Penjat el 15 de maig de 2016
Penjat el 15 de maig de 2016, per Ipcena
L’any passat a tota la província, 129 a la capital, el quaranta per cent dels quals estaven situats en nuclis urbans || D’altra banda, tècnics d’Agricultura van practicar 108 intervencions per tal de reduir-ne la mida i evitar incidències en instal·lacions elèctriques, entre d’altres
S.E. | LLEIDA
Les cigonyes formen part del paisatge urbà de Lleida des de fa anys. És fàcil veure els seus nius en punts elevats, com ara teulades o campanars d’esglésies, tot i que també s’assenten en torres elèctriques, antenes o grues de construcció en desús. A la capital, fins i tot hi ha un niu a cada un dels dos grans pals que aguanten els tirants del pont de Príncep de Viana. Els nius són de mida gran i d’un pes considerable i, a més, les aus embruten amb els seus excrements, per la qual cosa en ocasions provoquen desperfectes en les construccions on s’ubiquen, obturen canonades i fins i tot han arribat a causar apagades.
Per aquest motiu, malgrat que es tracta d’aus protegides per la legislació, quan ocorren incidències o un niu amenaça de produir-les, la Generalitat autoritza la seua retirada o una intervenció per reduir-lo, respectant l’època de cria, que comença al febrer.
L’any passat van ser retirats 563 nius de cigonya al conjunt de la província de Lleida i 129 a la capital, el quaranta per cent dels quals estaven situats en zones urbanes i el seixanta per cent restant, en arbres i bosc de ribera, segons dades de la secció de Biodiversitat i Activitats Cinegètiques del departament d’Agricultura.
A part, els tècnics van practicar intervencions en 108 nius, en casos en els quals no és necessari retirar-los, però sí retallar-los, per exemple, perquè afecten alguna instal·lació elèctrica.
L’actuació més gran va ser l’eliminació dels nius de la coberta de la Catedral Nova de la ciutat de Lleida, que va provocar queixes del col·lectiu ecologista Ipcena, que va presentar una moció a la Paeria i va iniciar una recollida de firmes per internet (ahir n’hi havia 1.239), entre altres accions.
No obstant, les aus han tornat a construir-los i fins i tot han criat (vegeu el desglossament). I és que les cigonyes tenen una tendència innata a tornar sempre al seu lloc d’origen (es denomina filopàtria) i ja són diverses les generacions nascudes a la Catedral.
Un altre exemple d’aquest fenomen és l’església de la plaça de l’Exèrcit, d’on van retirar un niu de la coberta i van col·locar uns elements dissuasius que de res han servit, ja que n’hi torna a haver un altre.
La província de Lleida té en l’actualitat una població estable del voltant de cinc-centes parelles de cigonyes que ja no emigren a països africans a l’hivern a la recerca de bon temps, al fer menys fred a causa del canvi climàtic. Al contrari, Lleida s’està convertint en els últims anys en la nova Àfrica per a les cigonyes del nord d’Europa, ja que moltes es queden a passar l’hivern sobretot en l’entorn de l’abocador de Montoliu. Aquest últim hivern, el vuitanta per cent de les censades en aquesta zona procedien d’Alemanya, Dinamarca i Suècia.
Nius alternatius sense gaires ‘inquilins’
La nombrosa colònia de cigonyes que ha elegit la Catedral Nova com a llar amenaçava la integritat del temple, per la qual cosa l’ajuntament, amb l’autorització de Medi Natural, va retirar els nius i va col·locar bandes elèctriques per impedir-ne la tornada. Va instal·lar deu nius alternatius als aiguamolls de Rufea, Butsènit i els patamolls de Montoliu, i al març la Generalitat va assegurar que set estaven ocupats. El 1998 ja hi va haver un altre intent dedesallotjar les cigonyes de la Catedral destruint nius i col·locant-ne d’altres al costat del camí de Grenyana, al costat del riu, però no van ser ocupats. La colònia més gran de la província, amb uns 23 nius, es troba en unes antigues sitges a Pardinyes, prop de la Mitjana.
