Sobre la deposició dels residus de la comarca del Baix Ebre a l’abocador de Tivissa

La Delegació de Medi
Ambient de les Terres de l’Ebre està convertint la comarca de la Ribera d’Ebre
en la receptora de totes les instal·lacions finalistes de residus.

Així ja ha
aprovat una planta d’incineració (gasificació) a Móra la Nova apta per a 20000
tones/any i un nou abocador a Tivissa de 3.223.093 m3, ambdues per eliminar
residus en massa perfectament susceptibles de recuperació material i de
reciclatge.

2- La utilització
d’abocadors Classe II per a residus municipals sols seria acceptable per aquells
municipis que compleixen les previsions en els objectius de separació de residus
i de reciclatge que estableix la
Llei de Residus de la Generalitat, la Directiva europea 1999/31, el Real Decreto
1481/2001 i el PROGREMIC de la Generalitat de Catalunya. Aquestes condicions no
són acomplertes per la comarca de la Ribera d’Ebre en general però, encara menys
pels ajuntaments del Baix Ebre que ara es volen incorporar a l’abocament en
massa de residus muncipals en els dipòsits de Tivissa, pel fet de tractar-se de
ciutats de més de 10000 habitants, afectades de ple per les obligacions que
imposa la Llei de Residus de 1993 quant a la separació i recuperació de la
matèria orgànica.

3- Des del punt de
vista del GEPEC, un abocador com el de Tivissa no pot acceptar l’entrada de
residus municipals de municipis en els quals no hi ha cap programa de previsió
per evitar que la matèria orgànica faci cap als abocadors, tal com estableix la
Directiva 199/31, el Real Decreto 1481/2001 i la Llei de Residus de la
Generalitat de 1993, ni tampoc de municipis que incompleixin el Programa de
Residus Municipals de la Generalitat quant als percentatges exigibles en
recuperació de paper, plàstics-envasos i vidre.

4- La situació en la
gestió dels residus de les ciutats del Baix Ebre susceptibles de portar residus
a Tivissa, i de la comarca en general, seria la següent, quant als darrers anys
de què es disposa de dades públiques (lamentablement no podem facilitar dades de
la recollida sel.lectiva del 2002 perquè la Junta de Residus te penjat a la seva
web l’informe ple d’errors). Es pot comparar els percentatges de recuperació i
els kg/hab dels materials recuperats, amb les tres comarques del Camp de
Tarragona, per veure xifres relatives que donen idea de la magnitud de la
deixadesa i despreocupació de la comarca del Baix Ebre en gestió de
residus:

(Les xifres de Deltebre quant a 13,9 % de RS estan clarament inflades ja
que comptabilitzen 131,34 tones de poda i jardinaria en el còmput de Recollida
Selectiva total. Aquesta dada no és comptabilitzada per cap altre municipi del
Baix Ebre i supera fins i tot la pròpia ciutat de Tarragona. Si es valorés
solament el vidre, el paper, els envasos i la matèria orgànica, Deltebre no
superaria el 5 % de R.S.)

5- La Ribera d’Ebre, segon les dades
publicades per la Junta de Residus de l’any 2001, feia tan sols una recollida
selectiva del 6,26 % del total de residus generat, i el Baix Ebre del 6,65 %, xifres que
col·loquen les dues comarques entre les sis últimes en recollida selectiva
de tota Catalunya. Una autèntica vergonya!

El fet de facilitar a la comarca del Baix Ebre un
abocador sense que hagi complert les prioritats de reducció, recuperació i
reciclatge, i sense que ni tan sols hagi establert un programa de compromís amb
terminis concrets i amb objectius creïbles, només suposarà la generalització del
frau als objectius de les lleis quant a la gestió correcta de residus, tal com
està passant fins ara.