Penjat el 6 d'agost de 2003
Penjat el 6 d'agost de 2003, per ecologistes
PRIMERA. Sobre ubicació de la central eòlica.
Els paratge coneguts com les Deveses, la Pinadeta, el Puig,
Mataró i les Tossalades, on es vol ubicar la central eòlica de la Pinadeta, es
troben dins l’espai natural dels Segalassos. Aquest espai natural constitueix,
tant pels seus valors naturals i paisatgístics, com pel seu paper de
bio-connector, un dels espais naturals de major vàlua natural i paisatgística
del país.
Aquest espai natural constitueix el refugi per un bon nombre
d’espècies animals i vegetals de distribució restringida, algunes de les quals
es troben en greu perill d’extinció. Així mateix constitueix l’única localitat
de Catalunya per algunes espècies botàniques i d’invertebrats.
La zona on es vol ubicar la central eòlica constitueix el
corredor i connector biològic entre el sistema muntanyós del Parc Natural del
Montsant i el de les muntanyes de Prades i el de la serra de la Llena, els quals
seran properament declarats Parc Natural, adquirint una importància de primer
ordre per la connectivitat d’aquests espais naturals, així com pel desplaçament
d’un bon nombre d’espècies animals que habiten aquests espais naturals.
La ubicació de la central eòlica de la Pinadeta, als paratges
coneguts com les Deveses la Pinadeta, el Puig, Mataró i les Tossalades, afectarà
de forma negativa els valors naturals i paisatgístics d’aquests espai natural,
suposant un impacte ambiental sever per algunes de les espècies més sensibles i
vulnerables que habiten aquest espai. La ubicació d’aquesta central eòlica ha de
ser considerada incompatible amb la preservació d’aquests valors naturals i
paisatgístics.
Un fet que demostra la incompatibilitat de la conservació de
l’espai natural dels Segalassos amb la ubicació de centrals eòliques n’és el
mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya que acompanyava al
projecte de Decret regulador de l’energia eòlica a Catalunya, publicat al DOGC
número 3441, de 30 de juliol de 2001, en que la zona dels Segalassos constava
com a zona d’implantació incompatible, on, per tant, no era permesa la
instal.lació de centrals eòliques. Foren finalment les pressions exercides i el
fet que a la zona hi haguessin projectes eòlics el que provocà que aquest espai
natural fos declarat finalment com d’implantació condicionada.
SEGONA. Sobre l’afectació al futur parc natural de les
muntanyes de Prades.
Els Segalassos, indret on es vol instal·lar la central eòlica
de la Pinadeta, és inclòs dins els límits del futur parc natural de les
muntanyes de Prades, tal i com s’especifica a l’avantprojecte del Parc Natural
de les Muntanyes de Prades elaborat pel Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya.
En aquest avantprojecte, concretament al capítol 3.2.2, relatiu
a les comunitats vegetals d’especial interès, els Segalassos consten com una de
les àrees de les muntanyes de Prades que presenten un interès especial des del
punt de vista geològic, biològic, paisatgístic i cultural, que han de quedar
incloses en el Parc natural.
La instal·lació de la central eòlica de la Pinadeta hipotecaria
greument la declaració del Parc Natural de les muntanyes de Prades, ja que
n’afectaria a centenars d’hectàrees. Els impactes que aquesta central crearia al
patrimoni natural i paisatgístic dels Segalassos i de les mateixes muntanyes de
Prades és incompatible amb la seva declaració sota la figura de parc
natural.
La instal·lació de la central eòlica de la Pinadeta vulneraria
els criteris marcats al Pla Director de Parcs eòlics a Catalunya (1997-2010) en
que a l’apartta 3.3.2.2, corresponent als criteris mediambientals es diu
textualment:
“a) Afectació d’espais d’interès natural: No és compatible la
instal·lació de parcs eòlics en aquells espais d’interès natural que gaudeixin
d’una protecció legal especifica que no admet aquest ús; és el cas dels espais
de protecció especial, és a dir, el parc nacional d’Aigüestortes, els parcs
naturals, les reserves naturals i els paratges naturals d’interès nacional.”
Així mateix la aprovació i posterior instal·lació d’aquesta
central eòlica vulneraria l’acord del Parlament de Catalunya en que s’obligava
al govern a preservar de qualsevol central eòlica els espais naturals
d’importància ecològica, paisatgística i cultural, prohibint-ne la seva
instal·lació. En aquest cas la vulneració d’aquest dictat seria especialment
greu ja que l’espai en qüestió (els Segalassos) ha estat ja proposat, de forma
oficial, per ser declarat parc natural.
S’aprovar-se aquesta instal·lació eòlica els responsables
n’hauran de passar comptes davant del Parlament i, si s’escau, davant la
justícia.
TERCERA. Sobre l’impacte a la Fauna.
Com ja ha estat apuntat anteriorment l’espai natural dels
Segalassos, on es vol ubicar la central eòlica de la Pinadeta, constitueix un
espai d’una importància faunística capdal, constituint l’hàbitat d’un gran
nombre d’espècies escasses i en greu perill d’extinció, protegides per l’actual
legislació, les quals troben en aquest espai natural un dels seus últims
refugis.
L’espai natural dels Segalassos forma part del territori de 3
parelles d’àligues cuabarrades (Hieraetus fasciatus) i de dues de daurada
(Aquila chrysaetos), constituint un sector vital per la cacera. També
utilitzen la zona diverses parelles de falcó peregrí (Falco peregrinus) A
banda d’aquestes espècies en aquest espai natural també s’hi localitzen zones de
nidificació de varies parelles de duc (Bubo bubo), d’àligues marcenques
(Circaetus gallicus), d’astor (Accipiter gentilis), d’esparver
(Accipiter nisus), entre d’altres. Per altra banda és molt probable la
nidificació de l’àliga calçada (Hieraetus pennatus), espècie de
nidificació molt escassa a Catalunya.
Per altra banda els Segalassos constitueix un espai natural
d’importància cabdal per la dispersió d’exemplars joves d’alguns dels
rapinyaires més escassos del país. Aquest espai és utilitzat per exemplars joves
d’àligues cauabarrades i daurades, entre d’altres rapinyaires, els quals passen
en aquest espai les fases prèvies als grans desplaçaments que faran per recercar
territoris de nidificació propis. La conservació integra d’aquest espai natural
dels Segalassos és imprescindible per garantir la supervivència global
d’aquestes espècies, ja que aquesta passa per garantir la supervivència
d’aquests exemplars joves la qual passa, a la vegada, per la conservació i
protecció de les zones de dispersió, vitals per la seva supervivència.
Aquest espai dels Segalassos, per les seves característiques
(carrascar molt ben conservat que recorda els espais de la meseta castellana) és
utilitzat per gran quantitat de rapinyaires en migració i d’altres d’errants. En
aquest sentit cal destacar que en aquest espai es localitza una de les poques
observacions fetes als Països Catalans d’àliga coronada (Aquila heliaca
adalberti).
La ubicació dels aerogeneradors als paratges les Deveses, la
Pinadeta, el Puig, Mataró i les Tossalades, ocupant un sector important dels
Segalassos (segons el propi estudi d’impacte ambiental d’aquesta central eòlica
l’àrea implicada en la central eòlica de la Pinadeta és de 1.350 hectàrees)
tindrà un impacte important sobre aquestes espècies, impedint la seva
reproducció, i, en el cas dels ocells, podent arribar a ocasionar la mort dels
mateixos per xoc amb els aerogeneradors.
En aquest sentit cal tenir en compte alguns antecedents en que
la proximitats dels aerogeneradors a zona de nidificació de rapinyaires n’ha
provocat la pèrdua de la parella i l’abandó permanent i definitiu del territori.
Un cas n’és el de l’antiga parella d’àligues cuabarrades (Hieraetus
fasciatus) que nidificava a la serra de Pradell- L’Argentera en que la
ubicació de la central eòlica del Trucafort en provocà la desaparició definitiva
d’aquesta parella d’àligues. Des de la construcció d’aquesta central aquesta
zona ha estat totalment abandonada per aquests rapinyaires, havent-se, d’aquesta
forma, afectat de forma negativa i irreparable a aquesta espècie.
L’afectació d’aquestes instal·lacions sobre les poblacions
d’ocells es també admesa en nombrosos estudis realitzats en indrets amb
implantacions eòliques ja consolidades. És el cas, per exemple, de la central
eòlica d’Altamont Pass, a California (EEUU), on en tan sols dos anys es va
quantificar la mort, per col·lisió amb els aerogeneradors, de 567 ocells, 39
dels quals eres àligues daurades.
Un altre estudi sobre aquesta temàtica és el titulat
“Incidencias de las plantas de aerogeneradores sobre la avifauna de la comarca
del Campo de Gibraltar” fet per la SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia) en el
període de temps comprès entre els dies 15/12/1993 i el 15/12/1994. En aquest
estudi es va constatar la mort de gran nombre d’ocells rapinyaires, destacant 43
exemplars.
Conegudes són també algunes dades sobre la gran mortalitat
d’ocells en centrals eòliques navarreses, on per exemple, tant sols l’any 1998
es va comptabilitzar la mort de 12 exemplars de voltors.
A banda dels ocells cal tenir en compte les poblacions de
mamífers. En aquest sentit la zona dels Segalassos constitueix una zona de
dispersió del cabirol (Capreolus capreolus), recentment reintroduïts a Prades.
Altres de les joies faunístiques presents en aquest espai, i que haurien de ser
motiu per elles mateixes, de la seva conservació i protecció, n’és l’existència
d’algunes de les últimes poblacions de turó (Mustela putorius) i de gat
salvatge (Felis silvestris) del país, espècies que encara mantenen als
Segalassos poblacions viables. Aquestes espècies, altament sensibles a la
presència humana i a les alteracions de l’hàbitat, resultaran, amb tota
probabilitat, afectades de forma negativa de portar-se a terme la construcció de
la central eòlica de la Pinadeta.
Un altre indicatiu de la importància ecològica dels Segalassos,
tant actual com històrica, n’és la presència, fins fa pocs anys, de la llúdriga
(Lutra lutra), així com la existència de citacions antigues de llop
(Canis lupuis signatus).
Per altra banda la zona reuneix tots els requisits (hàbitat
molt ben conservat, amplia extensió de terreny amb comunitats vegetals i
hàbitats idonis, connectivitat amb espai naturals propers, així com amb bones
poblacions d’espècies presa com el conill (Oryctolagus cunniculus), la llebre
(Leopus europaeus) i la perdiu (Alectoris rufa) per tal de portar-hi a terme
algun projecte de reintroducció del linx ibèric (Linx pardina). Els
hàbitats potencials d’aquesta espècie haurien de ser preservats per tal de poder
garantir la futura salvaguarda de l’espècie. Cal tenir en compte que aquesta és
l’espècie de mamífer en major perill d’extinció de tot Europa i que una de les
causes d’aquesta n’és la desaparició dels seus hàbitats actuals i
potencials.
Cal tenir en compte que l’àliga cuabarrada, l’àliga daurada, el
falcó peregrí, el duc, el turó (Mustela putorius), el gat salvatge
(Felis silvestris) i moltes de altres espècies que habiten l’espai
natural on es vol ubicar la central eòlica de la Pinadeta es troben estrictament
protegides per la legislació vigent, considerant-se, moltes d’elles, com
espècies d’interès prioritàri per la Unió Europea, essent considerades, per les
normatives europees, com algunes de les espècies que requereixen d’una major
protecció. En aquest sentit cal tenir en compte la inclusió, pel que fa a les
espècies d’ocells, en l’annex I de la Directiva Europea, de 2 d’abril de 1979,
relativa a la Conservació de les Aus Silvestres (79/409/CEE).
Aquestes espècies, com s’especifica a l’article 4 d’aquesta
directiva, han de ser objecte de mesures de conservació especial pel que fa als
seus hàbitats, amb la finalitat de garantir-ne la seva supervivència i la seva
reproducció en la seva àrea de distribució.
Cal també tenir en compte allò que contempla la Llei 3/1988, de
4 de març, de protecció dels animals, modificada per la llei 22/2003, on
aquestes espècies són considerades espècies protegides. En l’article 19.1
d’aquesta llei es diu textualment: “Els instruments de planejament territorial i
urbanístic han d’assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels
biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides”. En aquest sentit la
concessió de l’autorització administrativa sol·licitada, per tal de portar a
terme la construcció d’aquesta central eòlica, al crear un impacte important
sobre l’hàbitat d’espècies protegides, pot suposar una vulneració de la llei
3/1988.
Per altra banda cal tenir en compte que aquestes espècies es
troben incloses al “Catálogo Nacional de Espécies Amenazadas”, regulat pel Real
Decreto 439/1990 . Especialment important n’és el cas de l’àliga cuabarrada que
en aquest catàleg es troba classificada dins la categoria d’espècie vulnerable.
En aquest sentit cal tenir en compte allò que estableix l’article 31 de la Ley
4/1989, de 27 de març, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y
Fauna Silvestres, en que s’estableix que la catalogació d’una espècie,
subespècie o població, en la categoria de vulnerable, exigirà la redacció d’un
pla de conservació, i en el seu cas, la protecció del seu hàbitat.
La construcció d’aquesta central eòlica, al comportar la
destrucció de l’hàbitat d’aquestes espècies, suposarà una clara vulneració
d’aquests preceptes legals.
Per altra banda cal tenir també en compte allò que es contempla
al Codi Penal, on en l’article 334 es tipifica com a delicte caçar o pescar
espècies amenaçades, realitzar activitats que impedeixin o dificultin la seva
reproducció o migració, contradient les lleis o disposicions de caràcter general
protectores de les espècies de fauna salvatge.
En aquest sentit, i tenint en compte el que disposa aquest
article, es podria arribar a considerar delictiva la concessió de les llicencies
que fessin possible la construcció de la central eòlica que ens ocupa, ja que
aquesta instal·lació impedirà la reproducció, o fins i tot pot produir la mort,
d’unes espècies amenaçades.
QUARTA: Sobre els impactes sobre la la flora i els hàbitats
d’interès comunitari.
L’espai conegut com els Segalassos, a cavall de les comarques
del Priorat, el Baix Camp i la Conca de Barberà, és un indret de gran vàlua
ambiental ja que presenta un clima de tendència carpetanoatlàntica, és a dir,
aquell que es dóna a la part occidental de la meseta castellana i al nord
d’Extremadura, terres, aquestes, encara influenciades per l’Atlàntic. Això el fa
únic a Catalunya. En consonància la vegetació presenta comunitats i espècies que
no es troben enlloc més del Principat.
L’extensió i el bon estat d’aquest carrascar, així com la seva
composició florística particular que presenta, van propiciar que els eminents
botànics Braun-Blanquet i Oriol de Bolós el definissin com el tipus d’una nova
varietat : Quercetum roptundifoliae varietat de Centaurea
conifera. A les claraianes d’aquest carrascar hi creix la brolla d’estepa
muntanyenca i tamborino, a les fondalades, comunitats higròfiles exclusives,
prats mesoxeròfils, etc. Aquestes comunitats vegetals, tenen el seu òptim a
l’interior de la Península i són raríssimes a Catalunya. Així l’espai dels
Segalassos allotja les úniques localitats catalanes d’espècies com:
– Lavandula stoechas ssp. pedunculata
– Plantago subulata ssp. radicata
I les úniques localitats a la Catalunya meridional de les
següents:
– Scirpus setaceus
– Peplis portula
– Trifolium dubium
– Lathyrus nissolia
– Epilobium tetragonum ssp lamyi
–Cynosurum cristatus
Moltes d’aquestes espècies són de distribució
carpetanoatlàntica, constituint la localitat dels Segalassos d’un alt interès
biogeogràfic.
Un altre dels criteris que és pot utilitzar per analitzar i
valorar la importància ecològica de l’espai natural dels Segalassos n’és amb la
presència d’hàbitats d’interès comunitari.
Alguns d’aquests hàbitats presents en els Segalassos són:
-Els alzinars i carracars (Codi9340).
-Jonqueres mediterranies (Codi6420)
-Castanyedes antigues (Codi9260)
-Salzedes, albaredes i omedes (Codi 92A0)
-Rouredes de roure reboll (Codi 9230)
-Les pastures mediterrànies xerofitiques anuals i vivaces (Codi
6220)
-Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals
(Codi3170)
Aquests dos últims hàbitats són considerat com de prioritària
conservació.
La construcció de la central eòlica de La Pinadeta, i les obres
que aquesta construcció provocarà (moviments de terres, anivellament del
terreny, desbrossament, obertura de vials, instal·lació dels sistemes
d’automatització i control, etc.) suposarà, a diferència del que vol fer creure
l’estudi d’impacte ambiental, una degradació i important alteració d’aquests
hàbitats, comportant una vulneració de la Directiva Europea d’Hàbitats.
Aquesta afectació i degradació afectarà a un sector molt
extens, provocant, a més, una afectació indirecta a les zones perifèriques a la
central. Cal tenir en compte que el propi estudi d’impacte ambiental reconeix,
com a extensió implicada en el projecte d’aquesta central eòlica, una extensió
total de 1.350 hectàrees.
La construcció de la central eòlica de la Pinadeta implicarà la
desaparició de moltes hectàrees d’aquests hàbitats d’interès, la fragmentació de
l’ecosistema, la desaparició de les espècies més sensibles, l’augment de la
presència humana, l’augment de les pertorbacions, la pèrdua de la tranquil·litat
i en definitiva, suposarà un pas previ a la desaparició d’aquest important espai
natural únic a Catalunya.
CINQUENA. Sobre l’importància dels Segalassos com a connector
biològic i l’impacte de la central eòlica de la Pinadeta sobre el Parc Natural
del Montsant i el de les Muntanyes de Prades i Serra de la Llena.
Els Segalassos constitueixen el corredor biològic entre el Parc
Natural del Montsant i l’espai natural inclòs al PEIN i futur Parc Naturals de
les muntanyes de Prades, del qual ja se n’ha presentat l’avantprojecte i en el
qual queda incdlòs el mateix espai dels Segalassos, assolint una importància de
primer ordre per la connectivitat d’aquests espais naturals, així com per el
desplaçament d’un bon nombre d’espècies animals que habiten aquests espais
naturals.
La ubicació de la central eòlica de la Pinadeta afectarà de
forma negativa a la connectivitat d’aquests espais naturals protegits, suposant
una barrera perillosa per la fauna.
L’alteració de l’habitat dels Segalassos provocarà un aïllament
entre les poblacions animals d’ambdós espais naturals, afectant, de forma
severa, a les espècies més sensibles i vulnerables a la presència humana, que
són justament les que estan en major perill d’extinció.
La ubicació de centrals eòliques als Segalassos, a més
d’afectar directament sobre els valors naturals i paisatgístics d’aquests espai
natural, afectarà, de forma molt negativa, als valors naturals dels Parcs
Naturals del Montsant i al de les muntanyes de Prades
.
SISENA. Sobre l’impacte visual de la central eòlica.
La ubicació de la central eòlica, en un indret dominant dels
Segalasos, a unes alçades situades entre els 855 i 1065 metres sobre el nivell
del mar, contràriament al que vol fer creure l’estudi d’impacte ambiental,
crearà uns impactes visuals importants. La central serà visible per bona part de
les poblacions circumdants, així com des dels espais naturals propers.
Especialment important serà l’impacte visual des de la zona del Parc Natural de
la serra del Montsant i des del futur Parc Natural de les muntanyes de
Prades.
Aquest impactes visuals afectaran greument al paisatge,
comportant elements d’artificialització que desvirtuaran els valor paisatgístic
d’aquest espai natural. Aquests impactes repercutiran, de ben segur, sobre els
potencials que la zona té per les activitats lligades a l’ecoturisme, activitat
que, per definició, busca espai naturals de gran bellesa i naturalitat.
SETENA. Sobre la necessitat d’un estudi d’impacte global de les
diferents centrals eòliques dels Segalassos.
A banda del projecte de la Pinadeta, que per ell sol afectarà a
1.350 hectàrees, segons s’especifica al mateix estudi d’impacte ambiental, a la
zona dels Segalassos la mateixa empresa (Catalana d’Energies Renovables) pretén
realitzar un segon gran projecte eòlic que afectarà a bona part de la resta
d’espai natural dels Segalassos, afectant, aquest cop, als termes municipals de
Cornudella, Prades i Vilanova de Prades (aquest segon projecte anomenat parc
e`òlic Los Segalassos, ha iniciat el procediment d’informació pública mitjançant
l’anunci publicat al DOGC número 3936, del 30 de juliol de 2003)
L’impacte ambiental de la Pinadeta, que ha estat analitzat i
argumentat en aquestes al·legacions, es veurà enormement incrementat amb aquest
segon projecte, ja que entre ambdós projectes s’afectarà a la totalitat de
l’espai natural dels Segalassos, incrementant-se els impactes sobre les espècies
animals, les comunitats vegetals i sobre tot l’ecosistema en global.
Amb la construcció dels dos projectes l’afectació sobre els
hàbitats i les comunitats vegetals serà irreparable, afectant a la totalitat
d’aquestes. En aquest mateix sentit la connectivitat entre els Parcs Naturals
del Montsant i el de les Muntanyes de Prades quedarà del tot estroncada.
L’impacte sobre la fauna serà total, podent ja avançar la desaparició de les
poblacions de rapinyaires i d’espècies tant sensibles com el gat salvatge
(espècie en greu perill d’extinció).
Aquesta situació, en que una mateixa empresa projecta diferents
centrals eòliques sobre un mateix espai naturals, fins arribar-lo a ocupar en la
seva totalitat, ha de comportar un anàlisi global dels impactes ambientals,
analitzant els diferents projectes en conjunt, com si d’un sols es tractés. Sols
d’aquesta forma es podran obtenir dades que permetin quantificar quin serà
l’impacte real que aquestes instal·lacions provocaran sobre l’espai natural dels
Segalassos.
VUITENA. Sobre les mancances de l’estudi d’impacte
ambiental
L’estudi d’Impacte Ambiental (EIA) del projecte de la central
eòlica de la Pinadeta, redactat per l’empresa Entorn S.L i firmat per l’enginyer
agrònom Joan Tasias i Pitarch, lluny de constituir un informe imparcial
d’anàlisi dels impactes que la construcció de la central eòlica pot provocar
sobre l’entorn, establint, en els casos possibles, les mesures per minimitzar
aquest impacte i valorant la compatibilització o incompatibilitat de la
construcció d’aquesta central amb la conservació de l’entorn, és un simple
document justificatiu de la necessitat de ubicar la central eòlica en l’indret
escollit pel promotor i segons les directiu tècniques determinades per aquest
mateix promotor.
Aquesta subjectivitat en la redacció d’aquest EIA s’admet en el
redactat del propi EIA. Així en l’apartat de fauna de l’apartat 1.5,
corresponent a l’apartat d’objectius de l’estudi d’impacte ambiental, es diu
textualment. “el present estudi te per objectius fer compatible la instal·lació
del parc eòlic amb la preservació de la fauna i preveure que no es puguin
produir efectes negatius sobre espècies protegides o especialment vulnerables”.
Així doncs l’estudi d’impacte ambiental es redacta amb la premissa prèvia que la
central eòlica serà compatible amb la conservació de l’avifauna, sense
plantejar-se, en cap moment, que la ubicació escollida pot ser incompatibilitat
amb aquesta conservació dels ocells. És evident, doncs, una parcialitat dels
redactors del projecte que no busquen altra cosa que justificar el projecte
plantejat pel promotor.
L’Estudi d’impacte ambienta (EIA) està mancat de tot rigor
científic i demostra un gran desconeixement, per part dels redactors d’aquest
EIA, de la realitat ecològica de l’indret afectat per la central eòlica de la
Pinadeta. En aquest sentit en els llistats d’espècies presents en l’àrea ocupada
per la central eòlica, i que són les que podrien sortir-ne perjudicades,
s’obvien les espècies més sensibles i amenaçades. En aquest sentit s’obvia la
presència de les espècies de rapinyaires que han estat esmentades en aquestes
al.legacions. S’obvia també la presència d’espècies de mamífers com el gat
salvatge o el turó, així com la importància d’aquest espai natural per la
conservació de totes elles. A criteri del redactor d’aquest estudi d’impacte
ambiental la zona dels Segalassos està mancada de espècies faunístiques
d’interès. Tampoc es fa esment ni s’analitza el paper de connector biològic que
els Segalasos representa pels parcs naturals del Montsant i del futur parc
natural de les serres de Prades. Tampoc es fa esment ni s’analitzen els impactes
que la central eòlica provocarà sobre els futur Parc natural de les muntanyes de
Prades, en el que queden inclosos els Segalassos.
Pel que fa a la flora s’obvia per complert el caràcter únic
dels Segalassos, i les comunitats vegetals i espècies úniques que s’hi
troben.
Aquest desconeixement global de la realitat ecològica i dels
valors naturals que la central eòlica de la Pinadeta afectarà hauria d’invalidar
aquest estudi d’impacte ambiental, ja que pretén analitzar els impactes que la
central crearà sense conèixer els valors que justament seran afectat.
L’estudi d’impacte ambiental no planteja alternatives
d’ubicació per la central eòlica de la Pinadeta. Aquest planteig d’alternatives,
i de l’anàlisi dels impactes de cada una d’aquestes pot provocar, és del tot
obligat en qualsevol estudi d’impacte ambiental. Justament un dels objectius
dels estudis d’impacte ambientals és la de comparar diferents alternatives
analitzant les avantatges i inconvenients de cada una d’elles.
Per altra banda l’estudi d’impacte ambiental no compleix els
requisits marcats a l’article 9 del Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de
la implantació de l’energia eòlica a Catalunya en que es marquen els criteris i
aspectes que els estudis d’impacte ambiental de les centrals eòliques hauran de
tenir en compte. Així, bona part de les temàtiques d’anàlisi són completament
obviades en aquest estudi d’impacte ambiental
Novena. Sobre l’incompliment dels requisits marcats pel Pla
Director de Parcs Eòlics a Catalunya (1997-2010)
Al Pla Director de Parcs Eòlics (1997-2010), elaborat per la
Generalitat de Catalunya, en el seu punt 3.3.2. es donen els criteris de
priorització per a l’autorització de centrals eòliques.
Pel que fa al punt 3.3.2.2., relatiu als criteris
mediambientals, es fa referència a certs punts que cal tenir en compte i que són
d’importància en el projecte que aquí ens afecta. Aquests són l’afectació als
espais d’interès natural, l’afectació de forests incloses en el catàleg
d’utilitat pública, l’afectació d’hàbitats d’interès comunitari, els accessos al
parc, la conca visual i distàncies a zones habitades i els impactes
auditius.
En aquest sentit cal tenir en compte alguns d’aquests criteris,
que en el cas d’aquesta central eòlica haurien de fer plantejar seriosament la
conveniència de no autoritzar-la.
Pel que fa a l’afectació d’espais d’interès natural cal tenir
en compte el que en aquest sentit incorpora textualment el Pla: “Es prioritzaran
els emplaçaments ubicats fora dels espais amb característiques especials que els
fan especialment sensibles, on la ubicació d’un parc eòlic pot comportar un
impacte crític per algun paràmetre concret o pot afectar globalment tot
l’espai”.
Pel que respecta a l’afecció d’hàbitats d’interès comunitari es
diu:” Es posarà especial cura a no afectar espècies endèmiques, singulars o
protegides per la legislació”.
Per que respecta a la conca visual i distàncies a zones
habitades es diu textualment: “Seran prioritaris aquells parcs que, per les
característiques orogràfiques de l’emplaçament, siguin menys visibles en el
paisatge per als residents o visitants…”
Pel que fa a la proximitat de línies d’alta tensió es diu:
“…..La proximitat de les línies d’evacuació és també un aspecte que cal
considerar, atès que es minimitza l’impacte sobre el territori.”
En el cas de la central eòlica que ens ocupa no es donen cap
d’aquests supòsits. Per una banda, i com ja ha estat comentat, s’afecta de forma
important un espai d’importància ecològica excepcional connector, a la vegada,
d’espais inclosos al PEIN i dotats de figures de protecció especifica (Parc
Natural del Montsant i futur Parc Natural de les muntanyes de Prades i de la
serra de la Llena), s’afecten directament espècies en perill d’extinció i
protegides per la legislació, s’afecten hàbitats d’interès comunitari,
catalogats com de prioritària conservació, així com espècies botàniques que no
es troben a la resta del país. La central eòlica s’emplaçarà en un indret
dominant causant un important impacte paisatgístic, essent visible a quilòmetres
de distància. Es farà necessària l’obertura de nous vials d’excés, etc.
Per altra banda cal també tenir en compte que el projecte no
resol el tema de la connexió a la xarxa elèctrica, deixant aquest tema a un
consens posterior amb les empreses elèctriques. Per tant no es descarta la
possibilitat de tenir que instal·lar nous quilòmetres de nova línia elèctrica
que intensificarien, encara més, els impactes que la pròpia central causaran
sobre l’entorn.
Per altra banda, i com incompliment global d’aquest Pla
Director, cal tornar a esmentar allò que ja ha estat incorporat al punt segon
d’aquestes al·legacions i que fa referència al fet que aquest Pla Director dicta
com d’implantació incompatible de centrals eòliques les zones amb la categoria
de Parc Natural, catalogació que està previst que la zona dels Segalassos i les
muntanyes de Prades gaudeixin ben aviat, tal com ja estableix l’avantprojecte
del Parc natural de les muntanyes de Prades redactat pel Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya.
En definitiva, i de forma especialment evident, es pot afirmar
que en el cas de la central eòlica de la Pinadeta no és dóna cap dels supòsits
que haurien de prioritzar l’autorització d’una central eòlica, ans el contrari,
es donen totes les circumstàncies, per tal que, fins i tot des del punt de vista
legal, sigui del tot obligada la denegació de l’autorització per tal de portar a
terme la construcció d’aquesta central eòlica.
Per tot l’abans esmentat SOL.LICITEM:
Que es tingui per presentat aquest escrit, sigui admès a
tràmit, sigui tingut en compte per l’òrgan competent i contestat convenientment
dins els terminis que preveu la llei 30/1992 de Regim Jurídic de les
Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú, modificada per la
llei 4/99 de 13 de gener.
Que pels motius que han estat exposats es denegui
l’autorització administrativa i no sigui aprovat el projecte d’instal·lació de
producció elèctrica del parc eòlic Pinadeta, al terme municipal de Vilanova de
Prades (Conca de
Barberà).