Penjat el 13 de novembre de 2003
Penjat el 13 de novembre de 2003, per ecologistes
Una vegada més, ens hem assabentat pels mitjans de comunicació de la intenció que l’empresa CEMEX ESPAÑA te de tirar endavant el
projecte de gasificació de pneumàtics que utilitzaria com a combustible a la
seva planta d’Alcanar.
Malgrat la oposició de l’equip de govern de
l’Ajuntament d’Alcanar, l’empresa tira endavant i vol aconseguir els favors de
la Delegació Territorial de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre (que sempre ho
ha vist amb bons ulls) perquè intercedeixi favorablement en la obtenció de la
llicència ambiental.
La directiva 2000/76 de la Unió Europea considera
instal·lació d’incineració: “Cualquier unidad tècnica o equipo, fijo o móvil,
dedicado al tratamiento térmico de residuos con o sin recuperación de calor
producido por la combustión, incluida la incineración por oxidación de residuos,
así como la pirólisis, la gasificación u otros procesos de tratamiento
térmico… “.
Queda doncs clar que la substitució de la paraula
incineració per gasificació o per valorització energètica és un eufemisme i que
quan la legislació planteja la problemàtica ambiental de la incineració i les
condicions per limitar el seu funcionament, la gasificació queda totalment
inclosa.
La solució tèrmica de gasificar, tot i no ser una combustió en
sentit químic estricte, si que es considera una incineració en el sentit de
sotmetre els residus a elevades temperatures que alteren les propietats de la
matèria, tot convertint sòlids en gasos que seran objecte de combustió immediata
en uns motors adjacents.
La gasificació, com qualsevol tècnica
d’incineració, és un sistema teòricament penalitzat per la Unió Europea respecte
a altres sistemes de gestió de residus, tant per la seva ineficiència
energètica, com per la seva contaminació global, a través d’emissions i
concentracions de productes nocius, ja sigui cap a l’atmosfera, cap a les
escòries, cap als efluents líquids, etc.
Resulta absurd que el projecte
consideri que la planta de gasificació és una alternativa a l’abocador, ja que
des de les escòries, passant pels fangs de la depuradora, seguint pels filtres
carregats de cendres tòxiques, es genera una massa important de residus molt més
perillosos que els d’entrada i que faran cap d’una o altra forma a un abocador o
al medi ambient.
Les tècniques incineradores, totalment rebutjables com
a alternatives òptimes per a una bona gestió dels residus –no ho diu el
GEPEC-Ecologistes de Catalunya sinó les lleis europees- han estat fins ara
patrimoni d’aquelles comarques on la quantitat enorme de residus produïts ha
coincidit amb una administració municipal barroera i negligent.
La
planta produirà: dioxines i furans, compostos orgànics volàtils,
metalls pesants, diòxid de carboni, diòxid de sofre, òxids
de nitrogen, monòxid de carboni i altres gasos molts d’ells causants de
l’efecte hivernacle i molt perjudicial per la salut de les
persones. Aquestes emissions seran de concentracions molt altes (en el
projecte anterior estaven molt més altes del nivell màxim permès). També
afectarà molt negativament a l’economia de la pagesia i al sector del
turisme, dos sectors econòmics de dinamització importantíssims a la
zona.
