Penjat el 5 de desembre de 2002, per ecologistes
La mina de sal de Cardona ha provocat que l’aigua del Cardener estigui
molt més salada del que és habitual. L’aigua potable de Súria
ha estat, durant uns dies, 4 vegades per sobre del nivell de clorurs recomanat
per l’OMS.
EL RIU CARDENER MÉS SALAT
Durant com a mínim les darreres setmanes d’octubre i els primers
dies de novembre, les aigües del riu Cardener han baixat més
salades del que és habitual.
El Cardener arriba dolça a Cardona, amb una concentració
de clorurs a l’aigua de tan sols 20 mg Cl-/l. En circumstàncies
habituals, al pas per Cardona on hi l’aflorament salí, dos runams,
la mina profunda i abandonada de potassa i l’actual mina de sal comuna,
el riu Cardener, tot i el desviament, pel traçat de llit ara semi-abandonat
recull aigua salada fins a fer pujar la concentració final de clorurs
a valors d’entre 100 i 250 mg Cl-/l, depenent del cabal.
Aquests dies passats però el nivell de clorurs al Cardener avall
de Cardona estava a 700-900 mg Cl-/l. El motiu ha estat l’abocament continu
al riu d’aigües salades bombejades de l’interior de la mina de sal
comuna de Cardona. Malgrat el desviament del riu Cardener per mitjà
del túnel i del mur enfonsat per barrar el pas de la circulació
d’aigua subterrània a Cardona, l’aigua continua entrant a la mina
de sal comuna i pel que sembla encara més que abans. El col·lector
de salmorres a Cardona no pot absorbir tota aquesta aigua extreta de la
mina que en part va a parar al riu.
L’excés de salinitat lògicament ha afectat la qualitat
de l’aigua a totes les captacions per abastament de les poblacions situades
avall de Cardona; les de Barcelona i de tota l’extensa àrea metropolitana
que han hagut de tibar més del riu Ter i del aqüífers
del Baix Llobregat, i molt especialment ha afectat a Súria.
L’aigua de Súria s’ha distribuït aquests dies al voltant
dels 800 mg Cl-/l, quan el límit recomanat per l’Organització
Mundial de la Salut i establert també pel Reglament Tècnic-Sanitari
d’Aigües és d’un màxim de 200 mg Cl-/l.
La conclusió de tot plegat no pot ser més decebedora:
-
El desviament del riu i el posterior mur a Cardona no han impedit l’entrada
d’aigua a la mina de sal, sinó més aviat al contrari. Els
pitjors mal presagis s’han acomplert. Algún càrrec del dpt.
de Medi Ambient hauria de donar explicacions sobre els 3 km de riu perduts,
sobre el paisatge emblemàtic de Cardona alterat, sobre la milionada
invertida. -
Ara també la mina de sal comuna de Cardona, igual com els runams
salins de les mines de potassa de Súria, Sallent i Balsareny, salinitza
el riu. Fins quan la mineria serà un sector privilegiat, a qui no
s’apliquen les lleis ambientals? Fins quan els interessos de la mineria
han de passar per davant dels de la resta de la població sencera? -
La qualitat de l’aigua que es beu a Súria està en perill
mentre continuï l’activitat minera a Cardona.