Penjat el 23 de juny de 2003, per ecologistes
El GEPEC té la condició d’interessat en
l’expedient administratiu TA20020006 sobre sol·licitud d’autorització ambiental
per a l’exercici d’una activitat de fabricació de productes químics diversos,
per part de l’empresa BASF ESPAÑOLA S.A.
1- EMISSIONS A L’ATMOSFERA: COV
Que en la pàgina 23 de la Proposta es diu que no
s’autoritza l’enviament a la torxa A-125 i A530 de corrents gasosos residuals de
forma sistemàtica. Malgrat això en proposta de resolució de ENGELHARD CATALYST
TA20020022 es diu:en la pàgina 4 que els gasos conflueixen en una torre de
rentat i “a continuació es preveu la seva emissió sistemàtica a través de la
torxa 530 ubicada en el centre integrat de BASF”. Resulta aquesta una frase
categòrica i que contradiu altres paràgrafs d’aquell expedient i per suposat les
previsions de la proposta de resolució de BASF: en definitiva, fent poc creïble
la voluntat de l’administració i de BASF de fer que aquesta torxa serveixi
únicament en situacions d’emergència i pensant que el seu ús serà d’una
autèntica incineradora
En el cas de ENGELHARD es deia en l’expedient que: “Es preveu
l’adopció d’un sistema alternatiu per a l’evacuació de gasos que garanteixi la
no utilització de la torxa de manera sistemàtica. Aquest sistema que serà
concretat en un projecte específic …” És a dir, en un projecte
inexistent, futurible i sense dates. Tot plegat, continuem dubtant que la torxa
de BASF sigui una torxa d’emergència i que es pot convertir en una incineradora
d’ús continuat i sistemàtic.
Mentre aquestes condicions dubtoses es mantinguin no considerem
adequat que es doni a BASF autorització per fer funcionar aquesta torxa.
2- EMISSIONS A L’ATMOSFERA: NO
En els focus 4 i 5 es permeten unes emissions de NO de 450
mg/Nm3, en el focus 1 de 300 mg/Nm3, en el focus 12 de 450 mgNm3, en el focus de
300 mg/Nm3. Tot i que els límits són legalment acceptables, considerem que els
episodis d’alerta d’ozó cada vegada més nombrosos a les comarques de Tarragona,
tant pels estius cada cop més calorosos que sembla que esdevindran, com per les
noves instal·lacions emissores de NO –com les tèrmiques d’ENDESA I IBERDROLA- ,
haurien de fer considerar la necessitat de reduir les emissions de gasos
precursors de la contaminació d’ozó com els òxids de nitrogen.
Per altra banda, caldria considerar si aquestes emissions es
corresponen a les Millors Tècniques Disponibles, tot valorant els estudis fets a
la Unió Europea sobre el sector químic (documents tècnics BREF).
3- SUBSTÀNCIES TÒXIQUES
Estem d’acord que s’instauri un principi de precaució sobre els
productes residuals emesos, exigint menors emissions de COV segons la frase de
risc R del producte. És una mesura que està aplicant l’OGAU des de fa molt poc
temps, després d’haver aprovat una quantitat enorme de Propostes i de
Resolucions d’Autorització sense fer-ne esment malgrat les al·legacions del
GEPEC exigint la reducció dels COV i els productes amb frases de risc
associades. Tanmateix, aquesta indicació de minimització s’esmenta de forma
accessòria en la pàgina 21 de la Proposta, després de passar revista a 21 focus
emissors, la major part dels quals emeten COV i per a tots els quals s’ha
determinat com a valors màxims 150 mgC/m3N. La diferència entre aquesta xifra i
els 2 mg/m3N que s’exigeixen en els COV amb frases de risc és tan significativa
que resulta poc creïble i eficaç la seva aplicació. Per començar, no hi ha
indicació sobre quins dels 21 focus són els que emeten COV amb frases de risc
R46, R49, R60, R61 i R40, així que molt ens temem que s’acabi aplicant el
principi general dels 150 mg i tot plegat es converteixi en un dels acostumats
brindis al sol de l’Administració: la lletra és molt bona, la realitat no es
llegeix.
Per altra banda, existeix en diverses propostes europees la
convenció de procedir a l’eliminació gradual de tots aquells compostos i
substàncies amb frases de risc associades a supòsits cancerígens, mutàgens o a
malalties irreversibles. En aquest sentit es va enunciar en una Proposta de
Resolució de ENGELHARD CATALYST que “els compostos catalogats amb les
frases de risc R45, 46, 49, 60 i 61 hauran de ser substituïts el més aviat
possible”. Demanem aquesta exigència també a la BASF, posant, terminis i
programes concrets de reducció. Cal pensar que l’eliminació d’aquestes
substàncies a través de la incineració sovint sols contribueix a crear compostos
d’un altre tipus, que poden ser encara més perjudicials i d’efectes pitjors per
a la salut.
4- CONTROL D’EMISSIONS A L’ATMOSFERA
En la pàgina 22 de la Proposta s’estableix que el control de
les substàncies més tòxiques que genera BASF, és a dir els COV (dioxines i
furans …) es farà cada dos anys per a 14 focus emissors, semestral per als
focus 2 i 20, i mensual per al 13.
Considerem aquesta proposta una autèntica presa de pèl.
Sense cap control en continu, semblaria lògic que els controls es fessin almenys
de forma mensual. En cas contrari, ens reafirmem amb el convenciment expressat
anteriorment: qui controlarà durant tots els mesos entre controls que els COV
estiguin en els límits inferiors a 150? I sobretot com podrà controlar-se que
els COV amb frases de risc associades acompleixin els límits inferiors a 2 que
estableix la proposta? Tothom sap la possibilitat que té una empresa d’ajustar
les seves emissions al dia de les inspeccions, i si són realitzades per una
Entitat Ambiental privada, encara més!
Per altra banda, es deixa a BASF actuar com autocontrol dels
focus emissors no connectats a la XEAC amb tramesa de dades mensual. No es diu
quins són els paràmetres que es controlaran. Demanem que hi consti i també si
els COV seran analitzats en aquest autocontrol.
Per altra banda, s’estableix una proposta de mesurament de
nivells d’immisió de COV a l’entorn de la instal·lació. Ens sembla una mesura
important per valorar l’evolució de l’activitat però lamentem que aquesta
proposta no sigui prèvia a l’autorització i actuï com a condicionant. No es pot
donar una autorització de vuit anys i després fer un Control de COV que pugui
portar com a resultat l’existència important de contaminants específics d’alta
toxicitat en l’entorn de l’empresa. Per tant, demanem que l’autorització es doni
tan sols després que s’hagi efectuat l’avaluació de la situació d’immissions de
COV i sempre i quan els resultats d’aquesta avaluació siguin acceptables per a
la salut dels treballadors i de la població.
5- DISTÀNCIA I PRINCIPI DE PRECAUCIÓ
L’empresa està realitzant la seva activitat a tan sols 150
metres del nuclis habitat de La Canonja. Aquesta activitat va començar a
desenvolupar-se fa ja molts anys, amb plena vigència del Reglament de
Actividades Molestas, Nocivas y Peligrosas, que exigia una distància de 2000
metres entre els nuclis habitats i les indústries que manipulessin productes
perillosos, com BASF. El principi de precaució, posat de manifest en la
prudència del legislador d’aquell Reglament en recalcar la necessitat de
mantenir una distància raonable entre la població civil i les indústries
perilloses, no va ser tingut en compte per les Administracions anteriors però
hauria de ser plenament vigent ara, en l’Avaluació ambiental de l’OGAU, la qual
hauria de limitar ja d’una forma definitiva les ampliacions dels complexos
químics situats entre Vila-seca i Tarragona a fi d’evitar l’augment innecessari
del nivell de risc en la població veïna. Tal com s’exposa en la filosofia de la
Comissió de les Comunitats Europees, en la seva Comunicació de 1-2-2000
sobre el recurs al principi de precaució: “aquest hauria de formar part de la
gestió del risc quan el dubte científic no permet una avaluació completa del
risc i quen els responsables considerin que el nivell elegit de protecció del
medi ambient o de la salut humana, animal o vegetal, pot veure’s amenaçat”.
En aquest cas, i degut a la perillositat de les substàncies emmagatzemades per
BASF, tenint en compte els darrers incidents gravíssims ocorreguts a diversos
llocs del món, tenint en compte la falta d’un estudi epidemiològic que evaluï
els efectes de la química en la salut dels ciutadans, tenint en compte la
proximitat a menys de dos km de barris densament habitats, s’hauria d’exigir el
compliment de les recomanacions de la comunicació europea esmentada en el punt
5.1.2: “La determinació dels efectes potencialment perillosos que derivin
d’un fenomen i una avaluació amb dades cientifiques fiables i raonament lògic
per arribar a una conclusió que expressin la possibilitat del succés i la
gravetat de l’impacte sobre el medi ambient o la salut de la població, incloent
la magnitud dels danys possibles, la seva persistència, reversibilitat i efectes
posteriors”
En aquest sentit, el GEPEC no considera raonable que continuïn
atorgant-se autoritzacions com la nova torxa de 130 metres, sense ni tan sols el
tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.. Demanem que es revoqui qualsevol nova
autorització d’ampliació a BASF i que es facin estudis científics per avaluar la
situació de risc de la població veïna amb l’activitat que actualment l’empresa
està portant a terme i amb el risc afegit de la nova torxa.
6- ABOCAMENTS
Es constata una vegada més la no aplicació per part de l’OGAU
de les MTD (Millors Tècniques Disponibles). Aquesta definició forma part
d’exigències europees diverses. Així del “V Programa comunitari sobre
política i acció en relació amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible”
de 18 de març de 1992, o del Reglament 1836/1993 de 29 de juny sobre empreses
adherides al sistema EMAS, o la Directiva 96/61/CE de 24 de sertembre, o la
Decisió 2179/98/CE de 24 de setembre de 1998 … o fins i tot la pr`pia
definició de la Llei 3/1998 de la Generalitat.
També l’article 57 de la Ley de Costas 22/1988 diu: “Los
vertidos se limitarán en la medida que lo permita el estado de la técnica” i
el artículo 5 del Real Decreto 258/1989 diu en referència als abocaments que
continguin substàncies perilloses del ANEXO II “Las autorizaciones para
vertidos procedentes de núcleos urbanos o instalaciones nuevas solamente podrán
otorgarse cuando se apliquen las normas correspondientes a los mejores medios
técnicos diponibles, económicamente viables para eliminar la contaminación”.
És incongruent davant d’aquesta filosofia que es tingui en
compte la capacitat i qualitat del medi receptor (que en el cas del mar és molt
vague i molt ampli) en comptes d’aplicar el criteri bàsic que qualsevol
indústria, independentment del medi receptor, està obligada a aplicar les
millors tècniques disponibles per evitar la contaminació. Altrament, seria com
si els drets constitucionals d’un ciutadà-empresari depenguessin de criteris com
el seu lloc de naixement. No pot ser que un empresari de BASF que aboca al Mar
Mediterrani tingui butlla per abocar contaminants a dojo mentre que un altre
empresari que ha tingut la desgràcia d’instal·lar-se vora el Gaià o el Foix hagi
de gastar-se el triple de diners en control mediambiental per poder assolir els
límits que el cabal del seu pobre riu admet com a màxim.
Ens manifestem totalment en contra sobre els límits d’emissió
que s’estableixen en la pàgina 25 (excepte els que fan referència als compostos
nitrogenats, clorurs i sulfats) i considerem que hi ha de ser d’aplicació els
límits a llera que l’Agència Catalana de l’Aigua proposa en el seu Programa de
Sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI-2003) per a abocaments a
llera:
Detergents: de 15 a 2.
Cadmi: de 0,4 a 0,1
Mercuri: de 0,1 a 0,05
Níquel: de 3 a 3.
Cianurs: de 2,5 a 0,5.
Plom: de 1 a 0,2
Olis i greixos, de 50 a 20
Acceptem els límits per a compostos orgànics que consten en
Directives europees mentre aquestes no siguin modificades a la baixa, que no
tardaran. Demanem que siguin acordats els límits de les següents substàncies
perilloses d’acord amb els abocaments a llera imposats a TERQUIMSA en la darrera
autorització:
Fenols: de 5 a 2
Hidrocarburs: de 20 a 5
7- CONTROLS EN EL MEDI RECEPTOR
La Proposta de Resolució solament contempla un programa de
vigilància de l’emissari submarí per al seu correcte funcionament.
Punt! En cap cas es determinen programes de Vigilància i control sobre la
qualitat del medi receptor malgrat les nombroses normatives que parlen d’aquests
aspectes:
Recordem l’article 58 de la Ley de Costas 22/1988: tota
autorització d’abocament ha d’estar subjecta a: “Una evaluación de los
efectos sobre el medio receptor, objetivos de calidad de las aguas en la zona
receptiva y provisiones que, en caso necesario, se hayan de adoptar para reducir
la contaminación”. En la mateixa línia s’orienta el artíclo 9 del Real
Decreto 258/1989: “La aplicación de las medidas adoptadas … no podrá en
ningún caso tener por efecto un aumento directo o indirecto de la contaminación
del medio receptor, ni producir incrementos de contaminación de otros medios por
las sustancias cuyo vertido se limita”.
També el Real Decreto 258/1989, ANEXO I, SECCIÓN B, en el seu
apartat 5, s’estableix que “Independientemente de la comprobación de los
objetivos de calidad, deberá verificarse que no se producen aumentos
significativos en la concentración de la sustancia peligrosa de que se trate en
el medio acuático afectado por el vertido” .
Doncs bé, amb la Proposta de Resolució de BASF es permet
que:
– Substàncies de reconeguda toxicitat esmentades per legislació
i directives diverses siguin permeses d’abocar sense que en la Resolució consti
com es verificarà l’existència d’augments significatius de contaminants en el
sediments i en els organismes vius de l’indret on abocarà (tal com estableix el
ANEXO I, SECCIÓN B, APARTADO 5 del Real Decreto esmentat.) .
– No hi hagi constància en la Resolució, mitjançant una
analítica, de la situació de partida dels sediments en la zona dels abocaments.
Així no es pot comprovar si es produeix o no un augment de contaminació al llarg
dels anys.
– No s’exigeixen de forma regular controls sobre aigües marines
de superfície en les zones d’abocament per tal d’intentar avaluar la incidència
en les aigües superficials del medi receptor.
A propòsit del cas, val la pena esmentar que en l’Autorització
d’abocament atorgada a TERQUIMSA per l’ACA (Ref 011998000009), es deia en
resposta al Gepec el juny de 2001: “Anàlisis detallades de contaminants, com
metalls o organoclorats, als sediments i organismes del port de Tarragona, de
moment no n’hi ha, tot i que l’ACA té en marxa un Programa de Vigilància i
control de les aigües marines litorals amb previsió d’incloure aquests aspectes
i està pressionant a aquelles empreses de l’AEQT perquè vagin més enllà
en les seves analítiques i també els incloguin, la qual cosa no és tasca fàcil,
ja que legalment estan complint amb el que marca la normativa. Per tant, creiem
que exigir anàlisis fines de sediments i organismes a TERQUIMSA, quan cap
altra empresa de l’AEQT el realitza es podria considerar un greuge comparatiu”
Aquí té l’OGAU doncs l’oportunitat de generalitzar el control i
evitar greuges comparatius;
Segons el Reglament que desenvolupa la Llei d’Intervenció
Integral, en el seu article 60, s’exigeix la caracterització del sòl i del
subsòl per determinar la seva qualitat. Després de moltes demandes en aquest
sentit, per fi l’OGAU està exigint-los a les empreses químiques. Malauradament
moltes d’elles han quedat exemptes d’aquest tràmit per la manca d’exigència
d’autoritzacions anteriors a l’any 2003.
Cenyint-nos a BASF, val la pena ressaltar que en l’informe
AENOR sobre la planta de producció de BASF, es demostra que existeix
contaminació en un gran nombre de pous. Així, l’empresa afirma que dels 19
piezòmetres n’ hi ha 11 que superen els límits d’intervenció holandesos,
dels quals 6 tenen tendència a la baixa. Cal suposar que amb aquest
aforisme l’empresa està afirmant que té el subsòl ben contaminat i que està
esperant tranquil·lament a que la contaminació vagi baixant pel seu compte a
mida que passen els anys.
Tot i la nostra satisfacció per les exigències que es fan a
BASF en el punt 3.4 de la pàgina 26 de la Proposta, ens manifestem en
contra que es doni Autorització prèvia a la realització d’aquests estudis
d’avaluació i delimitació de la possible contaminació del sòl i de les aigües
subterrànies, en primer lloc perquè impedeix a les parts interessades
conèixer i al·legar sobre els resultats de l’estudi, les propostes que s’hi
facin i el pla de recuperació que pugui establir-se, en segon lloc perquè no
es pot donar un premi (autorització) sense saber abans si hi ha motius
suficients, en tercer lloc perquè sabem per experiència que les autoritzacions
condicinades solen acabar obviant les condicions i deixant que el temps vagi
passant sense esmenar els punts condicionants.
En el punt 1.11 de l’apartat 4, pàgina 24 es parla de la
necessitat d’establir un programa per tal de minimitzar les emissions difuses.
Lamentablement, els objectius són prou abstractes i sense dates com perquè la
feina es vagi fent sense massa presses. Cal considerar la gravetat d’aquestes
emissions, la reducció obligatòria de les quals s’estableix en la directiva
96/61/CE, ja que solen correspondre a substàncies molt tòxiques (COV). Demanem
que s’estableixin dates per a la finalització de l’inventari dels punts crítics
i objectius de reducció previsibles amb les mesures tècnicament més adients.
Per tot l’anteriorment exposat hem SOL.LICITAT:
Que s’admeti a tràmit aquest escrit d’al.legacions i sigui
tingut en compte per l’òrgan competent quan redacti la resolució definitiva.
Aquestes al.legacions es presenten a l’empara del que es
disposa en l’article 84.1 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de Règim Jurídic de
les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú, de l’article
76 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya i del Decret 136/1999.
Que es contestin les nostres al·legacions de forma raonada i
resolent sobre el fons de la qüestió, tal com assenyala la llei de Procediment
Administratiu.
Reus, 23 de juny de 2003
Penjat el 23 de juny de 2003
