el IV Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua

Comença el compte enrere i Tortosa es prepara per al principal esdeveniment científic que s’ha celebrat mai al territori: el IV Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, que tindrà lloc del 8 al 12 de desembre. Arriba en un moment clau perquè la nova directiva europea d’aigües imposa els criteris de la nova cultura de l’aigua i perquè el moviment social ebrenc ha aconseguit aturar el polèmic transvasament de l’Ebre. D’aquí que aquest congrés, adreçat a investigadors i científics, estiga també obert al gran públic perquè el món científic ha entès la importància dels moviments socials en l’impuls de polítiques sostenibles.

Prop de 200 comunicacions, 23 ponències i set taules rodones. D’aquesta manera es pot simplificar el dens programa d’actes del IV Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, que promou cada dos anys la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i que enguany en reconeixement al moviment antitransvasament de les Terres de l’Ebre se celebrarà a Tortosa. L’àmbit del congrés comprèn l’Estat espanyol i Portugal, però hi participaran ponents d’arreu del món, amb una important presència de països llatinoamericans, com Costa Rica o Mèxic, però també d’Anglaterra i els EUA.

De moment, ja hi ha més de 400 inscrits, però l’organització creu que se superarà els 600 assistents. De fet, aquest congrés tot i estar adreçat majoritàriament a investigadors, científics, estudiants i persones vinculades al món de la gestió de l’aigua des d’un punt de vista empresarial i polític, també està obert al públic en general amb l’objectiu d’implicar la societat en l’impuls de polítiques de gestió d’aigua sostenibles.

En el cas de l’Estat espanyol, el moviment social de rebuig al transvasament de l’Ebre ha estat decisiu a l’hora d’aconseguir aturar el projecte estrella del pla hidrològic del govern del PP. Aquesta interrelació entre el món científic i els moviments socials a l’hora d’impulsar polítiques sostenibles també s’abordarà en el Congrés Ibèric de Tortosa.

Ho explica Carles Ibáñez, membre del comitè científic d’aquest congrés. «Hi ha molta presència de sociòlegs, economistes i polítics», explica, tot assenyalant que el congrés s’estructura al voltant de cinc grans àrees temàtiques: l’administració pública o privada de l’aigua, la gestió integrada de conques hidrogràfiques, l’educació i participació ciutadana, els models de desenvolupament i economia de l’aigua i la innovació tecnològica i metodològica per a la gestió i conservació de l’aigua.

Al marge de les ponències que es presentaran, hi haurà una sessió inaugural a càrrec del director general d’aigües del Ministeri de Medi Ambient, Jaime Palop, i un plenari final amb tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua. El gran nombre de comunicacions -se’n van presentar més de 300 i se n’han escollit 187- ha obligat a habilitar sales alternatives a les de l’auditori Felip Pedrell o­n es desenvoluparà el gruix del congrés.

NOTÍCIES RELACIONADES