Penjat el 2 de juny de 2020, per Adenc
Aquest dilluns 1 de juny, membres del Grup d’Estudi dels Ratpenats de l’ADENC (GERA) van sortir dels seus refugis de confinament per anar a fer una curta sortideta de vespre. Sempre respectant les normes de seguretat sanitària, per descomptat! La sortida va ser impulsada pel president de l’entitat quant aquest, va afirmar que un capvespre va veure tres ratpenats força grossos, volant de forma molt recte creuant el riu Ripoll, travessant el barri de Torre-romeu i allunyant-se en direcció est. És per això que el GERA va decidir que seria una bona ocasió per a tornar a trobar-se!
Un cop es va haver reunit el grup, es va enfilar direcció a l’Ermita de Sant Nicolau per a tenir una bona perspectiva del riu i per a tenir perspectiva per a veure els ratpenats. Per la descripció que ens havia donat, probablement es tractessin de ratpenats del graners (Eptesicus serotinus), espècie de grans dimensions que, tot i que normalment caça en espais oberts, és força adaptable i no és extrany trobar-la associada a construccions humanes.
Quan ja portaven una bona estona (en la qual es van veure falciots, ballesters, orenetes vulgars i cuablanques i fins i tot una parella d’oriols) alguns membres del GERA van començar a pensar que el president havia vist uns falciots ben lluny i que s’havia confós. Les bromes van començar a disparar-se fins que de cop van veure en la llunyania un ratpenat de grans dimensions, volant per sobre de Torrerromeu. No només un, sinó que a aquests el van seguir quatre ratpenats més, volant en la mateixa direcció, del riu cap a l’est.
I encara va haver-hi més quan, al cap d’una estona amb els detectors, a part de les pipistrel·les nanes i comunes que van estar detectant quasi constantment, varen poder detectar un ratpenat dels graners a 25 kHz que els va passar volant ben aprop. El president va poder salvar l’honor i el grup va acabar més que satisfet de la sortida!
Per aprofitar l’avinentesa, els membres del GERA, van anar caminant fins a l’Ermita de Sant Nicolau, per a veure si hi podien trobar algun refugi de ratpenats en alguna construcció (spoiler alert: NO), tot i que el que si van veure van ser un munt de pipistrel·les, un senglar creuant els camps del voltant i, la cirereta del pastís, un mussol comú (Athene noctua) que se’ls va aturar en dues ocasions en diferents línies elèctriques. Com que ja no podien demanar més i començava a ploure, el GERA va marxar cap a casa molt satisfets i amb ganes de tornar a fer més sortides nocturnes!