La Generalitat intensifica la tramitació de centrals eòliques

La generalitat intensifica la tramitació de centrals eòliques agressives amb els espais naturals d’interès ecològic, paisatgístic i cultural de les comarques de Tarragona

Darrerament a les comarques meridionals s’ha intensificat de
forma desmesurada la tramitació de centrals eòliques, moltes de les quals
pretenen ubicar-se en espais naturals d’alta vàlua ecològica.

Si des de fa temps la instal·lació de centrals eòliques en
espais naturals d’importància ecològica ha vingut motivant reaccions socials i
polítiques importants d’oposició, no sembla que aquestes mobilitzacions hagin
servit per que l’administració reguli aquesta implantació, impedint la seva
instal·lació en els espais naturals de major vàlua ecològica, paisatgística o
cultural del país.

Aquest actual boom de projectes afecta a la pràctica totalitat
de comarques tarragonines, amb especial incidència a la Conca de Barberà i a les
Terres de l’Ebre, comarques que es podrien veure afectades amb la instal·lació
de centenars de aerogeneradors que modificarien, per sempre més, al paisatge,
afectant a bona part dels seus espais naturals de major vàlua.

Aquesta intensificació en la tramitació de projectes sembla
respondre a una estratègia de la Generalitat que perseguiria l’aprovació
administrativa de tots els projectes pendents abans de la celebració de les
properes eleccions autonòmiques, per, d’aquesta forma, assegurar-se que aquests
projectes siguin una realitat amb independència dels resultats electorals. Així
el repartiment del pastís econòmic que avui en dia representa l’energia eòlica
(subvencions públiques, venda assegurada d’energia a l’administració, comissions
a percebre, etc.) estarà assegurat, emportant-se cadascú allò que ha estat
pactat.

Són molts els casos greus (central del Coll de Som a
Benifallet, central eòlica de Tauleria a Pontils, centrals eòliques de lo Vedat
del Pany i de les Forques a Riudecols, central eòlica de les Marrades a Tivissa,
central eòlica de la Pinadeta a Vilanova de Prades, central eòlica dels
Segalassos, a Vilanova de Prades, Prades i Cornudella……………).
Especialment greu n’és el cas de les centrals eòliques de la Pinadeta i dels
Segalassos, ambdues ubicades a l’espai anomenat dels Segalassos, als termes
municipals de Vilanova de Prades (Conca de Barberà), Prades (Baix Camp) i
Cornudella (Priorat).

En aquest cas les centrals eòliques abastarien centenars
d’hectàrees d’un dels espais de major interès natural del País, es tracta dels
Segalassos, espai de característiques úniques a Catalunya, tal com reconeixen
nombrosos eminents científics catalans.

Tal és la importància d’aquesta zona que els Segalassos es
troben dins els límits del futur parc natural de les muntanyes de Prades, tal i
com s’especifica a l’avantprojecte del parc natural de les muntanyes de Prades
elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En
aquest mateix avantprojecte, concretament al capítol 3.2.2., relatiu a les
comunitats vegetals d’especial interès, els Segalassos consten com una de les
àrees de les muntanyes de Prades que presenten un interès especial des del punt
de vista geològic, biològic, paisatgístic i cultural que han de quedar incloses
al Parc Natural.

Amb aquest cas es torna a fer pales el verdader criteri
utilitzat per la Generalitat per aprovar centrals eòliques, que no és altra que
les interessos econòmics dels promotors i de certes administracions públiques,
els quals passen per sobre de la conservació i protecció dels espais naturals
oficialment reconeguts com d’importància ecològica i paisatgística.

A banda l’aprovació d’aquestes centrals eòliques comportarà la
vulneració de l’acord del Parlament de Catalunya, en que s’obligava al govern a
preservar de la instal·lació de qualsevol central eòlica els espais naturals
d’importància ecològica, paisatgística i cultural, prohibint-ne la seva
instal·lació, així com la vulneració de l’acord comarcal del Priorat per a la
implantació racional de l’energia eòlica, signat pels representants comarcals de
CiU, PSC, independents, ERC i la Plataforma del Priorat, en que es determinava
un nombre limitat d’aerogeneradors en ubicacions concretes de la comarca,
preservant la resta d’espais naturals. En aquest acord els Segalassos eren
considerats com a espai natural incompatible amb la instal·lació de centrals
eòliques.

Altres centrals eòliques especialment greus són les de lo Vedat
del Pany i la de les Forques ambdues al terme municipal de Riudecols, les quals
afectarien a la important serra de Puigcerver i del Vedat del Pany.

En aquest cas l’aprovació d’aquestes centrals (de moment ja ha
estat aprovada per l’ajuntament de Riudecols) a banda de greus impactes
ambientals suposarà un engany polític per part de l’alcalde de Riudecols, el
senyor Pere Solanelles, el qual, juntament amb el cap de l’oposició municipal a
Alforja, Josep Viñas, varen signar, farà ja un any, un acord per a la
preservació de les muntanyes del Molló i el Puigcerver, que reconeixia la
importància dels valors naturals i culturals d’aquestes per a la població de
l’entorn, reivindicava la seva inclusió al PEIN i rebutjava la implantació de
centrals eòliques.

L’aprovació d’algunes d’aquestes centrals eòliques permet
corroborar el que ja va denunciar el GEPEC i les plataformes meridionals en el
seu dia, quan el mapa eòlic abans de la seva aprovació definitiva fou modificat
per tal de convertir algunes zones d’implantació eòlica incompatible (color
vermell), en zones d’implantació possible. Des del GEPEC i des de les
Plataformes meridionals es denuncià que aquestes modificacions responien tan
sols a que en els espais modificats s’ubicaven projectes eòlics. Aquest fou,
entre d’altres, els casos del Coll del Som i dels Segalassos indrets on ja s’ha
iniciat la tramitació dels corresponents projectes.

Pel que fa a la Terra Alta els projectes ja presentats, lluny
de respondre a una planificació territorial del conjunt de la comarca, es basen
única i exclusivament als interessos particulars de cada una de les empreses i
sovint dels ajuntaments: Actualment ja han presentats algunes desenes de
projectes que suposaran omplir la totalitat de l’altiplà agrícola de la comarca
amb varis centenars de aerogeneradors, obviant per complert aspectes com la
densitat, ubicació, i impacte paisatgístic dels aerogeneradors. Al mateix temps
empreses i el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme segueixen lluitant
davant la justícia, en el procediment contenciós administratiu engegat pel
GEPEC, per tal de fer realitat la instal·lació de centrals eòliques en indrets
d’una espectacularitat paisatgística i natural única com són Coll Ventós i Tossa
del Vent a la serra de Pàndols.

Tot plegat ens indica que a Catalunya, lluny d’haver-se
aconseguit una regulació de la implantació de l’energia satisfactòria tant per
ple desenvolupament d’aquesta energia com per la conservació dels espais
d’interès ecològic, paisatgístic i cultural, es segueix sota la supeditació
d’interessos econòmics particulars de certes empreses amb poder polític i
mediàtic i de certes administracions públiques. No té sentit que projectes que
conten amb consens social, molts dels quals foren proposats pel mateix GEPEC i
les Plataformes meridionals en la proposta d’ordenació de l’aprofitament eòlic a
les comarques de Tarragona, segueixin aturats, mentre que altres d’agressius amb
el medi i conflictius socialment s’intentin tirar endavant.

D’altra banda, el Departament d’Indústria de la Generalitat
continua denegant-nos sistemàticament la condició de part interessada en tots
els expedients que els ho sol·licitem, desobeint les recomanacions del Síndic de
Greuges. Aquest fet ens obliga a interposar un recurs d’alçada per a cada cas i
Indústria no en resol cap.

GEPEC-Ecologistes de Catalunya

Coordinadora de Plataformes Meridionals

Comarques meridionals, a 21 d’agost de 2003