Penjat el 4 de febrer de 2003
Penjat el 4 de febrer de 2003, per ecologistes
El GEPEC-Ecologistes de Catalunya exposa algunes de les raons per a oposar-se a la construcció d’una central tèrmica a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre)
Qualsevol justificació
d’un projecte energètic d’aquesta envergadura, les incidències de la qual en el
medi ambient no són menyspreables, ha de considerar les altres possibilitats de
satisfer energèticament les necessitats de la comunitat més directament
afectada, en aquest cas Tarragona, i en segon lloc, Catalunya. Així ha d’existir
una justificació de futurs per a entendre que el pla de demanda energètica en la
zona més immediata a Riba-roja i màxim dintre de les comarques de Tarragona,
necessita potencialment un augment d’oferta energètica de 800 MW per als pròxims
cinc o deu anys, considerant per a això totes les noves centrals energètiques en
projecte o avantprojecte i totes les centrals que funcionin actualment i que es
trobin en situació de tancament immediat o previsible.
Aquesta previsió no
està prou feta en la justificació del projecte. Aquesta previsió determinarà el
concepte d’ubicació d’una nova central tèrmica de producció d’energia elèctrica
i és extremadament important al nostre entendre atenent l’obligació per llei
d’instal·lar les centrals generadores d’energia prop dels llocs de consum.
Actualment la província
de Tarragona està generant el 73% de l’energia elèctrica consumida a Catalunya,
i sol consumeix el 12%. S’ha de tenir en compte, com factor important i
determinant que en el municipi on es projecta la Central de Cicle Combinat ja
existeix en les centrals nuclears d’ASCÓ I i II que estanen plena
producció.
En l’actualitat les instal·lacions energètiques a Tarragona
són: 3 centrals nuclears a Ascó i Vandellòs, una tèrmica a Cubelles i una
hidroelèctrica a Riba-roja / Flix. A aquestes instal·lacions caldrà afegir als
propers 5-10 anys: Uns 1000 MW de potència
eòlica, la Central elèctrica de gas de ENDESA de 420 MW., la Central elèctrica
de gas de IBERDROLA de 400 MW ampliables a 800 MW (ambdues al polígon industrial
de Tarragona), la Central de gas de Hospitalet de l’Infant de 800 Mw. Tots
aquestos projectes sumen uns 3.200 MW més de potència elèctrica. Qui va
utilitzar tota aquesta energia, equivalent a quatre noves centrals
nuclears.
Així doncs la
contribució en la producció d’energia elèctrica per al subministrament a la
pròpia Catalunya aquesta sobradamente justificada dintre d’un factor social de
corresponsabilitat. La
construcció d’una nova central tèrmica representa un increment de potència
instal·lada (800 MW) i no pot justificar-se per la demanda energètica en aquesta
mateixa zona pels motius anteriorment ressenyats .
Tènicament no és pot
justificar la necessitat d’instal·lar aquesta central de 800 Mw en aquest àmbit
territorial, sobretot tenint en compte que les comarques de Tarragona produeixen
actualment el 73% de l’energia que es consumeix a Catalunya. El Pla de l’Energia
de Catalunya a l’Horitzó 2010, només esmenta que seran necessaris d’instal·lar
2400 Mw en Centrals Tèrmiques de Cicle Combinat d’aquí al 2010, però no
justifica ni les localitzacions ni la potència de les noves centrals tèrmiques.
Tenint en compte que ja funcionen 800 Mw a St. Adrià i s’estan construint 800 Mw
al polígon industrial de Tarragona (ampliables a 1600Mw), en projecte de
construcció la Central Tèrmica de l’Hospitalet, per tant la tèrmica de Riba-roja
no està justificada. Segons el mateix Pla de l’Energia, aquestes noves
instal·lacions han d’anar acompanyades del tancament de les centrals de
producció energètica més perilloses i contaminants, i en l’estudi d’impacte
ambiental en cap cas es considera per al nostre àmbit territorial el tancament
de cap central d’aquesta mena.
El Pla de l’Energia de
Catalunya a l’Horitzó 2010 justifica la construcció de noves centrals de
producció elèctrica per a fer front al creixement de la demanda a l´horitzó de
l´any 2010. Aquesta afirmació ES FALSA, i per a demostrar-ho només cal mirar les
dades de Red Elèctrica de España (REE). Segons el seu informe 2001 d´Operació
Inicial del Sistema Elèctric, a 31 de desembre de 2001 la potència elèctrica
convencional instal.lada al Territori Estatal sumava 44.174 MW: hidràulica
(16.579 MW), Nuclear (7.816 MW), Carbó (11.565 MW) i Gas-oil / Gas (8.214
MW).
Segons dades de la
Comisión Nacional de la Energía (CNE) de l´any 2001, s´ha d´afegir 10. 673 MW de
potència en règim especial en el sistema peninsular, a 31-12-01 (fonamentalment,
energies renovables i cogeneració amb Gas Natural). Inclús aplicant un factor
del 35% a la potència instal.lada de règim especial ( com fa el Documento de
Planifiación del sistema eléctrico i de gas), la potència disponible seria de
3.736 MW.
Es a dir, un total de
47.910 MW de potència disponible en tot tipus de Centrals. Val a dir també que
en el moment de major consum històric (17/12/2001 de 19 a 20h) la potència
elèctrica que fou necessària emprar va ser de 34.930 MW. D´aquestes xifres es
desprèn que existeix un excedent de gairebé 12.980 MW.
La cobertura d´aquesta
màxima demanda de potència del 17/12/2001 va fer-se de la següent
manera:Tèrmica Clàsica 39%, Hidràulica 23% , Nuclear 21%,
Règim especial 14% i Intercanvis internacionals 3%.
Aquestes dades ens
permeten concloure dient QUE NO NOMÉS NO HI HA UN DÈFICIT DE POTÈNCIA PER A LA
PRODUCCIÓ D´ÉLECTRICITAT, SINÓ QUE, A MÉ S A MÉS, EXISTEIX UN MARGE DE SEGURETAT
DE POTÈNCIA MÉS QUE ACCEPTABLE.
Segons el Pla de l’Energia Catalunya Horitzó 2010, la creació de
noves instal·lacions tèrmiques han d’anar acompanyades del tancament d’altres
indústries de producció elèctrica més contaminants i perilloses, no es fa esment
al tancament de cap central d’aquest tipus, pel que entenem que aquest projecte
de central tèrmica no s’ajusta als principis de sostenibilitat i de qualitat
ambiental plantejats en l’esmentat Pla de l’Energia.
TANCAMENT DE CENTRALS
ELECTRIQUES MES CONTAMINANTS.
NO tenim constància i
després de consultar diverses fonts que existeixi cap necessitat energètica en
l’àmbit provincial i autonòmic que justifiqui aquest nou projecte si no va
acompanyat paral·lelament del tancament de les centrals més contaminants, és a
dir, centrals tèrmiques de carbó o fuel i centrals nuclears. Per tant, qualsevol
EIA ha d’establir una previsió de tancament de centrals energètiques
contaminants existents a Catalunya per valor de 800 MW per a justificar una
central elèctrica de gas de 800 nous MW. El nostre grup estaria fins i tot
disposat a acceptar l’impacte ambiental d’aquesta central si comportés el
compromís polític i calendari del tancament de les centrals nuclears ja
existents a Ascó o Vandellós i/o les centrals tèrmiques de carbó i fuel
existents a Catalunya, per la reducció significativa d’uns impactes molt majors.
BENEFICIS ECONÒMICS.
Totes les justificacions de reforç i potenciació de l’economia local
sobre la base de la construcció i funcionament d’una central elèctrica en una
zona rural, cauen pel seu propi pes en vista de les experiències existents en
els pobles propers d’Ascó i Vandellós. Tal com es demostra en la polèmica actual
existent en els pobles afectats per pròxims tancaments de nuclears, una central
elèctrica en un entorn rural, actua com una espècie de monocultiu industrial,
provocant una fase expansiva irracional i incontrolable que al cap de pocs anys
es tradueix en una crisi de treball i, davant la inminencia del tancament
productiu de la central, en demandes desesperades dels ajuntaments per a
desenvolupar amb urgència activitats industrials o de serveis que donin ocupació
a la mà d’obra en atur que es genera.
Una central elèctrica no és doncs un sistema de desenvolupament econòmic
sostenible, global i a llarg termini, i només contribueix a provocar processos
immigratoris circumstancials, processos incontrolats d’inflació econòmica local
i comarcal, augments de població ficticis, detriment radical de les activitats
tradicionals, desaparició de l’agricultura, problemes d’adaptació social,
etc.
No existeix cap constància que les Centrals Nuclears de Vandellós i Ascó
hagin suposat una embranzida al desenvolupament econòmic i industrial dels
municipis propers i no vam pensar per tant que la central tèrmica de cicle
combinat de gas de Riba-roja signifiqui una excepció. I, si ho creuen així, no
s’han de quedar en una frase, sinó que ho han de demostrar amb estadístiques i
estudis econòmics contrastats sobre la base d’experiències paral·leles.
FOCUS D’ATRACCIÓ ECONÒMICA
NO existeix cap garantia que la central provocarà una
“publicitat” per a la regió i molt menys per a la comarca i el municipi, de
síndrome positiva tal com s’afirma en l’estudi. Al contrari, des del GEPEC
creiem que l’impacte paisatgístic i atmosfèric serà enorme i, per tant, en tot
cas, reduirà les possibilitats turístiques dels municipis circumdants a la zona
on es pretén situar la central tèrmica de cicle combinat de gas de Riba-roja i
de la comarca i altres comarques adjacents que han apostat decididament per la
potenciació del turisme sostenible i fins i tot han desenvolupat
infraestructures de cara a projectes de desenvolupament vinculats a aquesta
activitat. L’atracció de noves empreses a la zona sobre la base de supòsits
beneficis energètics, s’ha de demostrar en el EIA sobre la base d’experiències
similars a Ascó i Vandellós (cosa que no es fa). Des del nostre punt de vista,
la demostració d’aquesta atracció és impossible, senzillament perquè no
succeeix.
EMISSIONS A L’ATMOSFERA.
Tal com s’expressa en diverss estudis
i informacions, Espanya no està complint els compromissos de Rio, ni el Protocol
de Kyoto, ni les recomanacions de la Unió Europea de disminuir les seves
emissions totals de dióxid de carboni.
La gratuïta construcció d’aquesta
central la producció de la qual d’energia no és en absolut necessària per a les
demandes energètiques de Tarragona ni de Catalunya, significa augmentar la
producció de gasos hinvernacle de forma significativa: Així, segons les dades de
projectes similars representa llançar per cada hora de funcionament, com a
mínim: 290 Tones de CO2, 250 Kg/ de NOX/ (NO2), 82 Kg de CO, 33,3 Kg. de COV,
14,9 Kg de SO2 i 21,6 Kg de partícules. Això sense tenir en compte les emissions
quan el combustible sigui el gas-oil, que s’incrementaràn
considerablement.
PROBLEMES I
POSSIBLES INCOMPATIBILITATS DE LA UBICACIÓ DE LA TÈRMICA DE RIBA-ROJA AMB LES
CENTRALS NUCLEARS ASCO I I ASCO II
Per
analogia de projectes, al de la Central tèrmica de Vandellòs i Hospitalet de
l’Infant, l’estudi només considera la proximitat de la Central Tèrmica a la
Central Nuclear Vandellòs II, per establir la necessitat d’incloure la nova
planta en el PENTA, sense especificar-ne cap detall més. A més l’EIA no explica
si existeixen incompatibilitats legals o tècniques que prohibeixin la
instal·lació d’aquesta Central Tèrmica al costat d’una Central Nuclear.
La
proximitat de dues centrals d’aquestes característiques significarà un increment
considerable del risc social en cas d’un hipotètic accident en alguna de les
dues centrals. Es més a l’expedient hi ha al.legacions que
s’han fet per part de l’empresa propietària de la central Tèrmica Vandellòs II
sobre la possibilitat de problemes en les instal.lacions que no s’han resol en
la memòria del projecte.
La
proximitat de la Central Tèrmica de Cicle Combinat (CTCC) a la Central Nuclear
(CN) Vandellòs II hauria de tenir en compte el Pla d´Actuació Municipal
d´Emergència Nuclear (PAMEN); ja que la Plana del Vent es troba situada en allò
que a l´esmentat PAMEN es coneix com a ZONA 1 A (entre 0 i 3 KM de la Planta
Nuclear). Per aquest motiu hauria de contemplar-se un Pla d´Evacuació pel futurs
empleats de la CTCC; així com un Pla de Seguretat Interior ( tant en cas
d´accident propi com de la CN) redactat pr Gas Natural. Caldrà al respecte
incorporar la PAMEN aquestes disposicions. La proximitat de dues instal·lacions
d’aquestes característiques significarà un increment del risc socioambiental en
cas d’un hipotètic accident en alguna de les dues centrals. Tal com ho té en
consideració la mateixa CN Vandellòs II en una de les seves alegacions a la
CTCC.
Cal
analitzar, acuradament, la possible deposició de sals minerals tant a la línia
elèctrica de 400 Kv, com en les torres de la mateixa i amb l´estació
metereològica de VandellòsII, davant el perill que això pot
suposar. No s’ ha avaluat si l´alteració de les
condicions físiques i ambientals provocades per la CTCC Plana del, Vent poden
causar aturades no programades a VandellòsII.
Aquests
problemes detectats entre la tèrmica de l’Hospitalet de l’Infant i la central
Nuclear Vandellòs II, poden reproduïr-se a Riba-roja i Ascó.
que existeixen unes afectacions clares sobre la salut, especialment relacionades
amb problemes respiratoris i cardiovasculars. Les emissions a l’atmosfera de SO2
produïdes per la planta provocaran un increment de la morbilitat en la població
de l’àrea d’estudi de 0,0000022 persones/dia (0,0008 persones/any). A la vegada,
el número d’admissions degudes a infeccions agudes del tracte respiratori
superior serà de 0,0038 persones/dia (1,39 persones/any). En quant a les
emissions de NO2, provocaran un increment d’asma entre la població de 0,0014
casos/dia (0,51 casos/any).
persones afectades succeeix amb el nombre de casos d’asma anuals provocats pel
NO2, que pasa dels 0’51 casos/any segons l’estudi a 2’28 casos/any exceptuant la
població i els nivells d’immissió dels municipis propers. Per tant les
dades resultants de l’impacte sobre la salut no són completes per a tots els
gasos contaminants ni són prou representatives per als municipis més directament
afectats.
acumulatius de la contaminació atmosfèrica no són suficientment
coneguts.
determinades comunitats vegetals dels Espais d’Interès Naturals que queden
afectats en l’àmbit dels 20 Km. de radi: Les Serres de Pàndols i Cavalls (a 8
Km), les Illes de l’Ebre (a 1,5 Km.), les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs (a 3,5
Km.), la Serra de Llaberia (a 8 Km.) i les Serres de Cardó-Boix (a 9,5 Km.).
detecta en un radi d’aproximadament 20 Km de la central projectada: 4 espècies d’amfibis, 3 de les quals son espècies de fauna protegida i
1 estrictament protegida, 12 espècies de rèptil, 10 de les
quals son espècies de fauna protegida, 111 espècies
d’avifauna, 24 de les quals son espècies de fauna protegida i 80 estrictament
protegida, 21 espècies de mamífers, 6 dels quals son
espècies de fauna protegida i 3 estrictament protegida.
paisatge és un aspecte essencial de l’entorn on viuen les poblacions. Així una
nova construcció d’una alçada considerable com la central d’ENRONl paisatge és un element complex del medi ambient. Així com de la
ordenació del territori i de l’urbanisme i recolleix importants funcions
d’interès general en l’aspecte cultural, ecològic i social i constitueix un
recurs econòmic que requereix una gestió adequada. En una àrea que ja esta des
d’un punt de vista estètic suficientment degradada per la extraordinària
implantació de construccions industrials com les centrals nuclears d’Ascó, no es
pot permetre la inclusió d’elements encara més distorsionadors i discordants que
trenquin una certa estètica “assumida”.
gestió del paisatge es una funció concernent a les Administracions, en aquest
cas de la Municipal i l’Autonòmica. Així s’han de fer actuacions adreçades, en
la perspectiva del desenvolupament sostenible, a assegurar el manteniment
regular dels paisatges i a harmonitzar les transformacions que s’hi facin. En
aquest cas, central d’IBERDROLA, actua com a el.lement transformador i agressiu
que no és pot justificar de cap manera en una integració racional i sostenible a
l’entorn paisatgístic immediat.
protecció del paisatge s’han de promoure i estructurar actuacions per al
manteniment de les característiques existents en un paisatge, justificades per
un valor notable que prové de la seva particular configuració natural o del
tipus d’intervenció humana que li concerneix. En aquest cas, la central tèrmica
de Riba-roja trenca amb l’estètica general de l’entorn ja
consolidat
MEDI SOCIO-ECONÒMIC
d’Ascó i Vandellòs, una central elèctrica en un entorn rural, actua com una
espècie de monocultiu industrial, provocant una fase expansiva irracional i
incontrolable que al cap de pocs anys es tradueix en una crisis de treball, i
davant l’imminència del tancament productiu de la central, en demandes
desesperades dels ajuntaments per a desenvolupar amb urgència activitats
industrials o de serveis que donin ocupació a la ma d’obra en atur que es
genera. Una central elèctrica no és doncs un sistema de desenvolupament econòmic
sostenible, global i a llarg termini, i solament contribueix a provocar
processos immigratoris circumstancials, processos incontrolats d’inflació
econòmica local i comarcal, augments de població ficticis, detriment radical de
les activitats tradicionals, desaparició de l’agricultura, problemes d’adaptació
social, etc… En aquest sentit, no tenim cap constància que les centrals
nuclears de Vandellòs i Ascó hagin suposat una empenta als desenvolupament
econòmic i industrial dels municipis propers i no pensem doncs que la central de
Riba-roja signifiqui una excepció. En tot cas s’ha de demostrar amb
estadístiques fiables i estudis econòmics contrastats en base a experiències
paral·leles, la qual cosa normalment no és fa.
IMPACTES EN ELS SECTORS ECONÒMICS TRADICIONALS.
La central tèrmica de Riba-roja es pretén construir en una zona eminentment
agrícola amb un potencial de producció en el sector de fruites i hortalisses
(d’àmbit provincial i autonòmic) molt important. Les condicions geogràfiques i
climàtiques de la zona (amb microclima especial) afavoreixen una producció molt
primerenca, factor fonamental per a poder assegurar que les explotacions
agrícoles de la zona són competitives i econòmicament rendibles. Aquest sector
mou molta mà d’obra, infraestructures i serveis i és actualment un motor de
dinamisme econòmic i social fonamental en la comarca. En l’estudi no es
justifica d’una forma científica la repercussió que pot tenir sobre
l’agricultura de la zona els impactes ambientals (emissions de gasos a
l’atmosfera, repercussions en la capa freática, de l’escalfament de l’aigua del
riu Ebre, etc…) que sens dubte provocarà la construcció d’una gran central
tèrmica de gas de cicle combinat, ni tampoc els impactes econòmics per la
derivació de mà d’obra durant uns pocs anys cap a la Central Tèrmica. Pensem que
qualsevol error en la planificació pot provocar l’enfonsament del sector
agrícola i una desestructuració social amb greus repercussions futures sobre la
població i l’economia comarcal. En aquest sentit ens preocupa, per raons òbvies,
un transvasament espectacular d’efectius humans del sector agrícola a
l’industrial.
Reus, 03 de febrer de
2003