Penjat el 3 de juliol de 2017, per Cepa
Comunicat de premsa conjunt de l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, la Plataforma Alternativa a l’abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (CEPA-EDC)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) renya la Generalitat i l’empresa gestora per no haver restaurat encara l’abocador de Vacamorta.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestima tots els recursos presentats per la Generalitat de Catalunya i Recuperació de Pedreres SL.
L’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC) exigeixen al Departament de Territori i Sostenibilitat un pla de treball per iniciar el buidatge i descontaminació de l’abocador de Vacamorta amb la seva participació [Cruïlles, 3/7/2017].
Després d’un llarg procés judicial, on tant la PAAC com l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura han aconseguit successives sentències que anul·len el pla especial i les autoritzacions ambientals de l’abocador de
Vacamorta, la Generalitat de Catalunya encara no ha iniciat les tasques de
restauració, malgrat que hi ha una Sentència ferma del Tribunal Suprem de 14
de febrer de 2014 que li ordena.
El paratge de Vacamorta va ser escollit com abocador sense que hi hagués hagut un estudi previ d’alternatives d’emplaçament, i per tant, sense una avaluació ambiental. La Generalitat va imposar un pla especial per donar cobertura a aquest abocador, però sense que aquests paratges assoleixin la qualificació urbanística adient.
La Generalitat ha intentat amb diversos recursos i la presentació de dictàmens
pericials convèncer al Tribunal, que el compliment de la Sentència és impossible, perquè s’han de traslladar moltes tones de residus, el que pot comportar problemes ambientals i un cost econòmic significatiu.
Finalment, una resolució del TSJC, del passat 22 de juny de 2017, desestima tots els recursos presentats posteriors a aquesta Sentència per part de la Generalitat de Catalunya i l’empresa gestora de l’abocador privat (Recuperació de Pedreres SL). El Tribunal expressa nítidament que no hi ha cap impediment tècnic ni material, ni
de cap tipus d’ordre per donar compliment a la Sentència de 14 de febrer de 2014. En la Resolució, el Tribunal afirma que després de 3 anys de sentència ferma, la Generalitat no ha posat en coneixement del Tribunal ni “una sola actuación enderezada a retirar ni una mísera tonelada de los millones que se vertieron en un depósito desprovisto ya de cobertura alguna.”
La Resolució del Tribunal manifesta que l’Ajuntament té dret a demanar l’execució de la Sentència, i que totes les accions legals que tant la Generalitat com Recuperació de Pedreres SL han formulat posteriors a la Sentència són simples tàctiques dilatòries i de mala fe.
La Generalitat no es pot emparar en què aquesta Resolució és susceptible de recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, perquè les possibilitats que aquest Tribunal els doni la raó són tant remotes que no es poden ni tenir en compte, atès que s’acumulen les sentències contràries a l’abocador.
El Tribunal critica intensament que la Generalitat s’hagi escudat en dictàmens de col·legis professionals, quan en realitat no deixen de ser de facultatius individuals d’aquests col·legis, els quals arriben a afirmar que la millor forma de
complir la sentència es continuar abocant residus, el que suggereix visions allunyades d’un estat de dret, on és possible impunement incomplir sentències.
Davant d’aquesta última Resolució, l’Ajuntament, la PAAC i el CEPA-EdC exigeixen a la Generalitat que presenti a l’Ajuntament en el termini d’un mes, una primera proposta de Pla de Treball per refer la Comissió de seguiment creada al gener del 2015 de col·laboració de les 4 parts, per a engegar la diagnosi del projecte i calendari per iniciar les tasques de buidatge i transport dels residus a un altre emplaçament, encara que sigui fora de Catalunya.
L’Ajuntament, la PAAC i el CEPA-EdC lamenten que la Generalitat no hagi respost a la seva demanda per aconseguir un consens en la forma de dur a terme la restauració del paratge formulada en reiterades ocasions des de la sentència del 2014.
La postura de l’Ajuntament, la PAAC i el CEPA-EdC és de seguir lluitant per la millor alternativa ambiental, per a la salut de les persones, que és la restauració
de l’espai de l’abocador amb les millors tècniques contrastades de buidatge, perquè al mateix temps que es treuen els residus s’eliminen els problemes de contaminació. Per restaurar l’espai, no cal reomplir amb terres noves, sinó que només cal una restauració superficial (capa de sòl i revegetació), perquè de forma natural, per evolució, torni a ser una bassa de la zona humida. Es tracta d’una alternativa possible ja que és la tècnica dominant en països amb casos semblants al de Vacamorta.
Un nou país també necessita d’un govern que sigui respectuós amb el medi ambient i el planejament territorial i urbanístic, i les persones que hi viuen, si veritablement ens volem assemblar als països del nord, que tant prenem com a
referències.