Penjat el 4 de gener de 2004
Penjat el 4 de gener de 2004, per ecologistes
El Centre Excursionista de Castelló va presentar, ja fa un temps, unes al·legacions en contra del Pla Eòlic que es vol portar a terme a les nostres terres.
En un article, signat pel propi
president, en Gregori Dolz, feien saber quins eren els punts pels quals
estaven en contra d´aquest pla genèric i que eren , de manera resumida, les
al·legacions.
Insuficiència de temps e el període d´ exposició
pública.
Absència de diàleg i consens per impulsar
el pla.
No hi ha justificació documentada de les “
àrees amb recurs eòlic suficient”.
No s´ ofereixen dades de medicions del
vent. No hi ha Mapa Eòlic.
No es garanteix la reducció d´ emissions
de CO2.
No hi ha un pla energètic valencià que
enquadri el Pla Eòlic.
Cal que el Pla prediqui amb l´exemple en
l´ ús d´ energies
renovables.
No es contempla la instal·lació de petites
instal·lacions eòliques.
Les àrees LIC mereixen el mateix
tractament que les àrees de vegetació valuosa, que les àrees zepa o les àrees
ja protegides.
El pla preveu una aplicació escalonada i
la possibilitat d´ efectuar revisions que, tanmateix, no apareixen concretades
temporalment.
Les àrees de vegetació valuosa cremades
recentment no se n´ han d´ excloure.
El tractament de la fauna en el pla eòlic
és incomplet e insuficient.
Ho hi ha distància de seguretat i d´
esmorteïment d´ impactes sobre elements valuosos de vegetació i
fauna.
La valoració ambiental de les bosquines
— matorral –és
inadequada.
La valoració dels impactes erosius està poc tractada i
subestimada.
L´ adequació de la planificació municipal
a les prescripcions dels plans de zona es farà mitjançant un pla especial que
el-laboradà la mateixa empresa
promotora.
Cal una comissió consultora participativa
en l´ adjudicació dels projectes.
Cal participació dels Agents Socials en el
finançament i propietat dels parcs.
L´equip tècnic de vigilància està anomenat
i contractat pels promotors dels projectes, la qual cosa posa en perill l ´
objectivitat del seu treball.
Les mesures compensatòries són molt
vagues.
Pel que fa ales comarques de la
nostra província , el CEC, argumentava— com podrem llegir tot seguit–,
demanant, l´ exclusió d´una sèrie d´ àrees de gran valor ecològic. Les
explicacions que donaven , des del Centre, eren enumerades, segons on
geogràficament estaven situats el futurs projectes de camps eòlics . Així, des
de la nostra redacció, ens ocupem de la zona PORTS i L´ ALT i BAIX MAESTRAT
.Sent la comarca, esmentada en primer lloc, una de les que més afectades es
veurà , si és que a la fi, aquest macro-projecte ,es duu a terme. Així s´
haurien d´ excluir, segons el CEC:
MORELLA, a l´ Oest , La Mola
Garumba, pel seu valor paisatgístic i per protegir la vegetació dels seus vessants, on abunden les
carrasques i els roures valencians entre d´altres espècies….també al sud, a
les immediacions de la vega de Moll, des del riu Caldés cap al Sud,
especialment les immediacions del Monsiacre, pel valor de la vegetació,
carrasques i roures que molts d´ells estan, a més, en procés de regeneració i
expansió. Però també hi ha que
connectar les nombroses zones menudes , ja existents, en les immediacions de
Morella per formar àrees
continues que protegesquen efectivament les masses boscoses de carrasques i de
roure.
Si ens apropem al Nord de Forcall, cap al Piló de Sant
Marc , s´ hauria d´ excloure aquest paratge per la seua rellevància
paisatgística i per posseir zones de vegetació valuosa amb carrasques i
roureres , aquest majoritàriament de roure valencià. El cim de Saranyana, de
1107m, on està ubicada la important ermita de Sant Cristòfol, aquest
indret també es troba al terme de
Forcall com la que correspon al terme de Todolella on s´ hauria d´ excloure
tota l´ àrea del Sud de Cantavella. La motivació és el valor paisatgístic del
cim on destaca la gran àrea visual i la vegetació dels seus
vessants.
Al terme de La Mata de Morella, la
zona sud del riu Cantavella, i la Oest i Nord del terme de Cinctorres…la
justificació, pel a qual es demana la seua exclusió, es tant pel tema del
enorme valor paisatgístic com, sobretot, per existir importants enclaus de
vegetació climàtica— carrascars i roureres, acompanyades d´ auros, grèvols,
savines i altres espècies….
Entre els termes de Castellfort i
d´ El Portell, a la Rambla de Celumbres, en tota la seua extensió i
vessants…aqueixa Rambla té un valor paisatgístic excepcional, a més d´
avifauna destacable i està envoltada de masses boscoses entre les que hi ha
carrascars i rouredes..
Tot el terme de Vilafranca, ja que
allí es donc un alt valor de la vegetació que posseeix, on es troben
carrascars i rouredes, acompanyades d´ aurons, grèvols, serveres, savines,
turíferes i altres espècies. Aquesta vegetació, es troba en recuperació i
expansió en molts llocs i conforma alguns dels millors boscos que ens queden
al País Valencià de vegetació climàtica. A banda, dels valors esmentats,
aquesta zona està desenvolupant iniciatives de turisme
rural.
Tot el terme de Catí, a l´ Oest de
la carretera CS-V-8022 amb l ´ Orenga, el barranc d´ En Príu, el Nevera…a
més els seues vessants inclouen boscos densos i ben conservats de carrasques i
roures ,i moltes d´altres espècies. Aquests boscos tenen u valor singular en
l´àmbit valencià i estan conformant l´ àrea boscosa contínua més extensa del
nostre territori.. Aquesta zona, també afecta la part alta del barranc dels
Horts, una singularitat vegetal de màxim valor per la presència de gran
quantitat de carrasques i roures centenaris, entre els que es troben exemplars
monumentals, els de més garantia del nostre territori. El barranc d´ En Príu ,
a més, presenta als seus vessants una densa forestació de carrasques i roures
i constitueix un paratge summament valuós paisatgísticament i per la seua
vegetació. El mateix es pot dir de les immediacions de la Font de l´
Avellà.
Si ens anem a Xert, a la zona
situada al seu Oest, situada a les immediacions del Turmell un cim que és tot un símbol d´
excepcional valor paisatgístic als seus vessants es compta amb carrascars,
roureres i espècies acompanyants. Tot i que el Cim i part del vessant n´ estan
exclosos, s´ha s´ estendre ,l´ exclusió, fins a la proximitat de la Mola de
Xert.
La zona compresa entre Benassal i
Culla a ambdós costats de la
carretera CS832, tot incloent la Font d´ En Segures, Les Tenyaes, el Bovalar i
zones adjacents. Aquesta zona inclou importants àrees de carrascar i de
rourera i compta, amés , de molts altres exemplars centenaris de grandària
considerable amb la anomenada carrasca de Culla, la major del territori
valencià. Entre els termes de Culla i Benafigos, pel seu elevat valor
paisatgístic i per la vegetació boscosa dels seus vessants, on abunden les
carrasques i altres espècies forestals valuoses.
Aquestes són, en grans tres i
resumint, les al·legacions i les explicacions , per tal de demanar l´ exclusió
d´aquestes zones i , que s´han dut a terme des del Centre Excursionista de
Castelló, una associació que demostra portar l´ interès i l´ estima per la
natura molt més enllà de l´ excursionisme o del fet d´ organitzar caminates i
excursions.