Penjat el 1 d'octubre de 2003
Penjat el 1 d'octubre de 2003, per ecologistes
La carretera C-15, és l’eix diagonal entre el Garraf, el Penedès, l’Anoia i el Bages. Actualment, aquest eix es troba inacabat en els trams entre Sant Pere de Riudebitlles i Vilafranca del Penedès, i entre Igualada – Manresa. Per tant la connexió entre Vilanova, Vilafranca, Igualada i Manresa no és encara una realitat.
Tot i el fort impacte ambiental que la C-15 produeix i produirà, creiem que és una infrastructura necessària perquè connecta les comarques interiors i les costaneres i genera noves perspectives d’interrelació, defugint del centralisme barceloní.
En els últims mesos, des del Consell Comarcal del Garraf, des de l’Ajuntament de Vilanova i el de Vilafranca, s’està proposant una nova autovia entre Vilanova i Vilafranca, fent una proposta alternativa al desdoblament de 4 carrils de la C-15 proposat per la Generalitat. També des de
diferents instàncies institucionals s’ha proposat la construcció de la línia ferroviària Vilanova i Vilafranca. I per últim, des de Fecsa Endesa es pretén desdoblar la línea d’alta tensió entre Vilanova i Vilafranca.
És a dir, en els propers anys la nostra serralada litoral, tant malmesa pels incendis forestals, serà creuada per 3 noves infrastructures de gran impacte ambiental. Recordem que aquesta zona forma part de dos espais d’interès natural, com és el Parc del Massís del Garraf i el Parc d’Olèrdola. Que és una zona a més, que connecta amb el Parc del Foix i les Muntanyes d’Ordal. Per tant, les noves infrastructures i la pressió urbanística posen en perill real la precària connectivitat dels corredors biològics entre aquests espais naturals.
Des del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd volem manifestar la nostra indignació perquè es segueix planificant sense tenir en compte l’entorn natural i la capacitat de càrrega del territori.
Per tot això proposem tot un seguit de mesures a tenir en compte per salvaguardar els nostres espais naturals i la nostra diversitat faunística.
1.Que s’aprofiti el 100 % del traçat actual de la carretera C-15 per tal d’evitar impactes ambientals i paisatgístics.
2.Que s’estudiï la possibilitat d’enxamplar trams de la C-15 (de 2 carrils actuals a 3 carrils alternant el sentit) en aquelles zones conflictives i que es redueixin els radis de curvatura de la carretera però sempre sense traspassar la riera de Vilafranca (paral·lela a la C-15). 3.Que es prioritzi la construcció de la totalitat de l’eix diagonal (Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova), per garantir la comunicació entre comarques.
4.Prioritzar el transport públic ja que estem parlant d’una línia que compta amb una densitat de trànsit de 16.205 vehicles/dia entre Vilafranca i Canyelles segons dades del 98. Actualment el transport en autobús entre Igualada-Vilafranca-Igualada és inexistent. La línia entre Vilanova-Vilafranca-Vilanova no funciona durant els caps de setmana i durant els dies feiners circulen diàriament només 6 autobusos d’anada i 7 de tornada (per la C-15). Les polítiques de mobilitat de l’ATM i de la Generalitat aposten pel transport privat (només cal veure les llargues cues
diàries a tota la xarxa de carreteres de tota l’Àrea Metropolitana). Potser hauríem de prendre exemple dels bons resultats del transport nocturn de l’ATM entre Vilafranca – Vilanova – Sitges i Barcelona, amb 3.300 viatgers al mes, transport que evita a més riscos d’accidentalitat. El transport públic també podria reduir l’accidentalitat a la carretera C-15 ja que la potenciació del transport privat fa augmentar els riscos i les conduccions perilloses.
5.Que abans de posar en marxa un desdoblament de la C-15 o la construcció d’una nova autovia s’activi una política de transport públic que permeti veure la necessitat o no d’aquestes noves infrastructures. Cal apostar en primer terme per solucions més econòmiques i més ecològiques. El pressupost del desdoblament de la C-15 entre Vilafranca i Canyelles i la connexió de Canyelles pot costar gairebé 23’5 milions d’euros als contribuents. Pressupost que es podria invertir en crear una xarxa de transport públic de qualitat i a l’abast de tothom. Avui en dia els estudis de mobilitat constaten que els vehicles privats tendeixen a ocupar i col·lapsar tot l’espai que se’ls posa a la seva disposició.
Per tot això, creiem que amb més transport públic (més freqüència, per exemple cada 20 minuts) i amb més difusió del què és el transport realment sostenible, minvaria la circulació dels vehicles privats i es podria estalviar, no només una important inversió econòmica, sinó també una nova agressió al territori i la continuïtat d’una política de mobilitat que res té a veure amb la sostenibilitat.
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd – Ecologistes de Catalunya
Setembre 2003
