Penjat el 15 de maig de 2023, per Cepa
Impresiona estar sobre aquest paratge que acull 27 milions de tones de residus enterrats durant tres dècades amb una fondària de 100m en algunes zones (a la Vall de’n Joan en ple Parc Natural del Garraf), i saber que, si bé les entrades de residus van finalitzar fa 17 anys!, la durada dels impactes sobre el sòl, l’atmosfera i el medi són ben presents i ho continuaran sent durant molts anys.
Avui les administracions reconeixen aquesta situació i per això hem demanat i hem rebut les explicacions de l’AMB sobre les tasques de seguiment, control i manteniment que es fan a l’abocador del Garraf.
L’evidència de la insostenibilitat de construir abocadors com a manera de gestionar els residus és avui aclaparadora perquè es malmeten recursos valuosos i es provoquen greus i duradors impactes ambientals. I el del Garraf es va ubicar sobre un sòl calcari! (un enorme “formatge gruyére, o millor emmental).
A més dels impactes i riscos, hem constatat la complexitat tècnica i els elevats recursos públics que cal destinar en aquestes tasques del tot necessàries. Complexitat d’extreure i tractar el biogas i els lixiviats generats per la gran massa de residus orgànics que fermenten anaeròbicament. Part del biogas es succionat per mitjà d’una complexa xarxa de pous d’extracció i són conduïts a uns motors de combustió per generar energia elèctrica que s’injecta a la xarxa. La resta és emès a l’atmosfera, així com el CO2 dels motors per producció elèctrica.
La constant producció de lixiviats que s’extreu cada dia són recollits en una bassa i tractats en una costosa instal·lació de tractament biològic i posterior separació de sòlids per mitjà de membranes semipermeables i òsmosi inversa que concentren uns fangs que han de ser tractats en plantes especials . La nostra preocupació en la visita ha estat comprovar que hi ha incendis a l’interior de l’abocador en la zona alta i més nova d’explotació on els lixiviats s’extreuen a una temperatura d’uns 110 graus centígrads. Un altre tema no resolt que preocupa els tècnics és el coneixement insuficient de la contaminació que han ocasionat els lixiviats a la xarxa del riu subterrani de la Falconera que han ocasionat fruites importants de lixiviats abocats al mar.
Mentre feiem la visita hem recordat les nombroses accions de denúncia que vam fer fa dècades per demanar el tancament urgent de l’abocador! I, el que és més decebedor, dècades després encara estem estancats en un model de gestió de residus que no posa la prevenció al davant i resta un trist hereu dels anys noranta del segle passat quan es va decidir fer aquest abocador al Garraf, un despropòsit descomunal.