Planta de purins a l’Esquirol

El GDT-Ecologistes de Catalunya vol manifestar la seva indignació per
l’anunci de la posta en funcionament de la planta de purins de
l’Esquirol

El GDT-Ecologistes de Catalunya vol manifestar la seva indignació per
l’anunci de la posta en funcionament de la planta de purins de
l’Esquirol en base als següents fets:

• Després de la pesta porcina a Osona, tant el Conseller de Medi
  ambient, com el d’agricultura, varen manifestar la imperiosa
  necessitat de reduïr la cabana porcina de les zones que tenen
  plantejades greus problemàtiques medioambientals ( contaminació
  d’aigües, contaminació de sòls, risc sanitari, pèrdua de pagesos…)
• Davant les problemàtiques derivades per la Planta de purins de
  Masies de Voltregà, expressades amb claredat i honestedat pel seu
  alcalde, des de l’Ajuntament de l’Esquirol es va adquirir el ferm i
  públic compromís de impedir l’apertura de la Planta mentre no es
  demostrés el correcte funcionament de la de Masies de Voltregà.
• Davant el fracàs de funcionament de les Plantes Centralitzades
  de Purins, com és el cas de les dues citades, o de la que s’havia
  posat en consideració a Gurb, el Consell Comarcal d’Osona, va fer
  pública la opinió de optar per plantes petites de caràcter més
  individualitzat, i abandonar els macroprojectes.

Pocs mesos després de la pesta porcina, les condicions generals
segueixen essent les mateixes, la situació i la densitat de les granges
la mateixa, i el perímetre de zones vulnerades per excés de purins, ha
estat ampliat i se seguirà ampliant.

La Planta de purins de l’Esquirol és un invent tecnològic per
legalitzar granges que no poden donar sortida als seus excedents.
Aquesta planta és una instal.lació industrial – el seu objectiu és
generar electricitat a base de cremar gas – que arrastra tota una zona
amb interès natural, patrimonial i turístic ( càmping, Casserres, pantà
de Sau ..) cap a una requalificació industrial improvisada i absurda, i
paradoxalment, promuguda pel mateix Departament de Medi Ambient.
Les pressions dels sectors industrials dedicats a la ramaderia
intensiva han pogut molt més que el clam dels ciutadans reclamant la
modificació d’un model ineficient, car i insostenible. Mentre en
paisos veins s’està produïnt un verdader debat cap el pas a una
ramaderia més sana i més equilibrada, a les nostres comarques,
s’imposa la sol.lució màgica de les Plantes de tractament, afogant
qualsevol iniciativa de qualitat.

En aquest cas doncs, des del GDT-Ecologistes de Catalunya, expressem el
més profund desacord i decepció per la política agroramadera
desenvolupada per la nostra Administració.

Adjuntem comentari de l’editorial de LE MONDE de fa uns dies,
assenyalant la preocupació per la contaminació de purins a la zona de la
Bretanya. Segons el diari veí, les opcions son clares:
Tractament dels excedents ramaders. O bé reducció de la cabana.
En paraules del cap de la Confederació Pagesa a la Bretanya, La
visió productivista és un “summum d’aberracions”. Les dejeccions
animals hi son tractades com una nosa inservible la qual hem de fer
desaparèixer.
Cal mantenir un equilibri entre producció animal i terrenys. Cal
una reducció de la cabana passant de la producció per engraellat cap a
la producció sobre jas de palla, i com a últim recurs petites plantes
de tractament agrupat.
Aquestes plantes poden tractar el nitrògen, però no posen en
qüestió els problemes de fòsfor, de metalls pesants ( Cu, Zn..), o de la
contaminació atmosfèrica (components amoniacals, ..), Cal també
afegir-hi la contaminació i molèsties produïdes pel transport i
l’impacte de les instal.lacions industrials associades.

GRUP DE DEFENSA DEL TER (GDT-Ecologistes de Catalunya)
Manlleu a set d’octubre de 2002