Penjat el 13 de juny de 2003
Penjat el 13 de juny de 2003, per ecologistes
El projecte de construcció d’una Central Tèrmica de Cicle Combinat (CTCC)
de 800 megawatts de potència, promogut per l’empresa GAS NATURAL, SA, a les
70 hectàrees de terrenys guanyats al mar, a la zona d’ampliació del Moll
d’Inflamables del Port de Barcelona, significa un greu impacte sobre la qualitat
ambiental de la ciutat i l’àrea metropolitana, talla d’arrel les possibilitats
de desenvolupar les energies renovables, i no es justifica des del punt de
vista de la capacitat de generació elèctrica.
La central empitjorarà la qualitat de l’aire a Barcelona.
– Per cada hora de funcionament amb gas
natural els grups de generació elèctrica emetran 290 tones de diòxid de carboni,
220 quilograms d’òxids de nitrogen, 14,9 quilograms de diòxid de sofre, 33,3
quilograms de compostos orgànics volàtils, 82 quilograms de monòxid de carboni
i 21,6 quilograms de partícules de diferent tipus.
– Si en comptes de gas natural utilitza gasoil, cada hora de funcionament
significa emetre 438 tones de diòxid de carboni, 435 quilograms d’òxids de
nitrogen, 533 quilograms de diòxid de sofre, 29 de compostos orgànics volàtils,
126 de monòxid de carboni i 76 de partícules.
– Tots aquests residus provoquen greus impactes:
El diòxid de carboni és el principal gas responsable del procés de canvi
climàtic.
Els òxids de nitrogen, especialment el diòxid de nitrogen, són gasos
precursors de la formació d’ozó troposfèric que afecta als teixits de les
vies respiratòries, provoca cansament i irritacions diverses, potencia l’aparició
d’al·lèrgies i malalties respiratòries en combinació amb altres contaminants.
Els efectes més negatius de l’ozó es donen sobre les espècies vegetals, afectant
a l’activitat de la fotosíntesi, el que significa inhibició del creixement
i trastorns del metabolisme de la planta. És també un dels gasos precursors
de la pluja àcida.
El diòxid de sofre és el gas més perillós per a la formació de la
pluja àcida.
Les partícules en suspensió són perjudicials tant per la salut humana i
animal, com per a la vegetació. La seva acumulació en els teixits pulmonars,
o sobre les fulles de les plantes, provoquen efectes perjudicials en funció
de la seva composició, però que tenen el comú denominador d’afectar als processos
de respiració i provocar malalties cròniques.
– En el cas de la conurbació de Barcelona cal destacar l’increment que aquesta
central provocarà en la formació d’ozó, per la combinació del diòxid de nitrogen
amb les emissions del tràfic rodat i la gran quantitat de dies de sol de
la ciutat.
– També s’ha de tenir en compte que la central se situaria en una zona en
que la component majoritària dels vents portaria els contaminants cap a Barcelona
i l’àrea metropolitana.
La central destrueix els tímids intents
de control de les emissions contaminants engegats des de les institucions
de la ciutat.
El Pla de Millora Energètica de Barcelona, que és la tímida aposta de l’Ajuntament
per reduir les emissions contaminants, es veurà greument afectat en la seva
consecució si tira endavant aquesta central. El funcionament de la tèrmica
ens allunya encara més d’aconseguir l’objectiu del Protocol de Kyoto de reduir
a 4,5 milions de tones les emissions equivalents de la ciutat per l’any 2010.
També fa impossible de complir els compromisos adquirits per l’Ajuntament
de Barcelona a Heidelberg (1994) i a l’Associació Klima Bündnis (1997)
– Aquest projecte deixa en mera retòrica
les propostes contingudes a l’Agenda 21 de Barcelona en els temes d’energia
i contaminació.
– El projecte mostra la hipocresia ambiental de GAS NATURAL. SA, una empresa
que, per una banda, ha signat el “Compromís ciutadà per la sostenibilitat
– Agenda 21” i és membre del Consell Municipal de Medi Ambient, i per l’altra,
promou una central que contradiu aquestes iniciatives.
– De fet, el projecte no està contemplat en cap de les previsions formulades
per l’Ajuntament o la Generalitat, posa de manifest la manca d’ordenació
del sector energètic a Catalunya i mostra la contradicció existent entre
aquesta situació caòtica i la urgència de donar compliment als acords internacionals
sobre la protecció de la salut humana i els ecosistemes (Protocol de Kyoto),
així com les normatives europees sobre qualitat de l’aire.
La central, que perpetua un model energètic centralitzat, ineficient,
obsolet i basat en els combustibles fòssils i nuclears, l’aprofitament de
les energies renovables de Barcelona.
L’energia solar que rep Barcelona permetria,
amb la tecnologia actual, satisfer les necessitats d’aigua calenta sanitària
cobrint aproximadament un 10 % de les teulades amb plaques solars, i satisfer
les necessitats d’electricitat de consum directe domèstic cobrint amb plaques
fotovoltàiques una tercera part de la superfície de teulades.
La construcció d’aquesta central fa que es descartin automàticament les
possibilitats d’aprofitament energètic renovable que ofereix Barcelona (no
tan sols d’energia solar, també l’eòlica i la biomassa). Amb projectes irracionals
d’aquest tipus es talla de soc arrel qualsevol possibilitat de desplegament
d’aquestes energies.
La central no és necessària, implica mantenir l’actual política de malbaratament
energètic i suposa un nou incentiu a l’increment irracional de la demanda
energètica
– L’aposta per tecnologies energètiques no renovables demostra la manca
de democràcia de la política energètica de les administracions, que cedeix
davant de grups d’interessos minoritaris enfront de l’interès col·lectiu.
La construcció d’aquesta central, que s’afegiria al parc energètic actual
sense substituir cap de les antigues (nuclears o tèrmiques), no aporta cap
millora a la problemàtica a energètica de Catalunya.
– Els problemes ambientals i tècnics del
sistema elèctric mostren la urgència d’avançar cap un sistema elèctric descentralitzat,
basat en la generació distribuïda, amb equipaments petits i mitjans propers
als consumidors. A la irracionalitat que suposa construir plantes centralitzades
d’aquesta potència, s’afegeix la manca d’eficiència en el seu funcionament.
– A menys de 10 km. de distància de la ubicació d’aquest projecte es troba
la CTCC de 800 MW recentment construïda a Sant Adrià del Besòs; una central
que malbarata més d’un 40 % de la seva capacitat de generar calor escalfant
la mar Mediterrània, quan es podria aprofitar per generar aigua calenta o
refrigerada, fent servir cogeneració i sistemes d’aprofitament de la calor
residual.
– Aquest projecte implica un nou incentiu al creixement irracional de la
demanda d’electricitat, en un moment en que hi ha un consens generalitzat
sobre la urgència i la necessita de polítiques d’estalvi i eficiència en
el consum energètic.
Demanem a les diferents administracions implicades (Ajuntament, Generalitat,
Ministeris d’Economia i Medi Ambient, etc.) que facin servir les seves competències
per impedir la construcció d’aquesta central, i apliquin polítiques coherents
amb els compromisos que han subscrit.
Ens oposem a la construcció de la CTCC del Port de Barcelona, no tan sols
per l’impacte que provocarà sobre la ciutat i tota la seva àrea metropolitana,
també perquè barra el pas a totes les alternatives que formen la nova cultura
de l’energia que la situació ambiental reclama.
Barcelona a maig del 2003
PLATAFORMA CIUTADANA CONTRA LA CENTRAL TÈRMICA DEL PORT DE BARCELONA
