SENYALITZACIÓ DELS INDRETS AMENAÇATS PEL QUART CINTURÓ

Penjat el 8 de maig de 2007, per ecologistes

Recorregut del sender GR 97, de la Tordera al Llobregat

El passat diumenge 6 de maig la Campanya Contra el Quart Cinturó va organitzar una marxa per senyalitzar de nou els indrets amenaçats pel
Quart Cinturó tot seguint el recorregut del GR 97.

El GR 97, un sender de gran recorregut inaugurat el 1998 i amb un total de 112,905 km, uneix la Tordera i el Llobregat en una traça que discorre pel Vallès i pel Baix Llobregat paral·lela a les reserves existents del Quart Cinturó. El GR-97 permet acostar-se, a peu, en bicicleta o a cavall, als indrets amenaçats per la construcció d’aquesta autovia. La traça del GR 97, si bé travessa alguns nuclis o eixamples urbans i polígons industrials, ens acosta al patrimoni natural i cultural (cases de pagès, ermites, camins ramaders…) que encara singularitzen aquesta meitat nord de la plana del Vallès i del Baix Llobregat. La conservació d’aquest patrimoni depèn de l’aturada del projecte del Quart Cinturó.

Per tal de poder efectuar la senyalització dels indrets amenaçats més representatius (ja efectuada el 1998), les 7 etapes del GR 97 han estat subdividides en 10 trams, amb punts d’origen ai arribada en diferents municipis. La senyalització de cada tram ha estat organitzada per alguna de les entitats o col·lectius integrats en la Campanya Contra el Quart Cinturó. En alguns casos, els grups de diversos municipis han coincidit en algun indret amenaçat.

Per què senyalitzar els indrets amenaçats?
Malgrat que la traça del Quart Cinturó no ha estat clarament definida en el tram Terrassa-Granollers-Sant Celoni, el projecte d’obra del Terrassa-Abrera, les reserves urbanístiques existents i la proposta de la UPC per a la nova carretera intercomarcal afecten diversos espais del Baix Llobregat i Vallès.

Gran part de la població d’aquestes comarques és usuària d’aquests espais o bé gaudeix de la qualitat ambiental que generen, alhora que desconeix quin seria l’impacte concret del Quart Cinturó. La senyalització ha de permetre als habitants d’aquestes comarques reconèixer el greu impacte que tindria la construcció del Quart Cinturó i quins paratges desapareixerien de manera irreversible.

El projecte com el del Quart Cinturó encara no ha estat validat per una justificació tècnicament raonada. Sí que en coneixem, no obstant, algunes de les seves conseqüències: la pèrdua del nostre patrimoni natural, paisatgístic i cultural.

Què podem oposar a aquesta barbàrie?
Diàleg, objectivitat en el debat, i actuacions eficients socialment, econòmica i energètica. Només amb racionalitat i dimensió social en les inversions públiques ja podem reorientar el debat amb precisió. Però sense afegir coherència amb la planificació territorial, amb el nostre grau de compromís amb l’escalfament global, i amb la millora de la qualitat ambiental i atmosfèrica no encararem el futur que necessàriament hem de poder construir per a les generacions futures.