Penjat el 1 de juny de 2016, per Ipcena
La regressió de la població de sisó als secans de Lleida impedeix implantar en 4.600 hectàrees del Segarra-Garrigues un pla pilot que ha de provar si la conservació de les aus de secà és compatible amb un regadiu de suport. Agricultura manté la previsió de la prova experimental per quan la població de mixons s’estabilitzi.
La conselleria d’Agricultura ha ajornat sine die la posada en marxa d’un pla pilot a l’àrea del Segarra-Garrigues que ha de demostrar la compatibilitat del regadiu i la protecció de les aus estepàries a les zones de cereal de secà incloses en una zepa (zona d’especial protecció de les aus). El motiu és, paradoxalment, l’escassa població de sisons, el mixó protegit la viabilitat del qual es veuria afectada per la transformació del terreny al regadiu.
La regressió del sisó en els secans de Lleida, la població del qual ha caigut a la meitat en els darrers anys, impedeix que es dugui a terme la prova experimental, que ja estava prevista als Plans de Sió. La conselleria considera que l’escassa població de sisons “faria difícil valorar l’efecte de l’impacte sobre aquesta au”, va sostenir la consellera, Meritxell Serret, en resposta a una pregunta parlamentària del diputat Javier Rivas (C’s). Serret va explicar que el 2012 ja es va concloure, arran d’un estudi encarregat a la consultora Limonium, que la prova pilot que proposava la consultora no era viable per la baixa població d’ocells. El desembre del passat 2015, un grup de treball va provar de rescatar el pla pilot, però de nou va constatar que la població d’aus estepàries continuava sent molt baixa i faria difícil l’avaluació de la compatibilitat amb el reg.
El director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, va reiterar dilluns que “no hi ha prou individus [de sisó] per extreure resultats concloents” de l’impacte del reg en aquesta zepa, per la qual cosa tant aquesta prova experimental com el possible futur regadiu (si es demostra la compatibilitat) han quedat aparcats fins que la població de sisons s’estabilitzi.
Les dades que estudia la conselleria assenyalen una superfície afectada per la paralització del pla pilot a la zepa dels Plans de Sió de 3.608 hectàrees. Tanmateix, dels resultats d’aquest projecte depèn també el desenvolupament d’altres superfícies de regadiu: 869 hectàrees a la zepa de Belianes-Preixana; 121 més a la de Bellmunt-Almenara i tres hectàrees a la d’Anglesola-Vilagrassa, segons les dades presentades per Agricultura. En total, més de 4.600 hectàrees entre la Segarra i l’Urgell que ara per ara no poden saber si regaran o no.
Els experts coincideixen que la situació del sisó és clarament regressiva a Catalunya. Un article publicat recentment a la revista Quercus assenyala que el nombre de mascles s’ha reduït entre el 2002 i el 2014 un 50% en els secans catalans a causa que el seu hàbitat és de “pitjor qualitat”.
Gerard Bota, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i coautor de l’informe, va assenyalar que el sisó té també “altres problemes que no són el regadiu”, alguns de vinculats a les pràctiques agrícoles. La regressió d’aquesta espècie de mixó és general a la Península i els científics plantegen diverses mesures per evitar-la.
Pel que fa al pla pilot del Segarra-Garrigues, la consellera Serret va avançar en la seua resposta que l’objectiu d’aquest any 2016 és “continuar els treballs de disseny de la prova per tal de poder posar-la en pràctica quan l’estat de les poblacions sigui l’òptim per poder extreure resultats concloents de la seua realització, d’acord amb les recomanacions dels experts”.
Regants i oposició demanen explicacions a la conselleria
El president de la col·lectivitat dels Plans de Sió, Bartomeu Porta, i regants com Adrià Marquilles, també expresident del consell de la Segarra, van coincidir ahir a dir que si no poden regar se sentiran “enganyats”. Marquilles va qualificar a més de lamentable que la causa sigui, precisament, la falta de mixons. “Jo mai els he vist i tinc més de 60 anys”, va assegurar. Per la seua part, Javier Rivas, diputat de C’s que va interpel·lar la consellera sobre el canal, va demanar solucions perquè “una inversió d’aquesta magnitud [en referència al Segarra-Garrigues] no es pot desaprofitar”. Va remarcar la paradoxa de no poder regar per falta d’ocells.
Font: Diari Segre – H. CULLERÉ/R. R./X. S