Penjat el
16 de juny de 2003
Comparteix!
Penjat el 16 de juny de 2003, per ecologistes
Aquestes darreres setmanes s’ha produït a Tarragona una polèmica puntual per dos temes relacionats
amb la Indústria Química.
Al nostre parer són només la punta de l’iceberg d’una
problemàtica global sobre la qual el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA intenta
incidir des de fa anys, amb la indiferència, quan no amb l’animadversió, de les
mateixes administracions, grups i
entitats que s’esquincen les
vestidures cada vegada que s’esdevé un dels incidents típics i tòpics que
corresponen al fet de gaudir del veïnatge d’un complex d’empreses que, segons
consta en premsa, proveeixen econòmicament la ciutat,
subvencionen generosament premis, foques i projectes, avalen amb milers de vots
el suport polític a alguns partits,
asseguren 30000 llocs de treball i són la base del progrés sostenible i
harmònic de la comarca.
El GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA ha plantejat des de fa anys la
problemàtica de la química a través de dos eixos bàsics:
1- Al·legacions i denúncies
constants a tots els projectes d’autorització ambiental i permisos d’abocament,
per excés de contaminants, per manca d’aplicació de les millors tècniques
disponibles, per irregularitats en les dades, per manca de distància amb nuclis
habitats, etc.
2- Elaboració de projectes
alternatius a qualsevol pretensió del sector químic d’ampliacions que suposin
més acostament a zones poblades o noves implantacions en zones agrícoles i
naturals.
Des de fa temps hem plantejat que els límits de
creixement de la Indústria Química s’han superat amb escreix i que, en tot cas,
el que cal considerar és la modernització de les empreses existents, la
disminució de la càrrega contaminant global i l’aplicació de noves substàncies
(química verda) que comportin la progressiva eliminació dels compostos orgànics
persistents de màxima toxicitat. Des d’aquest plantejament global, tenim
documents presentats al Departament de Medi Ambient des de fa anys sobre
abocaments, emissions i producció
d’empreses com CARBUROS, ERKOL, BASF, KEMIRA, LA SEDA-IQA, ERKIMIA, TERQUIMSA,
TEPSA, etc, etc. La nostra darrera aportació ha estat un document d’al·legacions
contra el Pla Director que AEQT, Turisme i Administració han donat per dat i
beneït al marge de l’exposició pública reglamentària i de les aportacions fetes
per entitats com el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA.
Quan des de
certs partits polítics, grups i
sindicats s’ha estat criticant ( o callant) sobre les limitacions que implicava
el Pla Director a la “necessària” expansió de la Indústria Química, quan aquests partits i entitats que ara
busquen solucions a pudors i controls ambientals, mai de la vida han presentat
ni una sola al·legació a cap projecte d’Autorització Ambiental (que es on
consten les dades d’emissió que s’autoritzen en diòxid de nitrogen, en compostos
orgànics, en diòxid de sofre, en partícules), quan el GEPEC-ECOLOGISTES DE
CATALUNYA s’ha quedat sol en la lluita administrativa per exigir a les
indústries més filtres, noves tecnologies, límits inferiors d’abocament,
etc … lamentar-se ara que hi ha
episodis de pudor o d’ozó és com lamentar-se del riu després d’haver-se fet la
casa a la vora.
Mentre la Indústria química
mantingui la butlla que té per contaminar per sobre de les millors tècniques
disponibles, mentre es mantingui una expansió progressiva que comporta que també
augmentarà el volum de gasos de combustió i d’emissions de substàncies tòxiques,
és ridícul lamentar-se que els mesuradors tinguin algunes dades errònies, o que
se superin els paràmetres mínims d’immissió uns quants cops a l’any o que la
indústria química faci pudor a indústria química. Només faltaria.
No volem dir que el company Morron
no tingui més raó que un sant en la seva polèmica particular d’irregularitats de
dades amb la senyora Delegada o que la Comissió endegada per les sofertes
Associacions de Veïns (amb l’absència de representació ecologista) sigui
innecessària, però… ¿ es tancarà alguna fumera pel fet que el
mesurador mesuri més ozó del compte? ¿es sancionarà com cal l’empresa que faci
pudor o només la posaran a la llista Mallol de nens dolents? ¿es prohibirà
l’ús de la substància que ofèn l’olfacte dels ciutadans? ¿es limitarà
l’expansió d’una indústria subjecta a incidents de contaminació?
De tot plegat, però, el més
indignant és que una entitat es vulgui aprofitar de la desgràcia de tothom per
sucar, una vegada més, un nou projecte de 42000 euros -pagats amb diners de
tots i que la Generalitat ho pagui com impost revolucionari- per
complementar els nassos de la població. ¿Es necessari el desplegament de
més de cent voluntaris amb bona fe per detectar els errors que ja coneix
l’Administració i no fa res per aturar-ho? Bé, res si que fa…. consenteix i
calla… i renya als qui els porten la contrària i s’atreveixen a discrepar de
les versions oficials.
Les químiques fan pudor i en faran
més, tenen accidents i en tindran més, provoquen ozó i més en provocaran … I
quan el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA o la Plataforma de la Masó demanen un estudi epidemiològic ampli per
valorar la incidència de la química en la salut, més enllà de la punta del nas
–és a dir, entrant cap als bronquis i cap a la sang-, l’Administració arrufa el
nas i regala dos olfactòmetres. Patètic!
JOSEP-MARIA
FORCADELL i DAMIÀ VERNET
President i vicepresident del GEPEC-ECOLOGISTES DE
CATALUNYA.