tots els paràmetres,
excepte el de la conductivitat elèctrica, és a dir, el valor que mesura
la capacitat d’un element per deixar passar el corrent elèctric, i que
en el cas de l’aigua està associat a la concentració de sals dissoltes.

L’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA), l’administració hidràulica de Catalunya, ha
atorgat amb caràcter excepcional, amb un període de vigència de tres
mesos, una nova concessió que possibilita el reg dels dos golfs amb
aigua amb un nou valor de conductivitat més permissiu. Si fins ara, i
quan es recuperi la normalitat, el valor màxim de referència eren 1200
microsiemens (unitat de mesura de la conductivitat), el valor màxim ara
atorgat per aquest tres mesos és de 2500 microsiemens sempre que es
produeixi 5 dies seguits. Aquesta nova concessió també estableix un
sistema de vigilància diari per detectar possibles alteracions de la
conductivitat en una sèrie de punts de control.

La valoració de la decisió de l’ACA
Si bé des de l’ADENC reconeixem el caràcter no ordinari de la situació,
alhora considerem que hi ha diversos factors que permeten qüestionar la
idoneïtat d’aquesta concessió.

1.-
El problema sorgit amb l’EDR és un problema exclusiu dels dos
concessionaris. La concessió d’uns drets per utilitzar aigua (en aquest
cas i en totes les concessions), no pressuposa que l’ACA en garanteixi
la disponibilitat, i més si els problemes són conseqüència d’un
problema intern de les instal·lacions dels concessionaris.

2.-
És de suposar que habitualment l’administració aprova disposicions de
caràcter general i que no les ajusta als interessos de particulars. Si
això no fos així, en aquest cas podríem dir que estaríem davant d’una
disposició ajustada als interessos privats i en molts altres àmbits
també ens trobaríem amb disposicions en situacions d’excepcionalitat
per qüestions diverses (un eximent o rebaixa de liquidació d’impostos a
una societat per problemes econòmics ocasionats per una mala gestió…).

3.-
D’acord amb l’origen industrial de part d’aquestes aigües residuals,
l’augment del llindar màxim de la conductivitat permet pressuposar que
també se superaran els llindars màxims de presència de metalls pesants
(plom, zinc, cadmi, bor..). En aquest sentit, el sistema de seguiment
diari de la qualitat de l’aigua hauria d’aturar l’executivitat de la
concessió en pocs dies.

4.-
En la concessió del 2001, el límit màxim de la conductivitat va ser
situat a 1200 microsiemens per part de la mateixa ACA, entre d’altres
arguments, per evitar la contaminació de l’aqüífer existent a
Torrebonica. L’augment aprovat ara pot tenir repercussions en
l’aqüífer, però aquesta incidència no serà immediata, ja que l’aqüífer
es troba a uns 20 metres de profunditat. Per tant, malgrat que el
sistema de seguiment diari també s’aplica sobre uns pous perimetrals al
golf, la detecció d’aquestes anomalies es produirà sempre després d’un
temps de reg amb aigua amb una conductivitat més elevada: probablement
quan la concessió extraordinària estigui a punt d’expirar d’aquí tres
mesos.

A
més, aquestes anomalies sobre el valor de conductivitat també es poden
estendre als metalls pesants, sobre els quals es mantenen els mateixos
criteris de seguiment i control de l’any 2001. Entenem que precisament
sobre aquests paràmetres s’ha de fer un especial seguiment i exhaustiu
atès que el funcionament parcial actual de l’EDR pot significar un
increment de metalls pesants, i que podria no ser detectat fins d’aquí
a un mes en el condicions ordinàries de seguiment.

5.-
Malgrat que entenem que l’incident a l’EDR ha estat fortuït, cal tenir
en compte que d’ençà de la concessió del 2001 el RCGP ha sol·licitat
a) l’eliminació de les analítiques de metalls pesants en l’aigua de reg;
b) una modificació del valor màxim de conductivitat; i
c) fruit d’un incompliment reiterat dels paràmetres de qualitat de
l’aigua de reg provocat per la mala gestió de les seves pròpies aigües
residuals, l’autorització per abocar les aigües residuals de la
casa-club fora del golf, en lloc d’aprofitar-les pel reg del mateix
camp, autorització que finalment ha estat reconduïda cap a aquesta
finalitat fonamentalment per les al·legacions presentades per l’ADENC.

Aquest
augment puntual de la conductivitat s’acomoda perfectament dins
l’estratègia del RCGP d’aprofitar la concessió del 2001, titllada per
ells com a molt restrictiva i penalitzadora, com a concessió paraigües
per, amb el temps, anar sol·licitant modificacions que en desvirtuïn
els objectius inicials: garantir la no afectació de l’aqüífer.

Des
de l’ADENC entenem que el paper de l’administració és el de
compatibilitzar els interessos públics amb els privats, però sense
deixar de considerar la prevalença dels interessos públics. Més encara
quan els escenaris de restriccions per una sequera severa en
l’abastament d’aigua són recents. En els escenaris actuals incerts
respecte a les variacions en la disponibilitat d’aigua provocades pel
canvi climàtic, les precaucions pel que fa a la qualitat i afectacions
a aqüífers disponibles són necessàries.

6.-
Les consultes prèvies a l’atorgament d’aquesta concessió excepcional
han estat molt restringides (només dos dies abans de la resolució i
només a l’ADENC), quan hi ha altres administracions (Departament de
Salut, i ajuntaments de Terrassa, Rubí, Sabadell i Sant Cugat del
Vallès), entitats i particulars afectats. Si més no, ha mancat una
major transparència i caràcter formal en les comunicacions, alhora que
disposar de temps i espai administratiu per, com a mínim, al·legar
sobre la proposta de resolució. Ara només podem fer valdre la nostra
discrepància directament a través d’un recurs de reposició o
interposant un contenciós administratiu.

Què demanem a l’ACA i als ajuntaments de Terrassa, Rubí, Sabadell i Sant Cugat del Vallès ?
Reiterem la nostra oposició a la concessió excepcional, fet que
formalitzarem amb la presentació d’un recurs de reposició davant l’ACA.

Amb
tot, alhora demanem a l’ACA i als ajuntaments dels termes municipals
afectats per l’abocament un seguiment diari de les condicions de reg
d’acord amb les condicions particulars de la concessió excepcional, i
una ampliació d’aquest seguiment a la resta de paràmetres establerts en
la concessió del 2001.