En defensa del vent?

Lo text sencer

Adjunto
missatge rebut del grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear. Espero
que sigui del vostre interès.

Jaume
Morron

—–Mensaje
original—–
De: Grup de
Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear
[mailto:gctpfnn@energiasostenible.org]
Enviado el: dissabte, 1 / novembre / 2003
19:48
Para:
gctpfnn@energiasostenible.org
Asunto: en defensa del
vent

EN DEFENSA DEL
VENT,

PER LA SALUT
ECOLÒGICA I SOCIAL DE CATALUNYA

Serveixin les declaracions que la cap de
llista per Tarragona d’ICV va fer a Montblanc demanant ‘una moratòria a totes
les centrals d’energia que es vulguin construir, fins que no hi hagi un
compromís ferm de tancar les nuclears’, per reflexionar sobre quina és la millor
forma de procedir per aprofitar una font d’energia lliure, neta i renovable, com
és el vent, que ens ofereix gratuïtament la Mare Terra i com ens pot ajudar a
crear les necessàries complicitats per tenir la suficient força per aconseguit
l’aturada nuclear.

Abans però, el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No
Nuclear vol demanar públicament a totes les forces polítiques, fins ara presents
al Parlament de Catalunya, que deixin de fer servir l’energia, i les energies
renovables en particular, com moneda de canvi política i electoral, segons les
conveniències del moment. Ja han fet prou mal a les energies
renovables perquè encara s’atreveixin a parlar-ne de la manera com ho fan.

El GCTPFNN considera
que totes les fonts d’energia netes i renovables han de fruir del màxim suport
ciutadà i polític si el que es vol és facilitar que s’obri la porta al procés de
tancament de totes les centrals nuclears i tèrmiques de combustibles fòssils mes
bruts, en un termini raonable de temps. Aquest suport és necessari per fer un canvi de
sistema energètic a Catalunya: des del sistema basat en fonts d’energia
brutes i no renovables, centralitzat, ineficient, vulnerable, . . . cap un
sistema basat en l’aprofitament de les fonts d’energia locals, lliures, netes i
renovables, descentralitzat, eficient i segur.

Però condicionar el desenvolupament d’una font d’energia
lliure, neta i renovable, com és l’energia eòlica, a un compromís de tancament
previ de les nuclears significa, de fet, donar suport a la continuació del
sistema energètic vigent avui a Catalunya, un sistema energètic basat
en combustibles fòssils i nuclears, centralitzat, ineficient, brut i obsolet. En
poques paraules, és continuar donant un xec en blanc a qui vol ampliar el temps
de funcionament de les nuclears per sobre de 30 anys. De fet, a Catalunya ja existeix una moratòria eòlica des de fa
força temps, cosa que ha convertit el nostre país en una de les
comunitats autònomes amb menys potència eòlica instal·lada. Aquesta manca
d’activitat en el desenvolupament de les energies renovables està, sense cap
mena de dubtes, vinculada a l’opció nuclear que el franquisme va fer i que els
partits del Parlament de Catalunya i els que governen els municipis han
mantingut, des d’aleshores, sense cap mena de canvi.

Catalunya, i les
persones que hi vivim, no ens podem permetre el luxe de prescindir de
l’aprofitament d’una font d’energia lliure, neta i renovable com és la força del
vent, en aquells indrets on ja avui seria econòmicament competitiu el seu
aprofitament amb la tecnologia eòlica actual i amb projectes ecològicament
compatibles amb l’entorn.

Qualsevol persona que s’hagi pres la
molèstia d’aprendre els quatre conceptes bàsics necessaris per entendre els
condicionaments físics i tecnològics que requereix la realització d’un
aprofitament eòlic, sap que Catalunya, a diferència de determinats països del
nord d’Europa, no és un país amb grans recursos eòlics. A Catalunya fa poc vent
i el que fa es localitza a determinats indrets, degut a la irregular orografia
que presenta el nostre territori (veure l’Annex ‘Aprofitar el vent a Catalunya:
les opcions’, que hi ha al final d’aquest escrit).

Catalunya, i les
persones que hi vivim, hem d’afrontar d’una vegada per totes, el repte de fer
compatible l’aprofitament de la força del vent amb la preservació de les
funcions i els serveis que els sistemes naturals fan i ens ofereixen als
humans. Aquest és
el repte que tenim. I no sembla pas que aquest repte preocupi gaire ni als
partits parlamentaris, que ara mateix estan de campanya electoral, ni alguns
grups que han fet campanyes d’oposició a l’energia eòlica, i paradoxalment no
n’han fet mai cap contra les centrals nuclears en funcionament a casa nostra,
centrals nuclears que enverinen quotidianament els sistemes naturals als quals
aboquen les seves emissions radioactives ‘autoritzades’ per l’administració de
l’Estat. No serà que alguna persona significativa dels grups anti-eòlics tingui
alguna cosa a veure amb les nuclears? Si això ja s’ha posat en evidència a
alguns països d’Europa, en el nostre difícilment podria ser diferent.

Catalunya, i les
persones que hi vivim, hem de ser capaços de crear un marc que permeti superar
les desigualtats avui existents entre les zones urbanes i les zones rurals i de
muntanya; un marc que possibiliti l’aprofitament d’un be natural, com és el
vent, que la biosfera ens ofereix de forma gratuïta. El vent ens dona avui una oportunitat
única de materialitzar una nova forma de solidaritat entre les ciutats i els
pobles rurals i de muntanya. Avui no te cap sentit encetar ‘guerres’
territorials entorn de l’energia eòlica, igual que no en te encetar-ne una per
la producció de vi. Les energies renovables, i entre elles el vent, es
manifesten de forma desigual pels territoris del nostre país. De la mateixa
manera que hi ha territoris més afavorits (pel microclima, pel sòls, etc.) per a
la producció de vi. Els indrets afavorits pel vent tenen dret a beneficiar-se’n
del seu aprofitament, primer per cobrir les seves necessitats d’energia
elèctrica i després, si en tenen excedents, tenen el dret a decidir si en volen
‘exportar’ els excedents, això si, establint unes relacions de bescanvi justes i
equitatives. El mateix que passa amb el vi. A ningú se li ha acorregut demanar a
les comarques productores de vi que en produeixin solament per autoconsum propi
i no el venguin fora de la comarca.

El que es va fer mal fet en el passat amb
l’energia (construcció de macro centrals i hidràuliques, tèrmiques en indrets on
la gent de l’entorn ni tan sols podia disposar d’electricitat) no te perquè
fer-se una altra vegada avui en el cas de voler aprofitar el vent en determinats
indrets.

Però per materialitzar aquesta nova forma
de solidaritat territorial que ens ofereix l’aprofitament de la força del vent,
hem de ser capaços de vèncer una certa visió burgesa urbana, del món rural, avui
massa estesa a casa nostra: la visió que idealitza els entorns rurals i de
muntanya com un entorns immaculats, a ‘protegir’, per contraposició als indrets
urbans, bruts i contaminats, que es poden continuar degradant. Hem de ser
capaços de vèncer aquesta visió dels entorns rurals i de muntanya com indrets on
la gent que viu a les capitals tenen un dret innat a decidir el que s’hi ha de
fer, passant per sobre del dret a decidir de les persones que s’esforcen en
viure-hi i en mantenir-los vius. O pot ser no han sigut les persones que
romanen en aquests indrets les que han fet possible que arribessin fins avui amb
les condicions que ens han arribat?

Aprofitar un be comú
renovable local, el vent, amb tecnologies netes (els sistemes convertidors
d’energia eòlica o aerogeneradors) i al servei de les comunitats locals, és el
triangle entorn del qual gira la clau de volta per fer societats sostenibles,
unes societats on els humans siguem capaços d’integrar-nos als cicles de la
natura i de col·laborar amb ells, en comptes de situar-nos al marge i per sobre
dels sistemes naturals, i engegar tota mena de ‘guerres’ per
dominar-los. Avui
constatem com les nostres ànsies de domini sobre la natura ens estan fent pagar
un elevat preu. Preu que alguns volen dissimular a base de polítiques de
‘preservació’ de determinats indrets i tot fent ulls clucs a continuar el mal
camí emprés a la resta de territoris i continuar les males pràctiques que ens
han menat a la situació present de deteriorament ecològic i social.

Serem capaços
d’afrontar aquest repte? El futur de Catalunya es juga en aquesta
partida.
Mentrestant les cincs partits parlamentaris van fent, de tant en tant,
declaracions sobre l’energia. I cada vegada que en fan, posen de manifest
l’estat generalitzat d’analfabetisme energètic vigent a casa nostra, que arriba
fins i tot a la classe política. Una excel·lent forma de contribuir al
manteniment del statu-quo vigent, ja que dominant l’energia es domina sobre les
persones i les societats.

Trencar el present estat d’analfabetisme
energètic existent a casa nostra és la tasca que, a finals de l’any 1980, va
iniciar el GCTPFNN. Per això des de l’any 1987 el GCTPFNN organitza anualment a
Barcelona les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears (rebatejades,
des de l’any 1995, amb l’afegit de ‘i Energèticament Sostenibles’). Avui aquesta
tasca continua essent més necessària que mai, doncs sense persones il·lustrades
pel que fa a l’energia, difícilment la nostra societat podrà arribar mai a
exercir el dret a l’autodeterminació personal i col·lectiva. I és en aquest
procés d’autodeterminació on les energies lliures, netes i renovables poden
ajudar a la nostra societat a recuperar la salut ecològica perduda per haver
seguit a ulls clucs el miratge de l’energia sense fi que els combustibles
fòssils i nuclears projecten.

Annex. Aprofitar el
vent a Catalunya: les opcions

Els condicionant bàsics per aprofitar el
vent en un indret determinat són la distribució de velocitats del vent al llarg
de l’any (i de forma resumida la velocitat mitjana anual), l’alçada respecte del
nivell del sòl on es fa la captació, la superfície de captació (o àrea
escombrada per les pales al girar). La combinació de la distribució de
velocitats del vent amb la corba de potència d’un aerogenerador determinat ens
dona l’energia que es pot produir en l’indret escollit a partir del vent (i
resumint, el nombre d’hores equivalents de funcionament anual).

Anem a veure en el cas de Catalunya, el
que implicaria el fet de voler generar amb el vent tota l’electricitat que l’any
2000 varen generar les centrals tèrmiques (de combustibles fòssils i nuclears) i
les grans hidràuliques.

L’any 2000, a Catalunya es varen generar
29.967,1 GWh en el règim ordinari. Per generar tota aquesta quantitat d’energia
a partir del vent es pot fer de diverses maneres:

1.- Posant aerogeneradors en indrets
ventats (factor capacitat del 30%, o 2.628 hores de funcionament/any). Voldria
dir instal·lar una potència eòlica de 11.403 MW (representaria posar 7.602
aerogenerador d’1,5 MW de potència unitària).

2.- Posant aerogeneradors en indrets més
aviat pobres de vent (factor capacitat del 10%, o 876 hores/any de
funcionament). Voldria dir instal·lar una potència de 34.209 MW (representaria
posar 22.806 aerogeneradors d’1,5 MW de potència unitària).

Anem a veure ara les ocupacions
superficials, o sia els espais necessaris per disposar els aerogeneradors,
tenint en compte que han d’estar separats un de l’altre per no fer-se ombra pel
que fa al vent.

En el primer cas citat abans, caldria
disposar d’una superfície aproximada de 114 km2. En el segon cas la superfície
seria ben superior: 342 km2 (com a mesura de comparació, la superfície del terme
municipal de Barcelona és de una mica menys de 100 km2).

Disposem a Catalunya d’una superfície de
114 km2 amb bon vent? I a on estarien situats aquests indrets de bon vent? Es
podria fer compatible l’aprofitament del vent en indrets que fan altres funcions
igualment necessàries?

Aquest és el debat que caldria fer i que
dissortadament ni s’ha fet, ni es fa.

No vol pas dir això que tota l’energia
elèctrica que avui generen les centrals del règim ordinari s’hagi de generar amb
el vent, ja que sortosament Catalunya disposa d’altres fonts d’energia
renovables a part del vent. Simplement s’ha fet aquest exercici per poder situar
el problema i donar-ne ordres de magnitud.

——————————————————————————————————–

GCTPFNN
Apartat de Correus 10095
E-08080 Barcelona
Catalunya

tel. 93-2680607
e-mail: gctpfnn@energiasostenible.org
web: http://www.energiasostenible.org

——————————————————————————————————–

El Grup de Científics i Tècnics per un
Futur No Nuclear – GCTPFNN.

El GCTPFNN és una organització cívica, que
va néixer a finals dels anys 70 per promoure el manifest ‘Per uns Països
Catalans lliures de la nuclearització i que va ser signat per més de 200
professors/es d’Universitat i va ser lliurat al President de la Generalitat i al
President del Parlament.

Des de l’any 1987 organitza anualment les
Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenibles,
per on han passat conferenciants de renom internacional, explicant perquè les
nuclears són ruïnoses econòmicament, insegures tecnològicament i perilloses
socialment, i exposant les alternatives energètiques que tenim a l’abast per
abandonar d’una vegada per sempre el malson nuclear.

El GCTPFNN ha posat en evidència que el
riu Ebre ha començat el lent i irreversible procés d’enverinament radioactiu,
doncs es troben isòtops radioactius (productes de fissió i productes d’activació
neutrònica als sediments i a la vegetació del riu.

El GCTPFNN ha coordinat la presa de
mostres que ha permès a la CRII-RAD demostrar que la ferralla fosa a la factoria
Acerinox havia de ser considerada com residu radioactiu.

El GCTPFNN és membre de:
– Abolition
2000 Global Network to eliminate nuclear weapons
– Earth Day Network
–
EUROSOLAR
– INFORSE International Network for Sustainable Energy
–
Reseau Sortir du Nucléaire
– WSEC World Sustainable Energy Coalition
El
GCTPFNN és l’antena a Catalunya i a l’Estat Espanyol de la CRII-RAD
El
GCTPFNN és membre promotor de l’Entesa catalana per una energia neta i renovable