SANITAT FUIG D’ESTUDI

Sanitat fuig d’estudi engegant un estudi que no és l’estudi que volem.

Les recents declaracions del Delegat
de Sanitat afirmant a bombo i plateret l’endegament d’un estudi “únic al món”
(Déu meu!) sobre les conseqüències d’emissions atmosfèriques anormals de la
Indústria Química de Tarragona en els
episodis de malalties respiratòries i en els ingressos hospitalaris, ens
referma un cop més en allò que ja sabem: l’habilitat especial de Sanitat per
donar informacions òbvies i amagar informacions compromeses. Tan òbvia és la
resposta a l’estudi d’afeccions respiratòries puntuals que Sanitat està
plantejant, que el mateix Delegat ja l’avença abans de la seva conclusió: “No hi ha diferències significatives entre
uns dies i uns altres i entre les diferents localitats”. Per a què serveix doncs un estudi del
qual ja se sap la resposta?

Però és que resulta que aquest no és l’estudi que vol la
societat, que demanem els ecologistes, que exigeix el consorci turístic, que
també demana el partit socialista.

En aquest sentit, estem d’acord amb les afirmacions del
diputat Xavier Sabaté però li preguntem si no li sembla una incongruència que el
seu partit aposti tan fort per l’ampliació del polígon químic i per la reducció
de les exigències del Pla Director, quan no hi ha (com ell mateix afirma) un estudi sobre les conseqüències a mitjà
i llarg termini en la salut de les persones. ¿No creu el senyor Sabaté que
aquesta és una premisa essencial abans d’arriscar-se a assentar definitivament
drets territorials d’ubicació química amb efectes urbanístics i administratius
potser irreversibles?

En la darrera proposta del GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA
al Pla Director demanàvem concretament:

L’endegament d’estudis epidemiològics en la línia del que
proposa el Manifest de la Masó i l’estudi sobre els efectes de les substàncies
d’alta toxicitat (Compostos Orgànics Volàtils) que durant anys han anat a parar
al sòl, a l’aire, a l’aigua, als aliments, als éssers vius … sense que la
incidència de llurs conseqüències en la salut hagi estat valorada malgrat el
seus demostrats efectes en el càncer, la transmissió genètica, l’embaràs i les
malalties irreversibles.

És en aquesta línia
que demanem a Sanitat estudis de salut i no pas estudis sobre la incidència
puntual d’una sèrie de dies en els quals els episodis de fums o ozó han estat
més o menys importants. La manca de compromís de la Delegació de Sanitat amb la
problemàtica química és tan evident que en tots els expedients d’Autorització
Ambiental al·legats pel GEPEC en els últims dos anys (hi comptem KEMIRA, TPI, LA
SEDA, TERQUIMSA, ENGELHARD, BASF … ) no hi ha cap informe de protecció de la
salut per part de Sanitat ni cap referència en la Proposta de Resolució
(excepte una citació sobre la legionel.la en una fumera de BASF). Aquest informe
és preceptiu segons la llei 3/1998 d’Intervenció Integral, tal com ho són els de
la Junta de Residus o de l’Agència Catalana de l’Aigua, i la seva mancança
mostra senzillament que la protecció de la salut pels efectes de la indústria
química no és un tema prioritari per a la nostra Delegació de
Sanitat.

Si a això afegim el tradicional costum de Sanitat de negar
la informació pública que se li sol·licita (al GEPEC en tenim exemples
diversos que ja citarem en el seu moment), molt ens temem que les esperances
d’aconseguir una major implicació de l’Administració en la problemàtica de la
química, a base de canviar d’interlocutor (la Delegada de Medi Ambient pel
Delegat de Sanitat) serà com caure del foc a les brases. I si no, al
temps!

Josep Maria Forcadell
i Damià Vernet

President i
Vice-president del GEPEC-Ecologistes de
Catalunya