Penjat el 19 de maig de 2004
Penjat el 19 de maig de 2004, per ecologistes
Els darrers anys, els
naturalistes del GEPEC han estat fent un seguiment exhaustiu de la fauna dels
prats de la Pineda. Aquest espai natural d’alt valor es troba situat en dos
segments: entre el port de Tarragona i la Pineda tocant a mar i entre la Pineda
i la Autovia Tarragona-Salou a l’interior. En aquest indret tant humanitzat i
transformat encara s’hi conserva un hàbitat natural i unes espècies de fauna
pròpies de les zones humides.
Així, després de fer el seguiment acurat de
l’espai, es pot considerar els prats de la Pineda com a una de les millors
zones per a les aus aquàtiques dins el Camp de Tarragona. Les aus aquàtiques
migratòries s’han anat aturant a les nostres zones humides litorals en els seus
llargs viatges. La major part d’aquests ocells es mouen entre les seves àrees de
cria al nord d’Europa i les terres més càlides (d’Àfrica generalment) on passen
els mesos més freds. Així, aquestes aus necessiten zones humides per poder
aturar-se i recuperar forces per seguir amb el viatge. És curiós poder observar
que les aus s’observen de forma més abundant els dies mal temps, quan la
situació marina no els permet fer la seva migració nocturna a través del mar
Mediterrani. Igualment, en un espai com els Prats la presencia humana és molt
menor amb mal temps, de forma que no espantem als ocells amb la nostra
presència.
D’entre les aus
aquàtiques que s’aturen als prats hi destaquen els limícols, unes aus
especialment adaptades per alimentar-se dels cucs i altres animalons que viuen
entre els fang i la sorra de les platges i llacunes. Les espècies més típiques
són el cames-llargues i la gamba roja, que s’hi observen en més de 50 exemplars
en els millors dies de migració. A part de les espècies més comunes es pot
destacar la presencia de la siseta, un ocell escàs a Catalunya. A l’hivern també
hi podem trobar aus aquàtiques de diverses espècies, ànecs com el coll-verd o el
xarxet i altres espècies més escasses com l’ànec xiulador o el morell de
cap-roig. L’espècie més interessant de les que s’hi pot trobar a l’hivern és el
becadell sord, que és un hivernant poc abundant a les zones humides del litoral.
A part d’aquestes espècies més comunes, aquest hivern passat s’ha pogut observar
una espècie accidental, el sit blanc. Aquest petit ocellet, només s’havia vist
tres cops a tota la provincia (incloent el Delta de l’Ebre) abans que als prats.
Així, en aquests darrers anys ja s’han observat més de dues-centes espècies
diferents d’aus. Igualment d’interès que les aus, els amfibis troben en
aquests terrenys inundables un lloc ideal per a la seva reprodució. Després de
la metamorfosi, uns milers de gripaus corredors en miniatura corren pels
prats. La vegetació és també un altre factor d’interès, a l’espai hi trobem
diversos hàbitats d’interès comunitari així com espècies vegetals
d’interès com la Salicornia o, fins i tot, unes poques espècies
d’orquidea.
No
obstant, la pressió humana és molt forta perquè espècies com el corriol
cama-negre puguin aconseguir niar a l’espai. A part, el planejament urbanístic
del sector planteja que la major part de la platja dels prats serà ocupada pel
port de Tarragona, per altra banda, la part interior de la Pineda ha de ser
ocupada per activitats d’oci. Cal recordar que des del GEPEC s’ha proposat la
creació del parc eco-històric de la Pineda, conjugant els valors naturals
de l’àrea amb l’interès arqueològic de Cal·lipolis per tal d’ampliar l’oferta
turística del municipi de Vila-Seca, conservant els seus valors històrics i
ambientals.
